Deu minuts amb ulleres de VR basten per passar dels andanes dels anys 20 al metro que ve.
El Metro de Barcelona fa 100 anys i, en lloc de celebrar-ho només amb nostàlgia —fotografies en blanc i negre, cartelleria antiga i cronologies previsibles—, TMB ha decidit tancar el cercle amb una proposta que encaixa amb el segle XXI: una experiència immersiva oberta al públic, gratuïta, multiusuari i pensada per viure-la en primera persona. La peça es diu “Cent anys de Metro. Un viatge immersiu” i converteix la memòria del suburbà en un recorregut sensorial que connecta passat, present i futur en pocs minuts.
L’escenari no és casual: l’Espai Mercè Sala, a l’intercanviador de Diagonal (L3/L5), un dels nusos que millor simbolitzen la Barcelona contemporània —ciutat de fluxos, transbords i ritmes quotidians—. Allà, amb ulleres de realitat virtual i en grups reduïts, el visitant travessa un relat construït per explicar una cosa que sovint es dona per feta: que el metro no només transporta persones, sinó que ha estat una de les infraestructures que han ordenat el creixement urbà i han canviat la manera d’habitar la ciutat.
Una experiència pública i gratuïta, amb reserva i grups petits
L’activitat està pensada perquè tothom hi pugui accedir sense barreres econòmiques: és gratuïta i adreçada a majors de 10 anys. Es fa amb ulleres de VR i en grups de fins a 10 persones, un format que permet que l’experiència sigui compartida —no un aïllament individual— i que el “viatge” se senti com una visita col·lectiva, gairebé com un vagó virtual.
Al calendari, la mostra funciona com un gran tancament del centenari: està disponible del 30 de desembre de 2025 al 31 de març de 2026, en horari ampli de dilluns a diumenge, de 10 a 20 h, amb tancaments puntuals en dates assenyalades (1 i 6 de gener). Dit d’una altra manera: no és una instal·lació efímera per a experts, sinó un dispositiu de divulgació pensat per a públic general, durant mesos i en un punt de pas massiu.
El metro com a biografia de Barcelona
El més interessant del plantejament és l’enfocament: la VR no s’utilitza només per “fer bonic” o afegir espectacle, sinó per explicar el metro com una biografia paral·lela de la ciutat. TMB ho formula de manera explícita: el viatge proposa reviure cent anys d’història, descobrir fortaleses del servei actual i imaginar el metro del futur. És una narrativa en tres temps que evita el museu estàtic i s’acosta més a una visita guiada per fites i decisions: com es viatjava, què ha canviat i què s’està intentant construir.
Hi ha un matís clau: l’experiència no es limita al “abans i després”, sinó que introdueix la pregunta pel “cap on”. I en mobilitat urbana aquesta pregunta té pes polític, econòmic i social: el metro del futur no és només més modern, és més segur, més accessible, més sostenible, més eficient i —si es fa bé— més humà.
Els cinc eixos: de la seguretat a les persones
Segons la informació difosa per TMB, el contingut del recorregut s’organitza al voltant de cinc eixos: seguretat, innovació, sostenibilitat, accessibilitat i persones. Aquest marc serveix per ordenar el salt entre èpoques i per explicar el metro no com una suma de túnels, sinó com un sistema que es governa amb prioritats i valors.
- Seguretat: des de l’aprenentatge tècnic acumulat (normatives, senyalització, protocols) fins a la idea que el metro és, abans que res, un espai públic subterrani on la confiança importa.
- Sostenibilitat: el metro com a alternativa estructural al cotxe, i com a peça imprescindible si una metròpolis vol reduir emissions sense renunciar a la mobilitat.
- Accessibilitat: un eix que connecta enginyeria i justícia social: ascensors, adaptació d’estacions, itineraris, senyalètica, disseny universal.
- Persones: potser l’eix més revelador. Un metro no funciona només amb tecnologia: funciona amb maquinistes, personal d’estacions, manteniment, atenció a l’usuari, planificació, i també amb la comunitat d’usuaris que el converteix en rutina compartida.
- Innovació: aquí el terme no va de gadgets, sinó de com la xarxa es modernitza i es prepara per absorbir més demanda amb fiabilitat.
La VR, en aquest context, actua com un accelerador pedagògic: comprimeixes un segle en minuts, però mantenint la sensació d’estar “a dins”. Aquest és el punt: el visitant no llegeix sobre el passat, el transita.
Per què ara? El centenari com a relat de ciutat
La celebració dels 100 anys del metro no apareix del no-res: forma part d’un programa d’activitats desplegat durant l’any del centenari, amb propostes divulgatives i expositives. La lògica és clara: el metro és una d’aquelles infraestructures invisibles que només es recorden quan fallen. Un centenari permet fer el contrari: posar-lo al centre del relat urbà i recordar que, sense xarxa metropolitana, Barcelona seria una altra ciutat. De fet, una de les idees que es repeteix en les informacions publicades sobre l’experiència és el vincle entre l’evolució del metro i el creixement de la ciutat —urbanístic i poblacional—, un argument que la instal·lació busca fer tangible per al visitant.
Lavinia Next: tecnologia al servei de l’experiència pública
L’experiència ha estat creada per Lavinia Next, una firma especialitzada a dissenyar propostes interactives i immersives per a marques i institucions. En aquest cas, l’encàrrec té un matís interessant: no es tracta de vendre un producte, sinó de traduir un segle d’història i un sistema complex de mobilitat a un llenguatge accessible per a tothom.
Que una celebració de transport públic adopti una peça immersiva diu molt del moment: la VR deixa de ser un territori exclusiu de l’entreteniment per ocupar espai en la divulgació cívica. El visitant en surt amb una impressió menys abstracta del que significa planificar, operar i transformar una xarxa que mou cada dia milions de persones.
Informació pràctica
- Lloc: Espai Mercè Sala, estació Diagonal (L3/L5)
- Dates: 30/12/2025 – 31/03/2026
- Horari: 10:00 – 20:00, de dilluns a diumenge (amb tancaments puntuals)
- Preu: Gratuït
- Format: VR multiusuari, grups de fins a 10, durada aproximada 10 minuts
