La Comissió Europea ha publicat el AI Act Service Desk, la plataforma oficial que acompanyarà l’AI Act. Un espai de consulta, assessorament i orientació que busca traduir la lletra densa de l’AI Act en respostes comprensibles per a empreses, desenvolupadors i administracions. Més que un tràmit digital, el portal neix com una brúixola en un territori normatiu encara per explorar.
Una finestreta única per al laberint regulador
L’AI Act Service Desk forma part del pla d’acció continental per a la intel·ligència artificial i operarà sota la supervisió de l’AI Office, l’organisme europeu que coordina l’aplicació del reglament.
El seu funcionament es recolza en tres pilars:
- Una plataforma d’informació interactiva, amb guies, recursos i un “compliance checker” que permet identificar si una organització està subjecta a les obligacions de l’AI Act.
- Un servei d’atenció personalitzada, que admet consultes en tots els idiomes de la UE i promet respostes adaptades a cada cas.
- Un repositori central de recursos, amb actualitzacions, criteris tècnics i documents de referència.
La Comissió ja va anunciar que el sistema estaria plenament operatiu durant l’estiu de 2025, coincidint amb l’inici de les primeres obligacions per als models d’IA de propòsit general. La seva vigència s’estendrà, almenys, fins al 2027. I finalment ha arribat aquest octubre de 2025.
Què busca resoldre i per a qui està pensat
L’AI Act és el primer marc legal integral sobre intel·ligència artificial del món. La seva complexitat ha generat dubtes en tots els fronts: des de startups que temen incomplir sense saber-ho fins a multinacionals que han de classificar els seus models segons nivells de risc. El nou portal pretén reduir aquesta incertesa. Oferirà suport gratuït i accessible, especialment a pimes i entitats sense experiència reguladora, i ajudarà a unificar criteris entre estats membres. L’objectiu no és oferir assessorament legal, sinó donar orientació pràctica sobre com interpretar les categories de risc, els requisits tècnics i els terminis de compliment.
Tensions previsibles en un servei pioner
El llançament del Service Desk arriba en un moment sensible. Les empreses reclamen claredat i temps, mentre la Comissió insisteix a mantenir el calendari. Diversos sectors han advertit de possibles “colls d’ampolla” si el suport institucional no aconsegueix seguir el ritme de la demanda.
A més, no tots els instruments complementaris estan llestos. El Codi de Pràctiques per a models de propòsit general, clau per entendre com es regularan sistemes com ChatGPT o Gemini, no es publicarà abans de finals de 2025. Fins aleshores, part de les consultes hauran de moure’s en terreny interpretatiu. El desafiament, segons fonts europees, serà mantenir la coherència entre el que respongui el portal i el que decideixin les autoritats nacionals de supervisió.
Ecos locals i models previs
Alguns països ja han obert camí. Alemanya va inaugurar al juliol el seu propi AI Service Desk, gestionat per la Bundesnetzagentur, amb un enfocament pràctic i eines d’autodiagnòstic. Àustria ha fet el mateix, amb una oficina de contacte públic sota la RTR. Aquests projectes funcionen com a laboratoris previs del model europeu, proven fluxos d’atenció, volum de consultes i capacitat de traducció tècnica.
Una brúixola acabada d’encendre
L’AI Act Service Desk simbolitza el pas de la regulació escrita a la regulació aplicada. Serà la interfície entre la llei i la pràctica, entre Brussel·les i aquells que dissenyen o usen sistemes intel·ligents a Europa.
El seu èxit dependrà d’alguna cosa més que tecnologia o burocràcia, de la seva capacitat per escoltar, respondre i adaptar-se al ritme real de la innovació. En un continent que aposta per la “IA de confiança”, aquesta plataforma serà el punt de partida per mesurar si la confiança també es pot tramitar en línia.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
