OpenAI vol instal·lar al nord de Noruega quelcom més que un centre de dades. A Kvandal, prop de Narvik, aixecarà juntament amb Nscale i Aker una infraestructura capaç d’entrenar models d’intel·ligència artificial amb 100.000 GPUs (unitats de processament de gràfics optimitzades per a càlculs massius, clau en l’entrenament d’IA) i electricitat que baixa des de les muntanyes. Un projecte que no només parla de potència, sinó de qui decideix com es construeix el futur digital d’Europa.
Aquí no hi ha servidors, hi ha còmput sobirà
L’escena és diferent de la de Silicon Valley. Aquí no hi ha desert ni naus envidrades. Hi ha neu, fiords, i una xarxa elèctrica que funciona gairebé completament amb energia hidroelèctrica. Allà naixerà Stargate Norway, una instal·lació amb refrigeració líquida, 230 megawatts de potència inicial i una promesa que va més enllà dels números: fer del còmput una infraestructura compartida.
OpenAI aportarà la seva tecnologia, però no serà propietari del centre. Nscale i Aker, ambdós noruecs, lideren el projecte. I l’accés no serà exclusiu, governs, universitats i empreses europees podran utilitzar la seva capacitat. Un model que barreja múscul privat amb visió pública.
Entrenar sense dependre
Stargate Norway forma part del programa OpenAI for Countries, que busca crear centres regionals capaços d’operar de manera autònoma i oferir accés segur, local i compartit al còmput necessari per desenvolupar IA. La idea és que cada país o bloc tingui el maquinari necessari per desenvolupar els seus propis models d’IA, sense dependre d’infraestructures alienes.
A Europa, on el debat sobre sobirania tecnològica guanya espai, la proposta encaixa com anell al guant. I, tanmateix, també obliga a mirar qui dissenya el guant, amb quins materials i per a quines mans.
Energia neta, calor que es reutilitza
El centre funcionarà amb energia 100% renovable. Utilitzarà refrigeració líquida —més eficient que l’aire— i reutilitzarà la calor sobrant per a calefacció o processos industrials. És un enfocament que redueix impacte i busca integració local. Res a veure amb les granges de criptomonedes que Noruega ha intentat limitar en els darrers anys, mitjançant polítiques que prohibeixen nous centres que no demostrin retorn local o ús exclusiu d’energia renovable.
Els socis asseguren que el projecte serà transparent en el seu consum i respectuós amb l’entorn. Però l’escala és inèdita, i l’atenció serà constant.
Quan l’escala inquieta
100.000 GPUs. 230 megawatts. Per fer-se una idea: alguns dels centres més grans del món, com el de Meta a Dinamarca, operen amb potències similars, però sense aquesta concentració dedicada exclusivament a IA. Una capacitat que podria multiplicar-se per deu. La dimensió del projecte imposa. En un país que discuteix quins usos energètics han de prioritzar-se, Stargate Norway entra amb la promesa de portar innovació i ocupació: es preveuen centenars de llocs en fases de construcció i operació, a més de sinergies amb universitats i empreses locals, però també amb l’obligació d’explicar la seva petjada.
I encara que la infraestructura estigui a Europa, la presència d’OpenAI planteja una pregunta latent: quanta autonomia hi ha en una aliança tecnològica quan un dels socis marca el pas global?
Europa redibuixa el seu mapa digital
Noruega s’avança. Mentre altres països europeus anuncien estratègies o consorcis, aquí hi ha data de lliurament: finals de 2026. Stargate Norway serà el primer centre de dades d’OpenAI al continent. I el seu model —compartit, escalable, energèticament eficient— podria marcar camí.
Davant de projectes com Gaia-X o Silicon Junction, la diferència està en l’execució. Gaia-X busca crear un núvol europeu segur i compartit; Silicon Junction, a Irlanda, projecta un pol de centres de dades i xips. Stargate, en canvi, ja té data i plànols sobre la taula. Aquí no hi ha tant manifest com màquina.
Un node amb moltes claus
El centre encara no existeix. Però ja ocupa un lloc al mapa. No només per la seva mida o la seva tecnologia, sinó perquè condensa una pregunta que cada cop pesa més: qui té accés al còmput que fa possible la intel·ligència artificial?
Kvandal, fins ara un punt remot entre muntanyes, es converteix en un node decisiu. El que es connecti —i el que no— des d’allà, encara està per escriure’s.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
