La ciutadella de Machu Picchu, erigida sobre el majestuós massís de la serralada de Vilcabamba, no només desafia la gravetat, sinó també el temps. Tanmateix, aquesta icona de l’enginyeria inca s’assenta sobre un complex entramat de falles geològiques i roques ígnies la geomorfologia de les quals resulta vulnerable a fenòmens naturals com esllavissades, despreniments i fluxos de detrits. Històricament, la vigilància d’aquest entorn d’alta muntanya ha depès d’inspeccions visuals i mesuraments manuals que, tot i ser valuosos, resulten insuficients davant la magnitud del terreny i l’acceleració de fenòmens climàtics extrems, com pluges torrencials i canvis bruscos de temperatura.
Imatge de Machu Pichu. By Tomas Sobek
El desafiament actual no és només observar el deteriorament, sinó anticipar-s’hi. Aquí sorgeix una solució transformadora: la combinació de xarxes de sensors de monitoratge remot amb el poder d’anàlisi de la Intel·ligència Artificial. Mentre que els sensors actuen com el “sistema nerviós” del monument, captant vibracions i humitat en temps real, la IA es converteix en el “cervell” capaç d’interpretar aquestes dades massives per predir riscos abans que es produeixi una pèrdua irreparable. Aquesta sinergia promet no només conservar les pedres de la ciutadella, sinó també garantir la seguretat dels milers de visitants que recorren les seves andeneries, superant les limitacions dels enfocaments reactius del passat.
Xarxes de monitoratge geotècnic i hidrològic
El monitoratge de Machu Picchu involucra diverses institucions. L’INGEMMET (Instituto Geológico Minero y Metalúrgico del Perú) lidera els treballs geològics i geofísics juntament amb la Universitat Nacional del Cusco, en el marc del Projecte Multinacional Andí de Geociències (MAP:GAC) amb l’assistència del Servei Geològic del Canadà.
La primera peça d’aquest engranatge tecnològic és el desplegament de xarxes de sensors intel·ligents en entorns d’alta muntanya. Aquests sistemes, coneguts tècnicament com a nodes IoT (Internet de les Coses), consisteixen en dispositius modulars instal·lats estratègicament als vessants i a les estructures de la ciutadella. El seu origen es remunta als sistemes de vigilància de riscos geològics, però la seva adaptació a Machu Picchu ha requerit un disseny robust capaç de suportar condicions climàtiques severes.
Detall del massís de la serralada de Vilcabamba. Creative Commons. Imatge de Pavel Špindler
Al llarg dels vessants i del riu que envolta el santuari, els investigadors han instal·lat desenes de sensors que funcionen com els sentits del monument. Uns mesuren si el sòl es mou o vibra, altres registren quant plou o com puja el nivell del riu Aguas Calientes. Hi ha càmeres de vigilància, termòmetres, pluviòmetres i fins i tot petits dispositius sense fils connectats entre si, formant una xarxa intel·ligent.
A aquesta xarxa terrestre s’hi afegeix una capa de vigilància des de l’espai: el satèl·lit Sentinel-1 de l’Agència Espacial Europea proporciona imatges cada 6 dies que permeten detectar desplaçaments del terreny amb precisió mil·limètrica mitjançant interferometria SAR (InSAR) entre adquisicions successives; això fa possible detectar si alguna zona del santuari s’ha desplaçat entre una imatge i la següent.
En total, el sistema compta amb diverses desenes de punts de mesura entre sensors de camp, estacions meteorològiques i fites geodèsiques distribuïdes per tot el santuari, més la cobertura satel·lital permanent.
Com funcionen? Els sensors terrestres mesuren variables crítiques de manera ininterrompuda: des de la humitat del sòl i els nivells de cabal al riu Aguas Calientes, fins a micromoviments a les esquerdes dels murs de granit. El satèl·lit, per la seva banda, ofereix la visió de conjunt que cap sensor individual pot proporcionar: una revisió panoràmica de tots els vessants que permet identificar zones problemàtiques abans d’enviar-hi equips especialitzats.
Tanmateix, fins i tot combinats, aquests sistemes tenen una limitació important: generen un flux tan constant i massiu de dades que descriuen l'”estat de salut” de l’entorn, que cap equip humà podria analitzar-les a temps. Un augment de la humitat o una vibració aïllada no sempre signifiquen un perill imminent. El repte tradicional era processar una quantitat tan gran d’informació dispersa sense caure en falses alarmes o, encara pitjor, ignorar senyals subtils que precedeixen un col·lapse. Aquí és on la tecnologia necessita un aliat analític.
