La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit militar està transformant la manera en què es concep la guerra moderna. Segons un informe de Reuters del 5 de setembre de 2025, aquest fenomen està propiciant una ferotge competència entre empreses tecnològiques en cerca de contractes estratègics amb els ministeris de Defensa. Lluny de limitar-se a armament autònom, el veritable potencial de la IA militar resideix en la capacitat de síntesi de dades i de suport en la presa de decisions en escenaris complexos.
Els conflictes recents, com els d’Ucraïna i Gaza, han revelat el valor crític de la IA en el processament ràpid d’informació i en l’assignació d’objectius. Plataformes capaces de consolidar dades d’intel·ligència en temps real estan redefinint la velocitat i precisió del comandament en els conflictes. Això obre el camp a noves empreses emergents, especialment a Europa: la start-up francesa Comand AI aposta per convertir-se en un actor clau en la defensa continental, mentre que firmes britàniques (Adarga) i ucraïneses (Griselda) exploren nínxols similars.
No obstant això, el lideratge nord-americà continua sent dominant. Empreses com Palantir no només han experimentat un notable creixement en ingressos i valor de mercat, sinó que també consoliden la seva posició gràcies a contractes robustos en l’entorn militar. Això contrasta amb l’aparició de nous competidors europeus, sobre els quals recau l’esperança de diversificar l’espectre tecnològic en defensa sense dependre exclusivament de proveïdors transatlàntics.
No obstant això, la proliferació d’aquestes eines planteja desafiaments no menors: la fiabilitat dels sistemes, la susceptibilitat a errors com “al·lucinacions” de la IA —interpretacions incorrectes de dades— i la tensió entre autonomia mecànica i supervisió humana generen debats sobre els límits de la intel·ligència automatitzada en entorns sensibles. Les decisions actuals respecte a la regulació i l’ètica d’aquestes tecnologies tenen el potencial de modelar la doctrina militar per dècades.
En última instància, la integració de la IA en estructures de defensa és més que una qüestió tecnològica: és una reconfiguració geopolítica i estratègica. La competència s’estén tant a través de l’Atlàntic com dins d’Europa, on emergeixen actors amb visió de sobirania tecnològica i capacitat operativa. La batalla pels contractes no només reflecteix el canvi de paradigma en la guerra, sinó també l’impuls per definir qui controla el futur del poder militar global.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
