El 17 de desembre, amb les festes a tocar, Barcelona va tornar a ser l’escenari d’una trobada que va més enllà de les dades i els models. El Deep Learning Barcelona Symposium 2025 (DLBCN) no és un congrés per fer màrqueting ni una fira de producte. És un espai per compartir investigació, retrobar-se amb antics companys de laboratori i posar en comú el que s’està fent en centres de tot el món, amb un fil comú, la connexió amb Barcelona.
Durant una jornada intensa, aquesta vegada al CosmoCaixa —cada any s’encarrega un grup diferent dels organitzadors—, investigadors i investigadores vinculats a la ciutat van presentar treballs, van debatre sobre els reptes del futur en el món del deep learning i van consolidar un any més una xarxa que se sosté i s’amplia gràcies a la constància, en part, d’aquest esdeveniment.
Aquesta ha estat la setena edició del DLBCN, un simposi impulsat des de la mateixa comunitat científica, sota el primer impuls i la direcció de Xavier Giró, que s’ha convertit en una tradició d’hivern. No se celebra abans de Nadal per atzar. “És quan la gent que treballa fora torna”, explica Joan Serra, de Sony AI. “I així podem veure’ns tots en un sol lloc”.
De Singapur a Barcelona, passant pel panell
Ana García del Molino va començar participant com a doctoranda i ara forma part del comitè organitzador. Des de Singapur, on investigava quan es va vincular per primera vegada al DLBCN, recorda que aquest espai li va permetre reconnectar amb la comunitat. “Quan estàs fora, és molt valuós tenir una trobada així. I per als doctorands és una oportunitat brutal per fer networking”, explica.
Ana s’encarrega del panell de debat, una de les parts centrals del congrés, on s’aborden temes de frontera. “Ens agrada que la gent torni any rere any. Hi ha un efecte de retorn: vens una vegada, t’agrada, i repeteixes”.
Projectes, xerrades i pòsters: ciència en temps real
A més dels panells i ponències convidades, el DLBCN ofereix un espai divers de presentació de treballs. Durant la jornada es van celebrar xerrades tècniques en les quals es van explicar projectes en curs, investigacions aplicades i enfocaments innovadors sobre models d’aprenentatge automàtic. També hi va haver un apartat de pòsters científics, on estudiants, investigadors júniors i grups consolidats van mostrar els seus resultats i van compartir metodologies amb altres assistents. Aquesta fórmula permet una interacció directa i una visió panoràmica de l’ecosistema investigador connectat amb Barcelona.
Entre les xerrades més destacades d’aquesta edició van estar:
- José M. Álvarez (NVIDIA), keynote speaker, sobre aprenentatge profund eficient, visió 3D i self-supervised learning aplicats a vehicles autònoms.
- Maria Bauzà (Google DeepMind), sobre física i robòtica basada en IA.
- Mafalda Dias (CRG), abordant la intersecció entre biologia i models generatius.
- Noa Garcia (Osaka University), amb una xerrada sobre visió per computador i anàlisi visual.
- Adrià Recasens (Google DeepMind), presentant avenços en representació del coneixement visual.
- Marta R. Costa-Jussà (Meta), centrada en el repte del multilingüisme en IA.
- David Vázquez (ServiceNow), amb exemples sobre IA aplicada a sistemes intel·ligents.
Una investigació diversa que parla molts idiomes
Una de les veus destacades d’aquesta edició va ser la de Marta R. Costa-Jussà, investigadora a Meta i especialitzada en multilingüisme. El seu treball se centra a aconseguir que els models d’IA no només parlin anglès i unes poques llengües dominants, sinó que puguin comprendre i servir a més diversitat lingüística. En la seva ponència va alertar del risc de deixar enrere a moltes comunitats i de la importància de dissenyar sistemes més inclusius. També va voler destacar l’origen del DLBCN: “Va ser una gran idea del seu impulsor, Xavi Giró, i del grup que el fa possible. Ajuda a connectar el talent que ha passat per Barcelona i ara està repartit pel món”.
Alexandros i el perill de seguir el corrent
Alexandros Karatzoglou, investigador vinculat a Amazon, va criticar que la comunitat investigadora està excessivament centrada en els models de llenguatge, i que els avenços que s’estan fent en aquest camp són, en molts casos, simplement incrementals. Va defensar la necessitat d’obrir el focus i donar espai a línies de treball menys populars, però essencials per al progrés general del camp.
Joan Serra va recollir aquesta mateixa idea: “Cal una mirada més àmplia. No podem deixar de banda camps com l’àudio, la robòtica o la visió computacional només perquè el mainstream estigui ara en el llenguatge”. Malgrat això, Alexandros va mostrar una visió positiva sobre l’ecosistema local: “M’agrada veure que cada vegada passen més coses a Barcelona, i que moltes persones que investiguen aquí o fora tenen una connexió amb aquesta ciutat. És gratificant veure aquest creixement”.
Reptes per al 2026: sostenibilitat, integració i impacte real
Si 2024 va ser l’any de l’explosió dels models fundacionals, i 2025 el de l’alineament i la regulació, 2026 arriba amb nous desafiaments. Així ho van expressar moltes de les veus que van passar pel simposi.
Laura Dubreuil, responsable de l’àrea de Emerging Technology Intelligence a AstraZeneca, va assenyalar la sostenibilitat dels models d’IA com un repte urgent. “Ara mateix no són sostenibles, i cal trobar maneres de fer-los escalables i respectuosos amb els recursos”, explica. També va apuntar a una nova tendència, la combinació d’IA amb robòtica en entorns físics, el que comença a conèixer-se com Physical AI.
Àgata Lapedriza, professora a la UOC i afiliada també al MIT i a Northeastern University, es va centrar en un altre repte: com connectar la investigació amb la societat. “Investigar no basta si el que fem no té un impacte positiu en el món real”, va advertir. També va valorar el format rotatiu del simposi, en el qual cada any el lideratge l’assumeix una institució diferent, la qual cosa aporta pluralitat i inclusió.
Una comunitat que es reconeix
La paraula “comunitat” apareix amb freqüència en les converses del simposi. No és casual. Per a molts, el DLBCN no és només una cita científica. És una forma de reconeixement mutu, una manera de veure’s com a part d’una xarxa que, encara que dispersa, té a Barcelona com a centre de gravetat.
Hi ha qui assisteix per primera vegada, com Laura Dubreuil, que confessa que trobava a faltar aquest tipus d’espais després d’anys als Estats Units. I hi ha qui ha vist créixer l’esdeveniment des de dins, com Joan Serra. Però tots coincideixen que no és només el que es presenta, sinó amb qui ho comparteixes.
Barcelona com a punt de connexió
Aquest any, el simposi es va integrar per primera vegada en el circuit del ELLIS Pre-NeurIPS Fest, una sèrie d’esdeveniments satèl·lit del gran congrés global NeurIPS. Però a diferència d’altres formats impersonals i massius, el DLBCN conserva un to proper, però rigorós, com un congrés fet a mida d’una comunitat que es retroba cada desembre. I que, mentrestant, continua aportant al debat global sobre com hauria de ser la intel·ligència artificial del futur.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
