Un tribunal a Madrid ordena a Meta pagar 479 milions d’euros a mitjans espanyols per utilitzar dades d’usuaris sense consentiment clar. La decisió assenyala el cor del model publicitari de les plataformes digitals.
L’algoritme i la balança
La sentència del Jutjat del Mercantil núm. 15 de Madrid condemna a Meta per competència deslleial. Entre 2018 i 2023, la companyia va canviar la base legal amb la qual recollia i tractava dades personals a Facebook i Instagram. On abans demanava consentiment, va passar a argumentar que el tractament formava part del «contracte» amb l’usuari. Aquesta estratègia li va permetre recollir grans volums de dades per oferir publicitat hipersegmentada. Amb aquesta informació, segons la sentència, Meta obtenia un avantatge que els mitjans tradicionals no podien igualar.
Mateix mercat, diferents armes
Els demandants, agrupats en l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), van argumentar que Meta operava en el mateix mercat publicitari que ells, però amb eines desiguals. Mentre els mitjans depenen de dades limitades i del consentiment clar dels seus lectors, l’empresa californiana podia perfilar a milions d’usuaris sense aquest filtre. El tribunal els va donar la raó. Meta no només va utilitzar dades personals sense una base legal adequada, sinó que també va ocultar part de la seva comptabilitat interna, dificultant calcular l’impacte econòmic de la seva pràctica. La xifra final: 550 milions d’euros a repartir entre més de 80 capçaleres.
Dades, consentiment i contracte
El Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) estableix que qualsevol tractament de dades ha de basar-se en una de sis bases legals. El consentiment és una d’elles; el contracte, una altra. Meta va justificar el seu canvi dient que les dades eren necessàries per prestar els seus serveis. El tribunal no ho va veure així. Va considerar que l’ús de dades amb finalitats publicitàries no és essencial per mantenir una xarxa social, i per tant requeria una base diferent, el consentiment lliure i informat.
Ecosistema mediàtic en joc
La sentència arriba en un moment de tensió entre plataformes digitals i mitjans tradicionals. Les xarxes concentren l’atenció i els ingressos publicitaris, però no generen contingut original ni comparteixen beneficis equitativament. A França, un grup de 200 mitjans està impulsant una demanda similar. Al Canadà i Austràlia, les lleis ja exigeixen que plataformes negociïn amb mitjans per l’ús de contingut informatiu. La sentència a Espanya podria marcar un precedent dins de l’espai europeu.
El que queda per resoldre
Meta pot apel·lar. L’empresa insisteix que actua conforme al RGPD i que el seu model es basa en oferir serveis gratuïts finançats per publicitat. Però el tribunal espanyol posa el focus en com s’obtenen aquestes dades i en quina mesura alteren l’equilibri competitiu. El cas també deixa preguntes obertes sobre la supervisió efectiva de la privacitat digital i sobre què significa realment el consentiment en entorns on tot està dissenyat perquè l’usuari accepti sense mirar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
