A partir del 10 d’octubre, no hi haurà més anuncis polítics ni sobre temes socials a Facebook o Instagram si estàs a la Unió Europea. No és censura, és regulació. Meta ho anomena inviable. Brussel·les ho anomena transparència.
La norma que ho canvia tot
La nova regulació europea no deixa marge per a ambigüitats. Si un anunci busca influir en eleccions, ha de dir qui el paga, quant ha costat i com ha estat dirigit. Si a més utilitza segmentació basada en religió, orientació sexual o ideologia, ni parlar-ne: queda prohibit, fins i tot amb consentiment.
És la Regulació (EU) 2024/900, una norma pensada perquè el votant sàpiga quan l’estan intentant convèncer, amb quins mitjans i amb quines dades. Però el seu efecte col·lateral, segons Meta, és un altre: que la plataforma ja no pot oferir aquest tipus de publicitat sense risc legal ni operatiu.
El que diu Meta (i el que no)
Meta parla d’“inseguretat jurídica” i d’una “complexitat operativa significativa”. Assegura que les noves exigències són tan estrictes que no és possible aplicar-les de forma fiable en 27 països alhora. Prefereix tallar pel dret.
També adverteix que organitzacions socials i partits perdran una via essencial per arribar a la gent. I que el públic veurà anuncis menys rellevants. En el subtext: si no es pot personalitzar, no val la pena.
Segmentació, sí, però amb lupa.
El que abans era estratègia ara és excepció. El nou reglament limita l’ús de dades personals a casos on l’usuari hagi donat el seu permís de forma clara, específica i separada. Res de llistes comprades, ni creus de dades entre plataformes.
A més, cada anunci polític haurà d’incloure un “avís de transparència” accessible en un clic, amb detalls sobre el seu finançament, la seva motivació electoral i el seu abast. I tot això, en un arxiu públic durant almenys set anys.
Qui perd amb aquesta decisió?
Les plataformes perden ingressos i capacitat d’influència. Els partits, especialment els petits, perden eficiència en la seva campanya digital. Les ONG, capacitat de mobilització. I els votants, part de la informació dirigida que, mal que bé, a vegades també ajuda a decidir.
D’altra banda, els reguladors guanyen un marc més clar. I el públic, més visibilitat sobre el que es mou darrere del teló.
Google també va baixar del carro
Google ja havia anunciat una decisió similar el 2024. Ambdues companyies comparteixen diagnòstic: no poden oferir el servei tal com ho exigeix la normativa. O ho fan a mitges, o no ho fan. I prefereixen no fer-ho.
Mentrestant, Europa segueix endavant amb la seva nova arquitectura legal: DSA, DMA, GDPR… i ara TTPA. Un ecosistema de regles que busca domar el caos digital. Encara que això impliqui que algunes finestres es tanquin del tot.
I al final, menys soroll
La paradoxa està servida: en nom de la transparència, les grans plataformes apaguen una de les formes més visibles d’informació política. Hi haurà més llum sobre qui paga, però menys missatges pagats.
Potser el que quedi sigui més orgànic, més caòtic, més difícil de rastrejar. Però també més real. Com quan s’acaba la música i comença el murmuri.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
