La incorporació de Peter Steinberger a OpenAI assenyala un canvi estructural: la batalla ja no és només per crear models més intel·ligents, sinó per definir el sistema operatiu on els agents executen accions reals.
La intel·ligència artificial està travessant una transició silenciosa però decisiva. Durant els últims anys, el focus s’ha centrat en el desenvolupament de models capaços de comprendre el llenguatge, generar text, escriure codi o respondre preguntes amb una precisió creixent. Tanmateix, la nova frontera no és la comprensió, sinó l’execució. La intel·ligència artificial ja no es limita a respondre; comença a actuar. En aquest context, la incorporació de Peter Steinberger, fundador del projecte OpenClaw, a OpenAI no és simplement un fitxatge de talent, sinó un senyal de reposicionament estratègic que apunta cap a una nova capa fonamental de la informàtica: el sistema operatiu dels agents.
La notícia ha estat analitzada en profunditat per actors de l’ecosistema tecnològic, entre ells el proveïdor d’infraestructura MyClaw, que planteja una hipòtesi estructural: OpenClaw no s’ha d’entendre únicament com un framework de desenvolupament, sinó com l’embrió d’un sistema operatiu d’execució per a agents. Un estàndard potencial que podria exercir, en l’era de la intel·ligència artificial, un paper equivalent al que Android va exercir en l’era del smartphone.
Del chatbot a la capa operativa: quan la IA deixa de respondre i comença a executar
La primera generació d’intel·ligència artificial generativa va transformar la interacció entre humans i màquines. Chatbots com ChatGPT, Claude o Gemini van convertir el llenguatge en una interfície universal. L’usuari formulava una instrucció i el sistema responia. La intel·ligència artificial funcionava com una eina conversacional.
Però els agents representen una evolució radical. No són interfícies. Són operadors.
Un agent pot executar seqüències completes d’accions: recopilar informació, analitzar documents, generar resultats, coordinar eines, interactuar amb sistemes externs i mantenir continuïtat operativa entre sessions. La diferència no és incremental. És estructural.
Perquè això sigui possible, no n’hi ha prou amb un model de llenguatge. Cal una capa d’execució persistent que permeti a la intel·ligència artificial operar de manera contínua.
Aquí és on OpenClaw adquireix rellevància.
OpenClaw proporciona l’entorn on els agents existeixen com a entitats operatives. Gestiona la memòria, coordina tasques, invoca eines, manté estat i executa fluxos de treball complexos. En termes arquitectònics, actua com una capa intermèdia entre el model cognitiu i el sistema operatiu del maquinari.
El model aporta la intel·ligència. OpenClaw aporta la capacitat d’actuar.
El precedent Android: com es guanya una plataforma sense controlar el maquinari
La comparació amb Android no és casual. Abans de convertir-se en el sistema operatiu dominant del món mòbil, Android era només un més entre diversos competidors. No va guanyar per ser inicialment el més sofisticat, sinó per convertir-se en l’estàndard on s’executava el programari.
Google va comprendre que controlar la capa d’execució és més estratègic que controlar les aplicacions. En alliberar Android com a programari obert, va permetre que fabricants, desenvolupadors i empreses construïssin sobre ell. El valor es va consolidar progressivament en la capa superior de l’ecosistema, on serveis, aplicacions i eines es van integrar al voltant de l’estàndard.
Android no va guanyar perquè fos propietari.
Va guanyar perquè es va convertir en l’entorn on tot s’executava.
OpenClaw podria seguir una trajectòria equivalent en l’àmbit dels agents d’intel·ligència artificial.
OpenClaw com a infraestructura: de framework a entorn d’execució persistent
Des del punt de vista dels proveïdors d’infraestructura cloud, OpenClaw ja no es comporta com una aplicació convencional. Funciona com una capa operativa persistent.
Quan un desenvolupador desplega un agent basat en OpenClaw, no instal·la un programa. Crea un entorn d’execució.
Aquest entorn requereix computació contínua, gestió de memòria, orquestració de processos, seguretat, aïllament i supervisió. L’agent no es limita a executar-se una vegada. Existeix en el temps. Manté context. Evoluciona.
Això transforma la naturalesa del programari.
Els agents deixen de ser funcions i passen a ser sistemes.
