La societat global ha de prendre consciència de la importància d’entrar en la conversa per decidir com es dissenya (i s’utilitza) la IA en el periodisme
No hi ha dubte que el periodisme experimentarà una de les seves transformacions més profundes al llarg d’aquest quinquenni. Els mitjans digitals, que s’han centrat a produir notícies en massa amb criteris SEO per pescar en aquest gran mar que és Google, veuran la seva feina superada per això que anomenem IA generativa.
Tot això qüestionarà què és i què no és intel·ligent, la deriva en què es troba l’ofici de redactor i fins i tot el mateix sentit de la professió periodística. Hi haurà moltes tasques que deixaran de fer-se i esperem que aquesta mà invisible que mou el mercat obligui aquest ofici a reflexionar sobre el valor afegit que aporta a la societat i a actuar en conseqüència.
Una formació que es va convertir en teràpia
Fa uns dies, em van convidar a participar en una sessió formativa sobre IA generativa aplicada al periodisme i es va produir una reacció inesperada. Una periodista es va alçar i va verbalitzar el sentiment de no pocs redactors que s’aboquen per primera vegada a les possibilitats de la IA: “Tinc vertigen”. La sessió, que s’havia plantejat en un primer moment per perdre la por a la tecnologia, es va convertir en una teràpia grupal improvisada.
Un altre redactor hi va afegir més arguments: “La IA s’utilitzarà per generar molt més contingut” amb menys recursos. I no li faltava raó. Com comentava fa uns mesos Clara Soteras, experta en SEO: mentre als Estats Units sorgeix a les redaccions la figura del responsable d’IA, a Espanya els mitjans digitals pensen en com obrir nous verticals que els permetin produir més per menys.
Però jo tinc la sensació que s’equivoquen. El mercat, quan es troba immers en canvis tan profunds, pot donar lloc a al·lucinacions d’aquest calibre. Es va veure clarament quan va aparèixer internet i els diaris eren reticents a pujar els seus articles. Ara molts renuncien directament al paper i a la versió PDF. També amb l’arribada de Netflix i el seu impacte a les televisions (ara cap televisió es planteja produir res sense pensar en el seu estrena en línia i multiplataforma).
La IA canvia el taulell de joc
Creure que la IA generativa consisteix a produir molt contingut pels mateixos canals de sempre és perdre’s més de la meitat de la història. Poques persones llegiran un sol article escrit per ChatGPT podent preguntar elles mateixes a Alexa. De manera personalitzada i a l’instant. I, curiosament, el periodisme humà es tornarà més imprescindible que mai. Especialment el local. Perquè és allí on la IA encara no arriba. Per això OpenAI es va associar amb Axios, un dels mitjans amb vertebració local més importants dels Estats Units.
I d’aquí arribem a la conversa humana, que és el més important ara mateix. Amb les xarxes socials, vam passar de parlar cara a cara a enviar missatges directes per Instagram. Després, vam deixar de distingir les interaccions humanes dels bots: cal recordar que Elon Musk va estar a punt de no comprar Twitter quan va veure la xifra real de ‘robots’ que poblaven la plataforma. I paradoxalment, ara ha estat ell mateix qui ha posat a disposició de tothom Grok.
L’aïllament no porta enlloc: el necessari és reconstruir els ponts que ens uneixen i conversar entre humans. I més concretament, entre periodistes. I organitzar-nos per al que vindrà, decidir com es pot utilitzar aquesta nova tecnologia de manera intel·ligent perquè la professió en surti guanyant. I començar a exigir, perquè ja hem experimentat no poques crisis l’origen de les quals és sempre el mateix: deixar en mans d’intrusos, economistes, buròcrates i tecnòlegs el futur de la nostra professió.
