En les hores en què el metro va mig buit, un grup de robots amb disseny amable, coneguts com a ‘pingüins’ en mitjans xinesos per la seva silueta arrodonida creua estacions, puja als vagons i lliura comandes a botigues 7-Eleven. L’escena és real. Passa a la ciutat xinesa de Shenzhen. I no és només una imatge simpàtica, sinó un pilot per convertir el subsol en via logística.
Viatgen sols, però no van a cegues
Són 41 robots autònoms, dissenyats per VX Logistics, filial del grup immobiliari Vanke. Mesuren un metre, roden sobre quatre rodes i porten sensors LiDAR per evitar obstacles. Es connecten amb el sistema del metro per saber quan ve el tren, quin ascensor està lliure o on es troba cada botiga. No tenen operador humà. Funcionen amb un sistema de planificació automàtica basat en intel·ligència artificial.
De magatzem a botiga, sense sortir al carrer
Fins ara, les botigues subterrànies s’abastien amb carretons empesos des de la superfície. El nou model proposa el contrari: utilitzar la xarxa del metro com a canal de distribució. No per arribar al client final, sinó per cobrir el que en logística es diu la “milla intermèdia”, aquest tram entre el magatzem central i els punts de venda. Es fa quan els trens circulen amb espai lliure.
Robots are taking the subway on their own to deliver goods in Shenzhen, southern China. World’s first!
By using the metro during off-peak hours, this approach reduces carbon emissions caused by ground transportation. pic.twitter.com/UfoilCYybB
— Mao Ning 毛宁 (@SpoxCHN_MaoNing) July 18, 2025
Qui coordina el repartiment
Tot es gestiona des d’una plataforma central. La IA creua dades de demanda en botigues, horaris de trens i ubicació dels robots. Així defineix quin robot surt, a quina hora i per quina estació. El sistema està connectat a l’operador del metro, que ha habilitat accessos i ascensors perquè els robots puguin moure’s per la xarxa com un passatger més.
Curiosos, sí. Discrets, no tant
En els seus primers viatges, els robots van provocar parades improvisades. Passatgers que els envoltaven per gravar-los. Escenes compartides a xarxes socials, però també preguntes pendents: què passa si un robot s’atura en una escala? Qui respon si xoca amb algú? El pilot, per ara, es limita a franges de baixa afluència i a estacions adaptades. Forma part del “Embodied Intelligent Robot Action Plan” del govern local, que preveu incorporar robots en espais públics per al 2027.
Comparar no és copiar
En ciutats com San Francisco, Hèlsinki o Londres, els robots de repartiment circulen per voreres i travessen semàfors. Solen cobrir l’“última milla”, el trajecte fins al client final. El de Shenzhen és diferent. Utilitza el subsol, una xarxa ja existent, i automatitza una part intermèdia de la cadena. El model no té rèplica exacta fora de la Xina.
El que està en joc
No és només una prova tecnològica. És una decisió sobre l’ús de l’espai públic. Pot el metro ser també una via per a mercaderies? Què passa quan els robots comparteixen ascensor amb persones? El pilot de Shenzhen no respon encara, però instal·la la pregunta. Amb un somriure de LED, aquests robots coneguts com a ‘pingüins’ ja estan dins del sistema.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
