OpenAI i AMD han segellat un acord que sona a promesa de futur i a cursa contra rellotge. No és només un tracte de subministrament, és una aliança que busca redibuixar el mapa del poder en intel·ligència artificial. AMD es converteix en el nou múscul d’OpenAI, mentre la companyia de Sam Altman obté l’opció de comprar fins a un 10% del fabricant si el pla avança segons el previst. Un pacte tècnic i financer que revela una ambició compartida de diversificar el cor del còmput davant el domini absolut de NVIDIA.
L’enginyeria invisible
L’acord preveu que OpenAI desplegui 6 gigawatts de potència computacional amb xips d’AMD, començant amb un primer gigawatt el 2026. Darrere d’aquesta xifra hi ha milers de processadors de la sèrie Instinct MI450, dissenyats per alimentar la següent generació de models d’IA. OpenAI serà early design partner, és a dir, col·laborarà en el desenvolupament, ajustant rendiment, eficiència i compatibilitat. En la pràctica, és com si la companyia participés en la fabricació del mateix motor que mou la seva intel·ligència. AMD, per la seva banda, obté accés directe al laboratori on es fa l’assaig els límits del còmput modern.
Promeses creuades
Per a AMD, l’acord podria suposar ingressos de desenes de milers de milions abans del 2027. Per a OpenAI, la promesa és assegurar l’energia bruta que necessita per continuar entrenant models cada vegada més costosos. El pacte inclou una opció de compra de fins a 160 milions d’accions d’AMD, equivalent a un 10% del seu capital, que s’executaria per fases i només si es compleixen objectius tècnics i borsaris. Una jugada que barreja l’aposta industrial amb la fe en el futur. És també una forma de blindar accés al maquinari sense dependre únicament d’un proveïdor que marca el pols del mercat, NVIDIA.
Els números del vertigen
AMD no ha revelat el valor total del contracte, però estima que cada gigawatt desplegat pot traduir-se en ingressos de desenes de milers de milions. La reacció va ser immediata. Les accions de la companyia van pujar més d’un 25% després de l’anunci. Per a OpenAI, l’acord complementa el seu compromís previ amb NVIDIA, amb qui planeja desplegar 10 gigawatts addicionals. Entre ambdues operacions, l’empresa es prepara per manejar un volum de còmput sense precedents, l’equivalent energètic d’una ciutat mitjana, transformat en aprenentatge automàtic.
Els dilemes del creixement
Darrere de l’entusiasme, sorgeixen preguntes més incòmodes. Quant costa sostenir aquest ritme? La infraestructura necessària per entrenar models de frontera implica una despesa colossal en energia, manteniment i talent. OpenAI ja ha reconegut tensions financeres i un ritme d’inversió que amb prou feines deixa marge per al respir. També existeix el risc tècnic, si AMD no compleix els terminis o les prestacions promeses, l’acord podria alentir l’expansió. I en ser una aposta lligada al mercat, el valor real del pacte depèn tant del silici com del preu de l’acció.
Ecosistemes que es bifurquen
L’aliança arriba en un moment de definicions. NVIDIA regna amb el seu ecosistema tancat CUDA, mentre AMD defensa un enfocament obert amb ROCm i arquitectures rack-scale. Dues filosofies que conviuen en tensió, una impulsa l’eficiència i el control total; l’altra, la col·laboració i la independència. OpenAI, al mig, sembla buscar equilibri entre ambdós mons. Si AMD aconsegueix oferir un rendiment comparable amb menor cost energètic, podria consolidar-se com l’alternativa creïble que el sector necessitava.
Un tancament sense punt final
El pacte entre OpenAI i AMD no és només un moviment empresarial. És un assaig sobre el futur de la intel·ligència artificial, sobre quant pesa la infraestructura davant l’algoritme, i fins on es pot escalar sense trencar l’equilibri.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