Mapa d’ubicació de Machu Picchu i Machu Picchu Pueblo. El riu Aguas Calientes travessa Machu Picchu Pueblo i aboca les seves aigües al riu Urubamba. Modificat de la publicació de M. H. Bulmer i T. Farquhar: Disseny i instal·lació d’un prototip de sistema de monitoratge de riscos geològics.
Intel·ligència Artificial i aprenentatge automàtic
És aquí on entra en joc la Intel·ligència Artificial (IA), específicament a través de models de Machine Learning en estudis de recerca. Aquesta tecnologia analitza dades de sensors i observacions de la Terra de forma multivariant, identificant patrons de comportament que serien invisibles a l’ull humà. La IA pot correlacionar, per exemple, com períodes de pluges intenses afecten l’estabilitat de vessants específics, basant-se en registres històrics.
Allò que fa que aquesta combinació sigui prometedora és el seu potencial predictiu i d’anàlisi avançada en enfocaments de recerca. La IA identifica patrons en els moviments de les roques que podrien distingir-se d’oscil·lacions naturals tèrmiques o de precursors d’esllavissades. En integrar imatges satel·litals i dades de drons mitjançant tècniques de visió artificial en estudis, s’explora una vigilància més completa. Aquesta sinergia apunta cap a un “lloc intel·ligent” on la tecnologia dona suport al conservador, permetent actuar amb més precisió allà on es detecten anomalies crítiques.
El monitoratge de riscos al riu Aguas Calientes
Un exemple concret d’aquesta efectivitat s’observa en la gestió dels fluxos de detrits (huaycos) que amenacen l’accés a la ciutadella. El problema és crític: pluges intenses als cims poden desencadenar allaus que tallin les vies de comunicació i posin en perill la infraestructura. Per abordar-ho, s’han implementat estacions meteorològiques i hidrològiques que alimenten sistemes de monitoratge i alerta primerenca.
Imatge del riu Aguas Calientes. Per Laslovarga – Own work, CC BY-SA 4.0
La metodologia consisteix a registrar dades amb sensors de cabal, precipitació i estabilitat de talussos. Quan els sensors detecten que els nivells de saturació del sòl i el cabal superen certs llindars crítics, el sistema activa protocols d’alerta primerenca. Durant les proves d’aquests sistemes, s’ha confirmat una capacitat de detecció d’esdeveniments perillosos amb minuts d’antelació, un temps vital per a l’evacuació o la protecció de zones vulnerables. Els desafiaments superats inclouen la necessitat de crear equips de baix manteniment que puguin ser reparats per tècnics locals, demostrant que l’alta tecnologia pot ser sostenible i estar integrada a la comunitat.
Implicacions i context regional
L’èxit d’aquesta combinació tecnològica a Machu Picchu té el potencial de ser extrapolat a altres monuments del Patrimoni Mundial en regions amb geologies complexes, com els jaciments arqueològics a Grècia o Itàlia, i fins i tot a Espanya, on la conservació d’alcassabes i muralles en zones de vessant podria beneficiar-se enormement. La rellevància és màxima en un context de canvi climàtic, on la imprevisibilitat meteorològica és la nova norma.
Imatges del projecte de Conservació de la Cinglera de Castellfollit de la Roca, a Girona, implementat per l’empresa catalana ARANTEC en un projecte de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
En el sector de la gestió cultural, estem veient l’aparició de “Bessons Digitals” de llocs històrics, on la IA simula escenaris de risc futur —com terratrèmols o erosió severa— per planificar restauracions preventives. A l’Amèrica Llatina, actors com la Unitat de Gestió de Machu Picchu (UGM) i universitats locals estan liderant la integració d’aquests sistemes. El potencial futur resideix en la creació d’una governança de dades que permeti als experts de tot el món col·laborar en la protecció d’aquests tresors, assegurant que la tecnologia sigui una eina d’unió i coneixement compartit.
Una aliança per l’eternitat
La sinergia entre els sensors de monitoratge i la Intel·ligència Artificial representa un canvi de paradigma: hem passat de la conservació reactiva —reparar després del dany— a la protecció proactiva. Els beneficis són clars: més seguretat per a les persones, optimització dels recursos econòmics en restauració i, sobretot, la preservació de la integritat històrica de Machu Picchu. L’impacte social és immens, perquè garanteix que les generacions futures puguin continuar connectant amb el seu passat.
Aquest avenç ens convida a reflexionar sobre la importància de la innovació responsable. La IA no és una solució màgica, sinó un aliat poderós que requereix voluntat política, inversió i sensibilitat cultural. La crida a l’acció és clara: hem de continuar apostant per la digitalització del patrimoni i donar suport a la recerca interdisciplinària. Si som capaços de dotar d'”ulls” i “cervell” les nostres pedres més antigues, estarem assegurant que el llegat dels nostres avantpassats romangui inalterable davant dels desafiaments del demà.
