Microsoft ha fet un pas més en la seva aposta per la intel·ligència artificial avançada. En un article signat per Mustafa Suleyman, responsable de la seva divisió d’IA, la companyia presenta un concepte amb aspiracions fundacionals: la «superintel·ligència humanista». Sota aquestes dues paraules es condensa una proposta tècnica, estratègica i discursiva que busca redefinir l’horitzó de la IA. No es tracta només de models més potents, sinó de sistemes que evolucionin en línia amb valors humans i sota controls explícits.
Un enfocament domèstic per a una potència descomunal
La superintel·ligència que planteja Microsoft no pretén replicar la intel·ligència humana completament ni operar de forma autònoma. El plantejament apunta a sistemes centrats en dominis específics com medicina, energia, educació, creativitat. Aquesta especialització permetria models més segurs i efectius, segons el text. Per a això s’ha creat un equip propi, el MAI Superintelligence Team, que liderarà el desenvolupament amb Suleyman al capdavant.
IA que cura, dissenya i raona
En el terreny mèdic, Microsoft menciona models capaços de superar en diagnòstic a professionals humans en casos complexos. En energia, es parla d’IA per accelerar la transició cap a fonts netes. I en creativitat, d’assistents que no només generen continguts, sinó que entenen intencions i context. Aquests avenços, promet la companyia, podrien millorar radicalment les condicions de vida si s’alineen bé els objectius.
Aprenentatge amb límits
L’article no detalla en excés els mecanismes tècnics, però deixa clar que aquests sistemes no seran omniscients ni autònoms en sentit ampli. La clau estaria en el «raonament contextualitzat», un tipus d’intel·ligència artificial que aprèn a aprendre, però dins de marcs definits. El control, l’alineació i el calibratge són presentats com a pilars del desenvolupament.
Ambició i contenció, un equilibri difícil
Microsoft assegura que vol evitar una cursa desbocada cap a la intel·ligència artificial general. No obstant això, l’ús reiterat del terme «superintel·ligència» i l’enfocament de domini elevat generen una tensió evident: quant poder s’atorga a aquests sistemes i sota quines garanties? A més, la selecció d’àmbits d’aplicació planteja una altra qüestió, si aquests sistemes són tan potents, com s’evitarà el seu ús indegut, sigui per errors de disseny o per actors maliciosos?
La diferència està en el relat
En el mateix camp, altres companyies com Meta o Google també treballen en IA d’última generació. El que distingeix a Microsoft, almenys de moment, és el marc narratiu, el focus no està en l’omnipotència tècnica, sinó en la utilitat humana. Aquesta diferència, encara que pugui semblar retòrica, marca un posicionament clar. La idea d’una IA que no només resol problemes, sinó que ho fa sota principis humanistes, és també una estratègia de legitimitat.
Una definició encara oberta
Amb aquest anunci, Microsoft introdueix una narrativa renovada, la superintel·ligència no com a amenaça futura, sinó com a decisió de disseny. El dilema queda plantejat: serà aquesta visió capaç d’equilibrar ambició tècnica, control ètic i participació social? O el volum de què està en joc exigirà redefinir els termes, una altra vegada, abans que arribem a veure els resultats?
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
