Una allau d’anuncis generats per intel·ligència artificial comença a omplir xarxes socials, televisions i tanques digitals. No és ciència-ficció, el 2026, el 40% dels anuncis podrien estar fets per models generatius, segons projeccions de l’Interactive Advertising Bureau. La tendència promet abaratir costos i accelerar processos.
Quan la velocitat guanya a la guspira
En plataformes com TikTok, Instagram o YouTube, cada cop és més fàcil topar-se amb vídeos que es senten «estranys», persones que es mouen amb rigidesa, rostres que canvien subtilment de forma, o frases i veus que sonen genèriques. Són anuncis generats amb IA, com els recents de McDonald’s o DoorDash, on el resultat ha estat tan inquietant que algunes marques han hagut de retirar peces després de rebre crítiques. L’objectiu d’aquestes peces no és emocionar, sinó omplir espais. Ràpid i barat.
El cost de produir sense pausa
Una campanya tradicional pot costar milions i requerir setmanes de producció. Amb IA, una empresa com Kalshi pot crear un anunci per només 2.000 dòlars. L’estalvi és enorme. I a mesura que els models de generació d’imatge i vídeo milloren, més marques se sumen a l’experiment. Segons Marketing Week, més del 50% dels responsables de màrqueting van utilitzar IA en les seves campanyes de 2025. La xifra continua creixent.
Detectar el que és artificial, una tasca difícil
El problema no és només estètic. Un estudi de l’Association for Computing Machinery va revelar que els humans només identifiquen correctament continguts generats per IA el 50% del temps. El resultat és anuncis que semblen reals, però no ho són, cosa que genera desconfiança o simple desconcert. I quan els errors salten a la vista —com una cara que es deforma o una veu que sona buida—, la sensació és encara més pertorbadora.
Quan el «slop» envaeix el feed
El terme «AI slop» comença a circular entre crítics i usuaris, una forma de descriure l’allau de contingut genèric, incoherent o simplement avorrit produït per IA. No hi ha guspira, ni risc, ni mirada. Només una seqüència d’imatges i frases optimitzades per cridar l’atenció uns segons. L’objectiu ja no és emocionar o construir una identitat de marca, sinó produir sense fre.
La creativitat, en segon pla
La indústria publicitària es troba en una tensió permanent entre eficiència i expressivitat. La IA ofereix la primera. Però molt creatius adverteixen que dependre massa d’aquestes eines pot buidar de sentit la feina publicitària. Al cap i a la fi, els anuncis que recordem no són els més barats, sinó els que connecten amb una experiència humana.
