L’exdirector executiu de Google, Eric Schmidt, ha llançat una advertència rotunda: encara que els Estats Units ha liderat la cursa de la intel·ligència artificial, podria perdre aquest domini si no reorienta la seva estratègia. En declaracions fetes en l’All In Podcast, Schmidt va subratllar que la Xina està guanyant terreny no tant per aspirar a l’AGI (intel·ligència general artificial) com per implementar IA en aplicacions pràctiques quotidianes, i per obrir els seus models al món.
Segons Schmidt, moltes empreses tecnològiques nord-americanes aposten per sistemes propietaris, de “pesos tancats” (closed weights) i dades tancades, mentre que a la Xina l’estratègia va per l’alliberament de pesos oberts (open weights) i entrenament accessible — el que facilita la seva adopció global. Aquesta obertura sosté, ha permès que països de tot el món adoptin models xinesos amb més facilitat, el que podria erosionar la influència tecnològica nord-americana.
Schmidt reconeix que les sancions nord-americanes al comerç de semiconductors han limitat part del progrés xinès cap a l’AGI, i que la Xina enfronta també restriccions de capital, però assenyala que Pequín prefereix concentrar-se en aplicar la IA a sectors concrets: robots, apps de consum, sistemes empresarials. Al seu entendre, els EUA no han de descuidar aquestes “aplicacions del dia a dia” mentre persegueixen metes ambicioses d’intel·ligència general.
A l’hora de comparar les fortaleses d’ambdós sistemes, Schmidt descriu els EUA com un ecosistema “caòtic, confús, sorollós però intel·ligent”, en el qual les xarxes universitàries, la inversió de risc i la pluralitat d’actors són el seu avantatge competitiu. Aquesta diversitat sosté, ha de celebrar-se i potenciar-se. Però, al mateix temps, urgeix que els EUA combinin aquesta creativitat amb una estratègia més enfocada en IA oberta i aplicacions pràctiques.
No obstant això, aquesta visió no manca de crítiques o matisos. Per exemple, ja abans Schmidt havia advertit que molts models nord-americans són tancats, el que podria obstaculitzar l’avanç científic en universitats que no poden costejar llicències elevades. Si Occident descuida el desenvolupament obert, adverteix, la Xina podria convertir-se en referent de la IA oberta per al món. En aquesta línia, alguns inversors com Marc Andreessen també han urgit els EUA a liderar la IA de codi obert per evitar dependre del programari xinès.
Tampoc falten veus acadèmiques que qüestionen una cursa desenfrenada cap a l’AGI, assenyalant riscos en seguretat, governança i escalada. El dilema que planteja Schmidt — competir amb obertura vs protegir avantatges estratègics — és central en l’agenda tecnològica global.
En definitiva, les afirmacions de Schmidt apunten a un canvi de paradigma: no n’hi ha prou amb construir models poderosos, sinó que guanyar la cursa global depèn de com aquests models es distribueixin, adaptin i escalin. Si els EUA no ajusten el seu enfocament per fomentar la IA oberta i enfortir el seu ecosistema d’aplicacions, el seu lideratge en IA podria perillar.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
