Un nanobot “a mida”, un exoesquelet i una IA multilingüe: l’aparador sensorial de Lavinia Next al MWC 2026.
“La tecnologia deixa de ser una promesa quan la pots tocar: del làser que ‘llegeix’ una olivera al robot que copia el traç d’un ceramista.”
Al Mobile World Congress 2026, on cada any es competeix per l’efecte “wow”, hi ha estands que busquen enlluernar i d’altres que intenten explicar. L’espai de Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) pertany a la segona categoria: proposa un recorregut per entendre com la innovació passa del laboratori i la recerca aplicada a solucions que, amb matisos i calendaris diferents, acaben aterrant a l’economia real i a la vida quotidiana. En aquesta ambició pedagògica —fer visible allò invisible— el disseny de l’experiència importa tant com el contingut.
Aquí entra Lavinia Next. La companyia ha conceptualitzat, dissenyat i produït cinc experiències interactives de l’estand de MWCapital al MWC 2026, amb una posada en escena pensada perquè el visitant no només “miri” tecnologia, sinó que la travessi amb el cos: amb la mà, amb l’oïda, amb la conversa, amb la sorpresa. La benvinguda ho deixa clar des del primer segon: una pantalla transparent feta de vapor d’aigua rep el públic com si fos el llindar entre dos mons. No és un truc decoratiu; és una declaració d’intencions: aquí la innovació no s’explica només amb plafons, es materialitza.
La proposta s’articula com una ruta de cinc estacions —cinc “proves” tangibles— que posen en valor projectes pioners vinculats a sectors estratègics. La lògica de l’itinerari, a més, encaixa amb l’enfocament general de l’estand: mostrar tecnologia aplicada a àmbits com salut, alimentació, indústria o comerç, amb el visitant com a protagonista actiu.
1) El braç robòtic que aprèn el traç d’un ceramista
La primera experiència juga amb una idea que trenca prejudicis: que la robòtica només serveix per repetir moviments industrials, freds i estandarditzats. Aquí, el braç robòtic es converteix en un intèrpret de l’artesania: és capaç de reproduir el traç d’un ceramista, traslladant un gest humà —imperfecte, expressiu— a un sistema mecànic. El valor no és només en la destresa del dispositiu, sinó en la pregunta que obre: pot una màquina capturar una “signatura” creativa? Què vol dir preservar un ofici quan l’automatització ja no és només productivitat, sinó també còpia d’estil?
En el context del MWC, on abunden demostracions de robòtica “espectacle”, aquesta peça apunta a un debat més fi: la convivència entre automatització i cultura material. No es tracta de substituir l’artesà, sinó d’explorar col·laboracions: prototipatge, reproducció, aprenentatge de tècniques, assistència en tasques repetitives per alliberar temps creatiu. La imatge del robot copiant el traç funciona com a metàfora: la tecnologia no avança només per potència, sinó per sensibilitat d’integració.
2) Un configurador tàctil per dissenyar un nanobot interactiu
La segona estació trasllada la conversa al terreny de la nanomedicina i la biotecnologia, però ho fa amb un recurs decisiu: un configurador tàctil que permet “dissenyar” un nanobot interactiu. Davant la distància habitual d’aquests temes —que sovint s’expliquen amb renders i promeses—, el configurador converteix una idea abstracta en decisió: tocar, triar, compondre.
La força comunicativa és en el gest: el visitant entén que un nanobot no és ciència-ficció de titular fàcil, sinó un objecte conceptual que es pot definir per funcions, entorns i objectius terapèutics. I, sobretot, entén que el salt tecnològic no és només “fer-ho possible”, sinó fer-ho comprensible i governable: si algun dia aquestes eines formen part de la medicina, la societat necessitarà alfabetització tecnològica per discutir riscos, límits, regulació i accés.