L’analogia amb els sistemes operatius és directa: igual que un sistema operatiu gestiona aplicacions, OpenClaw gestiona agents.
El fitxatge de Steinberger: convergència entre la intel·ligència i l’execució
La incorporació de Peter Steinberger a OpenAI introdueix una variable estratègica clau. Steinberger no és només un desenvolupador. És l’arquitecte d’un dels entorns d’execució d’agents més influents del moment.
La seva entrada a OpenAI suggereix una convergència entre dues capes fonamentals de la intel·ligència artificial moderna: la capa cognitiva i la capa operativa.
OpenAI domina la primera mitjançant els seus models fundacionals. OpenClaw representa una de les iniciatives més avançades en la segona.
Aquesta convergència no implica necessàriament control formal de l’estàndard, però sí alineament tècnic i acceleració del desenvolupament. Històricament, els estàndards tecnològics es consoliden mitjançant adopció, integració i influència progressiva, no únicament mitjançant propietat directa.
La influència precedeix el domini.
L’emergència d’una nova capa fonamental de la informàtica
L’evolució de la informàtica es pot entendre com l’aparició successiva de noves capes operatives. Primer van ser els sistemes operatius d’escriptori. Després els sistemes operatius mòbils. Posteriorment, la capa cloud va redefinir l’execució distribuïda.
Ara emergeix una nova capa: els sistemes operatius per a agents.
Aquesta capa no executa aplicacions tradicionals. Executa intel·ligència operativa.
Gestiona com els agents accedeixen a eines, coordinen tasques, mantenen memòria i executen accions en entorns digitals reals.
És la capa que tradueix la capacitat cognitiva en acció efectiva.
Qui controli aquesta capa tindrà una posició estratègica fonamental.
Un ecosistema que creix des de la infraestructura i no des del maquinari
A diferència d’Android, la expansió del qual estava vinculada als fabricants de dispositius, OpenClaw es distribueix a través de desenvolupadors i infraestructura cloud. Els agents s’executen en servidors, màquines virtuals i entorns distribuïts.
Això genera un model d’adopció més descentralitzat.
El creixement no depèn d’acords amb fabricants, sinó de l’adopció per part de desenvolupadors i organitzacions que integren agents en les seves operacions.
Aquest patró és més proper al de Linux o Kubernetes que al d’Android.
És una expansió des de la base.
La nova batalla tecnològica: controlar l’execució, no només la intel·ligència
La competència en intel·ligència artificial està canviant de naturalesa. La primera fase va ser la cursa per construir models més potents. La segona fase és la cursa per construir agents més capaços.
La tercera fase, que comença ara, és la cursa per definir l’entorn on aquests agents operen.
Aquesta capa determina com s’executen les tasques, com s’integren els sistemes i com s’estructura l’ecosistema digital.
És la capa on la intel·ligència es converteix en acció.
Controlar aquesta capa significa controlar l’arquitectura operativa de la intel·ligència artificial.
De l’experiment a la infraestructura crítica
L’indicador més clar d’aquest canvi és que els agents estan deixant de ser experiments per convertir-se en infraestructura operativa real. Empreses ja estan desplegant agents per automatitzar processos, gestionar operacions, analitzar dades i executar fluxos de treball complexos.
Aquests sistemes requereixen estabilitat, continuïtat i seguretat.
No poden dependre d’eines experimentals.
Necessiten entorns d’execució robustos.
OpenClaw està evolucionant per ocupar aquest espai.
El naixement del sistema operatiu de la intel·ligència artificial
El fitxatge de Peter Steinberger per OpenAI no és un episodi aïllat. És un senyal que la capa operativa de la intel·ligència artificial s’està consolidant com el nou centre de gravetat de l’ecosistema tecnològic.
La intel·ligència artificial ja no és només un sistema que respon preguntes.
És un sistema que executa treball.
I, com va passar amb Android en l’era mòbil, l’estàndard que defineixi com s’executa aquest treball tindrà una influència decisiva en el futur de la tecnologia.
La cursa ja no és únicament per construir intel·ligència.
És per construir l’entorn on aquesta intel·ligència actua.
I aquesta cursa acaba d’entrar en la seva fase decisiva.
