Durant l’última setmana, el CEO de Nvidia, Jensen Huang, ha visitat Londres, París i Berlín per reunir-se amb líders europeus i promoure la idea d’una “IA sobirana”. La proposta, centrada en el desenvolupament d’infraestructura pròpia per a intel·ligència artificial dins de la Unió Europea, ha rebut el suport públic dels caps de govern del Regne Unit, França i Alemanya.
Els governs europeus responen amb diners i aliances
El missatge de Huang ha calat. El primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar el 10 de juliol una inversió de 1.000 milions de lliures destinada a multiplicar per vint la capacitat de supercomputació del Regne Unit. En les seves paraules, l’objectiu és que el país “deixi de ser un consumidor d’IA i es converteixi en creador”.
A París, durant l’esdeveniment VivaTech de l’11 de juny, el president Emmanuel Macron va afirmar que “la infraestructura d’IA és una batalla per la sobirania”, i va destacar l’aliança entre Nvidia i la startup francesa Mistral AI, que construirà un centre de dades amb 18.000 xips Blackwell, l’arquitectura més avançada de Nvidia.
A Alemanya, el canceller Friedrich Merz va confirmar l’inici d’un projecte conjunt entre Deutsche Telekom i Nvidia per desenvolupar una plataforma industrial d’IA al núvol, basada en més de 10.000 GPUs. El pla contempla també l’expansió de centres tecnològics en set països europeus.
Un pla europeu a gran escala
Aquestes iniciatives se sumen a l’anunci realitzat al febrer per la Comissió Europea, que preveu la construcció de quatre “gigafactories d’IA” en sòl europeu amb una inversió total de 20.000 milions de dòlars. El projecte busca reforçar l’autonomia digital del continent i reduir la dependència d’infraestructures nord-americanes o xineses.
Què significa realment la “IA sobirana”?
El terme fa referència a la capacitat d’un país o regió per desenvolupar i controlar la seva pròpia IA, sense dependre de tecnologies o plataformes estrangeres. Suposa tenir autonomia sobre les dades, els algoritmes, l’idioma i els valors que s’integren en els sistemes automatitzats.
Europa vol evitar dependre de gegants com Google o Microsoft, i busca que la IA que s’utilitzi al continent respongui als seus propis principis culturals, socials i polítics. La sobirania digital implica no només innovació, sinó també independència estratègica.
Per això, que Nvidia —una empresa nord-americana— sigui peça central en aquesta infraestructura obre un debat sobre si aquesta independència és real o simplement una forma més subtil de dependència.
Reptes estructurals i dependència tecnològica
Europa enfronta costos energètics significativament més alts que els Estats Units o Àsia, cosa que complica la viabilitat econòmica dels centres de dades a gran escala. A més, mentre empreses com Google o Microsoft inverteixen més de 10.000 milions de dòlars per trimestre en IA, les startups europees amb prou feines arriben als mil milions en rondes de finançament.
L’ecosistema tècnic també planteja dubtes: molts dels nous centres estaran basats en plataformes propietàries de Nvidia, com CUDA, cosa que podria limitar la capacitat d’Europa per operar de manera plenament autònoma a llarg termini.
Un futur en construcció
Amb aquesta ofensiva, Nvidia consolida el seu paper com a proveïdor estratègic d’infraestructures digitals a Europa, mentre la regió intenta accelerar el seu camí cap a una intel·ligència artificial pròpia, localitzada i menys dependent de l’exterior.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
