Entre abril i maig de 2025, diverses publicacions de prestigi com Wired i Business Insider van publicar articles signats per una periodista freelance anomenada «Margaux Blanchard». Només que la persona mai va existir. Les històries van ser generades per intel·ligència artificial. Una estafa meticulosament dissenyada que va deixar en evidència esquerdes en els protocols de verificació editorial.
El poble miner que només va existir en un prompt
El primer senyal d’alarma va saltar a la redacció de Dispatch. Jacob Furedi va rebre un correu amb un to exacte, informatiu, evocador, amb tocs de crònica local. La proposta explicava la història de Gravemont, un poble miner de Colorado on el temps semblava haver-se aturat. Només hi havia un problema: Gravemont no existeix. Furedi va buscar mapes, registres, testimonis. Res. En qüestionar l’autora, el silenci va ser immediat.
Bodes, blocs i una història que encaixava massa bé
Al maig, Wired va publicar una peça sobre parelles que es casen dins de videojocs com Minecraft. La història tenia tot el necessari per viralitzar-se: una subcultura en línia, captures visuals potents i reflexions suaus sobre comunitat i afecte digital. Citava a Jessica Hu, celebrant virtual a Chicago, especialitzada en cerimònies per Twitch i VRChat. Però Hu no apareix en cap registre. Ni empresa, ni xarxes, ni testimonis. Un personatge convincent, però inventat.
Assaigs que també eren una altra cosa
Business Insider va caure dues vegades. Va publicar sengles assaigs personals signats per Blanchard. Un sobre el teletreball com a refugi emocional; un altre, sobre la maternitat en la maduresa. Ambdós amb to confessional, noms propis i una veu reconeixible. Massa reconeixible. Cap dels suposats protagonistes existia. Les peces van ser eliminades discretament a l’abril.
Els mitjans que alertaven… i també van caure
Index on Censorship, que des de fa anys denúncia els perills de la desinformació generada per IA, també va publicar textos de Blanchard. «Hem estat víctimes de les coses contra les quals advertim», van reconèixer. A Wired, el comunicat va ser més directe: el text es va colar sense passar pel filtre d’editors sènior ni verificació de fonts.
Quan les eines fallen i els filtres també
Els editors van confiar en detectors automàtics que van classificar el text com a «humà». Però l’engany no només estava en les frases. També en els perfils falsos, els correus creïbles, la insistència a cobrar per PayPal o xec. Petits detalls que esquivaven els protocols interns.
Una història que no acaba en Blanchard
El cas obliga els mitjans a revisar no només què es publica, sinó a qui se li dona espai. No n’hi ha prou amb detectar textos estranys o revisar cites. Cal desconfiar fins i tot del que sona versemblant. Perquè Blanchard no era només una signatura inventada. Era una simulació amb pell de periodista, una façana que va mostrar com de senzill és semblar legítim quan el text sona just com ha de sonar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