3) Escaneig làser per detectar la maduració d’una olivera
La tercera experiència aterra en agroalimentació i sostenibilitat amb un sistema d’escaneig làser capaç de detectar la maduració d’una olivera. En un sector històricament condicionat per la intuïció experta —el pagès que “llegeix” l’arbre—, la proposta suggereix una capa nova: mesura, traçabilitat i optimització basades en dades físiques del cultiu.
Que aquesta peça sigui en un congrés de connectivitat no és casual: sense sensors, sense xarxes i sense analítica, l’agricultura de precisió es queda en teoria. Aquí se’n mostra l’esquelet: convertir senyals (forma, densitat, canvis) en informació útil per decidir millor: quan collir, com planificar recursos, com reduir malbaratament i ajustar qualitat. La demostració funciona perquè evita el discurs genèric de “smart farming” i se centra en un cas recognoscible: una olivera, un ritme biològic i un diagnòstic.
4) Un exoesquelet per millorar la mobilitat en rehabilitació
La quarta estació entra en el terreny de la salut i la recuperació. Un exoesquelet que millora la mobilitat en processos de rehabilitació té un impacte immediat en l’imaginari del visitant: és una tecnologia que s’entén sense necessitar manual. El cos “parla” i el dispositiu respon.
Però, més enllà de l’efecte visual, el missatge de fons és clínic i social: la rehabilitació és temps, constància i personalització. La tecnologia, ben integrada, pot aportar assistència, mesura objectiva del progrés i adaptació d’exercicis, a més d’alleugerir càrrega sobre professionals sanitaris. En un congrés on la IA sovint es representa com a programari “al núvol”, l’exoesquelet recorda que la innovació també és maquinari i biomecànica, i que el futur digital serà híbrid: algoritmes, sensors i moviment real.
5) IA conversacional en temps real i multilingüe
La cinquena experiència connecta amb el llenguatge, la interfície dominant d’aquesta etapa: una intel·ligència artificial conversacional en temps real i multilingüe. Al MWC, on conviuen visitants de desenes de països, el multilingüisme deixa de ser un “extra” per convertir-se en funcionalitat crítica. La demo apunta a un futur proper d’atenció, guia i mediació lingüística en entorns físics: estands, museus, serveis públics, retail o turisme.
La rellevància aquí és doble. D’una banda, la IA conversacional s’ha normalitzat en pantalla; portar-la a l’espai expositiu la converteix en acompanyant, en capa contextual, en “personal” que explica sense fullets. De l’altra, planteja una pregunta estratègica: si la conversa esdevé interfície, qui controla el guió? En un estand institucional com el de MWCapital, la IA pot ser el pont per explicar projectes; al mercat, pot ser el nou taulell de venda. En tots dos casos, el disseny d’experiència —què respon, com ho fa, amb quins límits— serà tan important com el model.
El paper de Lavinia Next: quan el contingut necessita escenografia (i mètode)
Sovint se subestima el treball que converteix un conjunt de tecnologies heterogènies en un relat coherent. No n’hi ha prou amb “posar demos”: cal ordenar el flux, evitar fricció, decidir què s’entén en 30 segons i què es descobreix en dos minuts, equilibrar sorpresa i claredat, i traduir complexitat sense banalitzar-la. En el cas de l’estand de MWCapital, aquesta traducció és especialment delicada perquè l’objectiu no és només atreure mirades: és situar Barcelona com a hub tecnològic i ensenyar com la innovació es torna aplicable.
L’aposta per una benvinguda amb pantalla de vapor d’aigua n’és un exemple: obre amb un gest sensorial, però també amb una metàfora transparent del tema de l’estand (fer visible allò invisible). I l’estructura de cinc estacions respon a una lògica expositiva clàssica —poques peces, ben explicades— que funciona millor que els “catàlegs” saturats.
On veure-ho al MWC 2026
L’estand de Mobile World Capital Barcelona és a Hall 6 · Stand 6B31 del MWC 2026, i les cinc experiències formen part del recorregut principal de l’espai.
