El director executiu de Nvidia, Jensen Huang, va deixar anar una frase que ressona com un advertiment en els passadissos del poder tecnològic: «La Xina guanyarà la cursa de la intel·ligència artificial». Ho va dir a Londres, durant el Future of AI Summit, i ho va recollir el Financial Times. La frase no és només un pronòstic, sinó una crida d’atenció. Si qui lidera el mercat de xips per a IA ho diu, alguna cosa s’està movent.
Un avantatge més enllà dels xips
Huang va matisar: La Xina no està per davant, però està «a nanosegons». No ho va atribuir a una genialitat sobtada, sinó a una suma de factors. Subvencions energètiques que abarateixen els centres de dades. Desenes de milers de desenvolupadors treballant en models propis. I un ecosistema tecnològic que creix sense les restriccions regulatòries que frenen els seus competidors occidentals. Des del seu punt de vista, tenir el xip més potent no és suficient. El que compta és poder desplegar-lo a gran escala, amb infraestructura i talent. I aquí és on la Xina guanya terreny.
Les peces tècniques en joc
Nvidia domina el mercat global d’unitats gràfiques (GPU), el motor darrere de l’entrenament de models d’IA. Però els Estats Units han restringit l’exportació dels seus xips més avançats a la Xina. Malgrat això, l’ecosistema xinès no s’ha frenat. Ha redoblat esforços en maquinari propi, mentre manté el seu lideratge en volum d’investigadors: Huang estima que la meitat dels experts en IA del món són allà.
A més, els centres de dades xinesos operen amb energia subvencionada, cosa que redueix els costos operatius de manera significativa. En la pràctica, això significa més capacitat de càlcul per dòlar invertit.
Les tensions darrere del lideratge
Les declaracions de Huang exposen una paradoxa. Les restriccions imposades pels EUA buscaven frenar l’avenç tecnològic de la Xina. Però en tallar l’accés a xips com els de Nvidia, han incentivat el desenvolupament d’alternatives locals. I han deixat empreses nord-americanes fora d’un dels mercats més grans del món. Hi ha també una divergència de models. Occident regula, debat, fragmenta. La Xina subvenciona, escala, centralitza. Huang no tria entre un i altre, però apunta una realitat: qui desplega més de pressa, guanya.
Una cursa amb diferents metes
Però què significa «guanyar» en IA? Dominar el mercat de xips? Tenir el model més potent? Ser el primer a regular? Convertir-lo en arma econòmica o política? La definició és difusa. El que Huang deixa entreveure és que, en aquest moment, la Xina corre amb menys fre i més gasolina.
Com a metàfora: un cotxe amb el millor motor (EUA) corre en un circuit ple de corbes regulatòries. Un altre (Xina) potser no té el motor més refinat, però circula per una autopista recta, sense peatges ni límits. La pregunta no és qui accelera més, sinó qui arriba abans.
El que deixa en l’aire
Les paraules de Huang no marquen un veredicte final. Però sí que plantegen: pot Occident liderar una tecnologia que regula més del que desplega? La cursa no ha acabat. Però el mirall que deixa Nvidia mostra que no n’hi ha prou amb tenir el motor. Cal saber-lo utilitzar.
