Un grup de científics ha usat intel·ligència artificial per dissenyar l’ADN de petits virus anomenats bacteriòfags, i després va comprovar en laboratori que alguns d’aquests dissenys eren funcionals. A la pràctica, el que eren lletres en una pantalla es va convertir en genomes reals capaços d’infectar bacteris. És el primer cas documentat en què un model generatiu d’ADN no només proposa seqüències plausibles, sinó que dona lloc a organismes viables. La troballa obre noves possibilitats en la biologia sintètica i en la lluita contra les infeccions resistents a antibiòtics, encara que també desperta dubtes sobre la seguretat i el control d’aquest tipus de tecnologies.
Com funciona el model Evo
Els investigadors van entrenar un model d’IA, anomenat Evo, amb milions d’exemples de seqüències d’ADN. Funciona de manera semblant als sistemes de text predictiu: prediu quina lletra d’ADN hauria de venir després. Per provar-ho, li van donar fragments del genoma d’un virus conegut, el bacteriòfag ΦX174, i li van demanar que completés les peces que faltaven fins a generar genomes complets.
El desafiament era gran perquè en aquest virus els gens se solapen i existeixen senyals ocultes necessàries per replicar-se i empaquetar-se. Un error podia inutilitzar tot l’organisme. Per això, no n’hi havia prou amb encadenar lletres, el model havia de construir seqüències que mantinguessin la coherència d’un sistema biològic.
De l’ordinador al laboratori
En total, es van generar 302 genomes artificials. Els científics els van sintetitzar i els van introduir en bacteris Escherichia coli, l’hoste natural d’aquest tipus de virus. Només 16 dissenys van resultar viables, però van ser suficients per provar que la idea funcionava. Alguns fins i tot van superar el virus original en capacitat d’infecció. Un d’ells, anomenat Evo‑Φ36, va incorporar una proteïna d’un virus molt distant en l’escala evolutiva i, així i tot, va aconseguir funcionar perquè el model va reajustar altres parts del genoma perquè tot encaixés.
Què fa possible el salt
El model Evo 2 es va entrenar amb més de 9 bilions de lletres d’ADN d’organismes molt diversos. Aquesta amplitud va permetre que aprengués patrons generals de la biologia i no només regles d’un virus concret. Abans de sintetitzar res, els científics van aplicar filtres de plausibilitat com geNomad per descartar seqüències impossibles. També van revisar l’equilibri químic de l’ADN, els biaixos en l’ús de codons i van realitzar simulacions computacionals per augmentar les probabilitats d’èxit.
Aplicacions i riscos
L’avanç mostra un camí cap al disseny de bacteriòfags personalitzats capaços d’atacar bacteris resistents a antibiòtics, una de les majors amenaces mèdiques actuals. No obstant això, el mateix mètode podria usar-se per crear virus nocius, cosa que fa urgent debatre sobre regulació, bioseguretat i supervisió internacional.
A més, aquest assoliment s’ha aconseguit amb virus petits. Escalar la tècnica a organismes més grans, amb xarxes d’interacció molt més complexes, és un repte encara per resoldre. I encara que un virus dissenyat funcioni avui, no hi ha garanties que es mantingui estable davant els canvis naturals de l’evolució.
Què aporta davant intents previs
Altres models, com megaDNA, ja havien generat seqüències teòriques de bacteriòfags, però mai s’havien portat al laboratori. En aquest cas, per primera vegada, els genomes creats es van convertir en organismes reals i funcionals. La diferència és comparable a passar d’un esbós en paper a un edifici acabat i habitable.
El que queda obert
El treball amb bacteriòfags és només el principi. Ara la pregunta és què fem amb la capacitat que una IA escrigui vida i fins on hauria d’arribar. Serà possible escalar cap a organismes més complexos? Com es regula una tecnologia que opera a la frontera entre el digital i el biològic? Les respostes encara estan en construcció, però la demostració ja és clara: una màquina pot escriure genomes que funcionen.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
