Del pla a la terra (i al subsol)
OpenAI, en aliança amb Oracle i SoftBank, ha anunciat la construcció de cinc nous centres de dades sota la iniciativa Stargate. El que va començar com una declaració d’intencions es materialitza ara en obra civil, cablejat d’alta tensió i contractes energètics de llarg abast. No és només infraestructura per sostenir models de llenguatge, és una operació de conquesta silenciosa que recorda als grans desplegaments industrials del segle XX (encara que ara, sense fum visible).
De Texas a Ohio, amb una parada al desert
Tres dels nous centres estaran impulsats per Oracle i OpenAI, a Shackelford County (Texas), Doña Ana County (Nou Mèxic) i una ubicació encara no revelada al mig oest nord-americà. Les altres dues, liderades per SoftBank a través de SB Energy, se situaran a Lordstown (Ohio) i Milam County (Texas). Totes comparteixen un disseny similar, entre 1 i 2 gigabytes de capacitat cadascuna, sumant-se al campus que ja funciona a Abilene (Texas), on es perfila també una possible ampliació.
Una escala que ja no cap en la metàfora
El full de ruta preveu fins a 500.000 milions de dòlars en inversió. Amb l’objectiu de desplegar més de 10 gigabytes de potència abans del final de la dècada. Perquè ens entenguem, un gigabytes pot alimentar a centenars de milers de llars. Aquí n’hi haurà deu. No és només una granja de servidors, és una xarxa de reactors sense urani. I ja han començat a instal·lar racks amb xips NVIDIA GB200, optimitzats per IA generativa i entrenaments massius.
Aigua, calor, silici (i alguns llocs de treball)
A més de xips, aquests centres necessiten aigua. Molta. En regions com l’oest de Texas, on l’estrès hídric ja és visible, la refrigeració massiva de servidors no passa desapercebuda. Tampoc ho fan les demandes elèctriques, que obliguen a acords amb operadors energètics locals.
Segons OpenAI, la construcció generarà 25.000 llocs de treball directes. Però la xifra es dilueix quan es compara amb l’escala energètica del projecte. Aquí, el que pesa és el flux: de dades, d’energia i de capital.
Menys dependència, més preguntes
Amb Stargate, OpenAI guanya autonomia davant de gegants com Microsoft i Amazon Web Services. La lògica és que si el model escala, la infraestructura també ha de fer-ho. Però la concentració de recursos també deixa preguntes sobre competència, transparència i sostenibilitat a llarg termini.
Reuters apunta que part del finançament encara està en negociació, i que bona part del mega proyecte depèn de deute. La magnitud del risc escala al ritme de l’anunci.
Un model replicable (si hi ha energia)
Sam Altman ja ha deixat caure la idea d’una versió europea de Stargate. Però allà, el tauler és diferent, sobirania digital, regulació energètica i límits ambientals més estrictes. Mentrestant, Xina i Emirats acceleren les seves pròpies infraestructures per a IA. La cursa no és només per la intel·ligència artificial, sinó pel terreny on pugui créixer sense curtcircuits.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
