Meta es queda fora, OpenAI s’hi suma, i la UE assaja un model on la innovació no viatja sola
Microsoft i Google han signat el Codi de Pràctiques per a models d’intel·ligència artificial generalista proposat per la Unió Europea. No és obligatori, però tampoc innocu. És el primer gran gest públic sobre com volen —i poden— conviure les plataformes amb les noves regles del joc digital europeu. Meta, per la seva banda, ha triat quedar-se fora. El tauler està traçat, i les posicions, marcades.
Un codi voluntari que anticipa el reglament
El text, publicat el 10 de juliol de 2025, funciona com una guia. Està pensat per facilitar el compliment de l’AI Act, la normativa estrella de la UE en matèria d’IA. El reglament entra en vigor el 2 d’agost, però les seves obligacions per als models generalistes ja comencen a notar-se.
El codi s’organitza en tres blocs: transparència, respecte al dret d’autor i gestió de riscos sistèmics. El van redactar 13 experts independents i, encara que no té caràcter vinculant, qui el signa es compromet a complir una sèrie de condicions tècniques i jurídiques que van més enllà del mínim legal.
Què implica signar (i per què no tots ho fan)
Les empreses adherides han de documentar els seus models, detallar com entrenen els seus sistemes, respectar les normes d’ús de dades protegides i habilitar canals de reclamació. També se’ls demana avaluar riscos i aplicar mesures de mitigació si la seva IA té impacte massiu. Tot això sota la supervisió del nou AI Office europeu. Signar implica anticipar. Evitar litigis futurs. Obtenir un tracte més clar en els processos de validació. No signar no és il·legal, però deixa les empreses en una zona menys protegida, més exposada a interpretacions.
Microsoft i Google s’alineen, amb matisos
Encara que la primera a anunciar la seva adhesió va ser OpenAI, l’11 de juliol, Microsoft va confirmar públicament la seva intenció de signar el 18 de juliol. Brad Smith, el seu president, ho va definir com un pas natural per a una IA que vol ser “confiable i útil” a Europa. I el 31 de juliol, finalment van signar.
Google va anunciar el 30 de juliol la seva intenció de signar. Kent Walker, cap de polítiques globals, va recolzar el marc, encara que va advertir que algunes exigències, com la transparència sobre dades d’entrenament o els límits sobre continguts protegits, podrien alentir la innovació o posar en risc secrets industrials. Tot i això, van signar. Per estratègia. Per accés. Per anticipació.
Meta diu no: “Europa va pel camí equivocat”
Meta va optar pel contrari. Joel Kaplan, el seu vicepresident d’assumptes públics, va rebutjar el codi. El va qualificar d’ambigu, d’excedir el previst per l’AI Act. “No ofereix seguretat jurídica”, va dir. En la seva posició no està sola. Més de 45 empreses europees han demanat ajornar l’entrada en vigor del reglament, amb arguments similars com que posa en risc la competitivitat, que desincentiva la inversió, que va més de pressa que la mateixa tecnologia.
OpenAI, Anthropic i Mistral: sí, amb condicions
OpenAI va anunciar la seva intenció de signar l’11 de juliol. Ho va fer en un comunicat que sonava gairebé institucional: recolzar el marc europeu “reflecteix el nostre compromís amb una IA accessible i segura per a tothom”. Anthropic i Mistral també s’hi van sumar. El gest és el mateix, alinear-se amb la narrativa europea. Mostrar disposició a col·laborar. I, de passada, guanyar-se un lloc en el nou ecosistema que està naixent entre Brussel·les i Estrasburg.
Un model amb accent europeu
El que Europa proposa no és només una norma. És un model. Un estil. Un equilibri inestable entre innovació i garanties. Qui signa el codi aposta per una IA més controlada, més explicable, més auditable. Qui no, prefereix mantenir el marge. La tensió no està en la tecnologia, sinó en el ritme. En què es regula primer, els usos o les conseqüències. Però aquesta vegada, no es tracta de qui va més de pressa, sinó de qui va acompanyat.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
