Habitar el vers digital: Raida M i l’obertura d’un nou espai poètic.
L’art no s’atura davant el tecnològic; el travessa per trobar noves formes de commoure. Avui no assistim a una frontera infranquejable, sinó a l’obertura d’un nou espai per al llenguatge poètic. El poeta contemporani, que no es conforma amb els suports tradicionals, pot cercar activament altres maneres d’expressar-se, d’expandir la seva veu i de fer-nos arribar la seva lírica a través de canals que habiten entre el tangible i el virtual. En aquest nou territori, sorgeix també la possibilitat de vèncer la finitud: en aquest cas, l’autor, Àngel Fabregat, cerca un lloc on la memòria sigui interactiva i vibrant, rescatant la figura de la mare en la seva joventut —aquella dona radiant i plena de vida que va existir abans que ell nasqués i que mai no va poder conèixer— per projectar-la en una dimensió on el temps no degrada el record.
El repte és com dotar una llengua materna, en aquest cas el català, i una memòria íntima d’un cos amb la capacitat de navegar l’era digital sense perdre’n l’essència. La solució es troba en una simbiosi creativa que redefineix l’autoria i la comunicació de la bellesa. D’una banda, la intel·ligència artificial generativa ofereix el suport, un vehicle dinàmic que permet la manifestació visual i sonora del que abans era només pensament. De l’altra, la pulsió poètica i la memòria biogràfica són el motor que dota d’ànima el procés, convertint el codi en un flux d’emocions. D’aquesta unió neix Raida M, un espai de confluència on l’autor ha trobat una nova manera de projectar el seu món interior, aconseguint que l’essència de la seva mare i la seva pròpia veu lírica continuïn habitant el món amb una força renovada.
Intel·ligència artificial generativa
La intel·ligència artificial generativa és el motor tècnic que permet a Raida M existir i transitar per aquest nou pla fisicodigital. A diferència dels programes informàtics tradicionals, que es limiten a executar ordres mecàniques i preestablertes, aquests sistemes es basen en complexos models d’aprenentatge profund (deep learning). En ser entrenats amb milions de dades —textures de veu, microexpressions visuals, cadències musicals i patrons lingüístics—, adquireixen la sorprenent capacitat de generar contingut completament nou i original. Tanmateix, en l’univers de Raida, aquesta tecnologia transcendeix la seva naturalesa matemàtica: deixa de ser una eina freda de càlcul per convertir-se en una argila digital, mal·leable i dinàmica, amb la qual l’autor aconsegueix esculpir el record i donar-li una veu vibrant en el món contemporani.
En aquest cas, la tecnologia es desplega en tres pilars fonamentals: la síntesi de veu avançada, el renderitzat visual i la composició musical assistida. Mitjançant algoritmes de modulació, la IA genera una veu capaç de cantar en català amb una entonació que s’aproxima a la humana. Visualment, utilitza xarxes neuronals per dissenyar una estètica única que interactua i cobra vida en les plataformes digitals. Alhora, la composició musical assistida facilita la creació de melodies i atmosferes sonores que envolten i potencien la lírica.
Tanmateix, la IA generativa és, per definició, una carcassa buida. Posseeix una capacitat d’execució prodigiosa, però manca de l’espurna de la intenció, de la memòria i del context cultural que només l’experiència humana pot aportar.
L’ànima a la màquina: la pulsió poètica i l’eco de la memòria
El veritable salt qualitatiu en Raida M resideix en la pulsió poètica. Raida no és una creació aleatòria; és un exercici d’arqueologia emocional. Com ja s’ha esmentat, el personatge troba el seu origen en una imatge fascinant i inabastable: la de la mare jove, abans de ser mare. Una dona plena de vida que l’autor no va conèixer perquè encara no havia nascut, però que la seva imaginació ha idealitzat i rescatat com a símbol de vitalitat suspesa en el temps.
A través de la IA, l’autor no busca clonar una realitat, sinó sublimar un record. La tecnologia permet que aquesta essència materna es converteixi en el motor de l’experiència. La combinació permet que la màquina processi no només dades, sinó sentiments. El resultat és una sinergia transformadora: la fredor del codi es rendeix davant l’escalfor d’una memòria que es nega a envellir, permetent que Raida M canti amb una veu que, tot i ser sintètica, vibra amb l’eco d’una genealogia real i profunda.
Raida M, de Belianes a l’escenari digital
El cas de Raida M a Belianes (Lleida) il·lustra com el que és local pot esdevenir universal. El repte era materialitzar una visió lírica des d’un entorn rural amb recursos limitats. La metodologia no va ser purament tècnica, sinó narrativa: es va alimentar la IA amb l’essència imaginada d’aquella dona jove anterior a la pròpia memòria de l’autor, traduint trets i sensibilitat en paràmetres algorítmics.
Els resultats d’aquesta alquímia són tangibles. Raida M ha aconseguit captivar el públic amb cançons que acumulen milers de reproduccions i un notable impacte mediàtic. La seva proposta no només agrada, sinó que transmet una sensibilitat profunda que ha trobat una excel·lent acollida tant a Espanya com fora de les seves fronteres. La veritable validació d’aquest projecte no ha depès de superar un fred test de Turing, sinó de la resposta emocional d’un públic capaç de percebre una veritat que transcendeix la pantalla. La lliçó apresa és reveladora: la intel·ligència artificial pot actuar com un mirall de la nostra pròpia humanitat. Quan la tecnologia s’utilitza per capturar l’espurna d’una vida, el codi deixa de ser un simple deepfake per convertir-se en un homenatge viu i universal.
Implicacions àmplies i context regional
L’èxit de Raida M transcendeix el cas particular de Belianes per obrir la porta a un horitzó fascinant de noves expressions poètiques i artístiques. En aquest territori recentment inaugurat, la distància geogràfica, la ruralitat o l’ús d’una llengua materna deixen de ser barreres per convertir-se en motors d’innovació. La intel·ligència artificial actua com un amplificador universal que permet als creadors desafiar la perifèria, demostrant que no cal habitar grans epicentres urbans ni disposar d’infraestructures milionàries perquè una veu íntima assoleixi una ressonància global.
En el vibrant encreuament entre cultura i tecnologia que vivim avui, Raida M marca una fita profundament inspiradora. Espais d’experimentació com el Barcelona Music Lab ja anticipen com aquestes eines poden descentralitzar la creativitat, retornant el poder d’emissió als autors locals. El potencial d’aquesta aliança és immens: ens trobem davant una era en què el talent, armat únicament amb la seva sensibilitat i el codi informàtic, pot teixir narratives universals. És el triomf de la identitat sobre la uniformitat, una demostració que la tecnologia, ben guiada, permet que la bellesa del que és petit, arrelat i rural trobi el seu propi eco en l’immens oceà digital.
Una crida a la sensibilitat tecnològica
La història de Raida M és la prova que la intel·ligència artificial i la pulsió poètica no són enemigues, sinó aliades. Utilitzant la IA com a vehicle i la memòria familiar com a combustible, es demostra que és possible innovar sense perdre l’essència. L’impacte positiu és evident: una major pluralitat de veus i la ruptura de barreres geogràfiques per als creadors rurals.
Adoptar aquestes innovacions no significa renunciar al que és humà, sinó dotar-lo de noves eines perquè no s’apagui. La invitació és a explorar i abraçar aquestes tecnologies amb una mirada crítica però oberta. L’art sempre ha estat tecnologia; avui, simplement, aquesta tecnologia ha après a cantar amb la veu dels nostres records, assegurant que el llegat cultural continuï vibrant en les dècades vinents.
