Val més perdre diners que perdre el moment
Mark Zuckerberg ho va dir sense embuts, com qui ja ha fet els comptes. Prefereix malgastar centenars de milers de milions de dòlars a arribar tard a la cursa per la intel·ligència artificial superavançada. Ho va dir al pòdcast Access, en un to més resignat que triomfalista. Va reconèixer que pot haver-hi una bombolla, com en els dies del puntcom, però li preocupa més la lentitud que el malbaratament.
En la seva visió, el risc no és inflar massa el globus, sinó que exploti sense haver-lo tocat. La història ja ha passat per aquí: empreses que ho van apostar tot massa aviat, i altres que van arribar just a temps. Zuckerberg vol estar en el segon grup.
Infraestructura com qui cava trinxeres
Meta no ho diu amb eufòria, però els seus moviments revelen l’escala de l’aposta. Fins al 2028, planeja invertir 600.000 milions de dòlars en centres de dades, servidors, capacitat de càlcul, logística… És a dir, excavar la infraestructura que necessitaria una intel·ligència artificial capaç de pensar millor i més ràpid que qualsevol humà. No és una inversió en idees, sinó en el terreny on aquestes idees podrien créixer.
Dins de Meta, ja funciona un laboratori centrat exclusivament en aquesta possible superintel·ligència. No té jerarquies pesades ni terminis inamovibles. Es mou com qui busca alguna cosa sense saber-ne la forma exacta. La consigna és que cap investigador faci curt de potència de càlcul. Que la velocitat no depengui del maquinari. Que el temps no es perdi en esperes.
Una bombolla coneguda, una por nova
Zuckerberg no dissimula que pot equivocar-se. La comparació amb la bombolla dels anys 2000 no és casual. Llavors també es van construir infraestructures per a un futur que va trigar més del que s’esperava. Algunes empreses es van enfonsar, però altres van trobar en aquelles ruïnes el suport que necessitaven.
Meta pot permetre’s aquest dubte. A diferència d’altres companyies, no depèn tant de l’humor dels inversors. Té negocis diversificats, una maquinària publicitària que encara funciona. Però això no elimina el vertigen. La pregunta no és només si la superintel·ligència arribarà, sinó quan, i si serà Meta qui estigui en posició de dir la primera paraula.
Silencis que també són estratègia
La cursa no es corre sola. OpenAI, Anthropic, Google i altres gegants també busquen el mateix: estar preparats. Alguns amb pressa, altres amb més cura. Meta vol avantatge no només per mida, sinó per anticipació. Per això construeix ara, encara que no se sàpiga què es necessitarà. Per això inverteix sense garanties, com qui compra aigua enmig del desert per si de cas.
El que no es discuteix, almenys per ara, és l’impacte que aquestes apostes poden tenir fora dels laboratoris. Regulacions, equilibris de poder, biaixos, privacitat… tot això queda per a més endavant, quan ja no hi hagi marxa enrere.
La tempesta pot o no arribar
Zuckerberg ha triat el seu paper en aquest relat. Vol estar preparat per si l’improbable es torna urgent. Prefereix gastar abans que lamentar-se. Prefereix cavar ara, encara que no sàpiga què vindrà. I en aquest gest, més calculat que valent, es dibuixa la lògica que avui governa la cursa tecnològica: millor pecar d’excés que quedar-se fora de pla.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
