L’arribada de la intel·ligència artificial (IA) als entorns educatius ha suscitat un atractiu debat: promet un aprenentatge més equitatiu i ajustat a la individualitat de l’alumne, o bé pot convertir-se en una drecera que afavoreix la dependència i el debilitament de l’esforç cognitiu? Un estudi recent destaca aquesta dualitat, situant la IA com una eina ambivalent, amb capacitat de millorar l’educació, però també d’induir el que alguns autors anomenen “mandra mental”.
Els sistemes de tutoria personalitzada basats en IA han demostrat avenços notables. Per exemple, a Ghana, una eina accessible des de telèfons bàsics va aconseguir dotar l’alumnat d’un aprenentatge addicional equivalent a un any convencional amb un cost mínim. A Nigèria, Microsoft Copilot va permetre avenços quantificables equivalents a entre 1,5 i 2 anys d’aprenentatge. Aquestes evidències avalen que, ben implementada, la IA pot reduir desigualtats educatives, especialment en contextos amb recursos limitats.
Tanmateix, també sorgeixen alertes. L’estudi liderat per Ismael Sanz, professor de la URJC i London School of Economics, adverteix que la tecnologia pot fomentar la “llei del mínim esforç” o una dependència excessiva. Aquest problema va ser detectat en una experiència a Turquia amb GPT-4: una versió configurada com a tutor pedagògic millorava els resultats si guiava l’alumne, però una versió menys enfocada a l’aprenentatge ja provocava efectes negatius.
Articles previs també assenyalen que, quan la IA allibera els estudiants de tasques cognitives bàsiques, pot debilitar habilitats clau com la memòria, el pensament crític i la resolució independent de problemes. Aquests efectes podrien ser més invisibles, però igualment perjudicials si no es contraresten.
Mentrestant, un informe recentment basat en PISA revela una altra interessant dimensió: la IA —representada per ChatGPT— supera estudiants de 15 anys en comprensió lectora (85% enfront de 57%) i ciències (84% vs 53%), encara que es queda enrere en matemàtiques (40% enfront de 51%). Això suggereix que la IA ja assoleix un nivell competitiu en certes àrees, però encara no pot reemplaçar completament les capacitats humanes en altres.
En resum, la intel·ligència artificial en l’educació representa una eina amb gran potencial transformador. El seu èxit rau en un ús conscient i recolzat pedagògicament. La clau està a combinar-la amb la supervisió docent i promoure metodologies que reforcin el pensament crític, evitant delegar completament el procés cognitiu a la màquina.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
