La indústria musical està entrant en un capítol inesperat. Universal Music Group, un dels gegants globals de la música, i Nvidia, l’empresa que fabrica els xips que impulsen gran part de la intel·ligència artificial moderna, han anunciat un acord estratègic per aplicar la IA a un dels catàlegs més extensos del món. L’objectiu no és fabricar cançons de màquina, sinó entendre millor la música i oferir noves maneres de descobrir-la i viure-la.
Més enllà de la generació automàtica
L’acord gira entorn de Music Flamingo, un model d’IA desenvolupat per Nvidia juntament amb la Universitat de Maryland. Aquest sistema no es limita a generar música a l’atzar, sinó que ha estat dissenyat per “entendre” la música d’una manera més semblant a com ho fa un humà, analitzant estructures com l’harmonia, les progressions d’acords i els arcs emocionals de peces de fins a 15 minuts. La idea és que aquesta comprensió profunda permeti noves experiències d’anàlisi, descripció i connexió amb les cançons, i no simplement produir contingut genèric.
Una eina per a artistes i fans
Tot i que els detalls operatius encara s’han de desenvolupar, les companyies han assenyalat diversos usos potencials. D’una banda, els mateixos artistes podran utilitzar la IA per analitzar i descriure les seves obres amb una profunditat inèdita, cosa que podria donar suport als processos creatius i comunicatius. De l’altra, els fans podrien accedir a formes més riques de descobrir música, per exemple explorant repertoris no només per gèneres o llistes de reproducció, sinó en funció del context emocional o de la ressonància cultural.
A més, ambdues parts han anunciat la creació d’un incubador d’artistes on creadors, compositors i productors col·laboraran amb aquestes eines per dissenyar i provar aplicacions d’IA. La intenció explícita és evitar la proliferació del que anomenen “AI slop” —contingut generat per IA sense qualitat artística ni valor afegit— situant el creador humà al centre del procés.
Un gir en la relació entre música i IA
L’anunci arriba en un moment en què la indústria musical ha passat d’una postura defensiva davant la IA a una de més col·laborativa, tot i que cautelosa. L’octubre del 2025, Universal i altres grans discogràfiques van tancar disputes legals amb plataformes de música generada per IA com Udio, transformant litigis per drets d’autor en acords de llicència per desenvolupar serveis basats en intel·ligència artificial de manera regulada.
Aquest precedent ajuda a entendre el context del nou pacte amb Nvidia: ja no es tracta només de protegir drets, sinó de buscar models que permetin als creadors beneficiar-se de la tecnologia en lloc de quedar-ne al marge. La nova aliança se suma a altres iniciatives recents d’Universal amb diferents empreses tecnològiques, totes amb la promesa de navegar la IA des d’una perspectiva que respecti la propietat intel·lectual.
Tensió entre innovació i control
No tot està resolt ni tots els detalls han estat revelats. Ni Universal ni Nvidia han especificat públicament com s’integrarà exactament Music Flamingo en les eines que es posaran a disposició d’artistes o del públic. Tampoc s’han aclarit amb precisió els mecanismes de compensació o participació dels creadors per l’ús de les seves obres en aquests sistemes.
Aquest buit deixa obertes preguntes rellevants: com es mesurarà l’ús real de la música per part d’aquests sistemes? Quines salvaguardes s’implementaran per evitar reproduccions no autoritzades o imitacions massa properes a obres existents? I, sobretot, com es traduirà aquesta col·laboració en ingressos directes per a qui ha fet possibles aquests catàlegs? Els anuncis oficials parlen de “responsabilitat” i “respecte pel dret d’autor”, però els mecanismes concrets encara s’han de definir. Mentrestant, l’acord entre Universal i Nvidia marca un nou compàs: un que no sona a substitució, sinó a relectura. Una música interpretada per màquines, però entesa des de l’humà.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
