L’ONU incorpora el físic espanyol Román Orús al seu panell independent d’IA per anticipar riscos, guiar polítiques públiques i fixar criteris globals de governança tecnològica.
La governança global de la intel·ligència artificial fa un pas estructural amb la incorporació del científic espanyol Román Orús al nou Panell Científic Internacional Independent sobre Intel·ligència Artificial de les Nacions Unides. La seva designació, aprovada per l’Assemblea General, l’integra en un grup de 40 especialistes que treballaran a títol personal i amb plena independència de governs, empreses i institucions. L’objectiu del panell és clar i ambiciós: traduir el coneixement científic més avançat en avaluacions útils per a la presa de decisions públiques a escala internacional.
El nomenament no només reconeix la trajectòria d’Orús en el camp de la computació quàntica i la IA quàntica aplicada, sinó que també reforça la posició d’Espanya dins l’arquitectura multilateral que s’està construint per supervisar, orientar i avaluar l’impacte dels sistemes d’intel·ligència artificial. La creació del panell va ser aprovada el mes d’agost passat com a resultat d’un procés intergovernamental cofacilitat per Costa Rica i Espanya, dins del marc més ampli del Pacte Mundial Digital adoptat a la Cimera del Futur.
Ens trobem davant d’un moviment que busca evitar que la regulació de la IA quedi fragmentada o dominada per interessos exclusivament nacionals o corporatius. L’aposta és crear una base científica compartida, independent i multidisciplinària que serveixi de referència comuna.
Un panell científic per anticipar riscos i orientar polítiques
El nou panell neix amb una missió específica: actuar com a pont entre la recerca científica en intel·ligència artificial i la formulació de polítiques públiques. No es tracta d’un òrgan regulador ni executiu, sinó d’un cos avaluador que elaborarà informes periòdics basats en evidència tècnica i científica. Aquests informes permetran a la comunitat internacional anticipar desafiaments emergents, identificar riscos sistèmics i dissenyar estratègies de governança informades.
Els 40 experts seleccionats treballaran durant un mandat de tres anys, amb una composició dissenyada per assegurar equilibri geogràfic i de gènere, així com diversitat disciplinària. L’enfocament serà necessàriament transversal: la IA no és només una qüestió d’enginyeria, sinó també d’economia, dret, ètica, seguretat, educació i geopolítica tecnològica.
El panell emetrà un informe anual els resultats del qual es presentaran davant els estats membres a l’Assemblea General i també en l’anomenat Diàleg Global sobre Governança de la IA, un fòrum multilateral concebut com a espai de deliberació estructurada entre governs, comunitat científica, sector privat i societat civil.
La lògica és similar a la d’altres grans panells científics internacionals en àmbits com el clima o la biodiversitat: crear consensos tècnics sòlids que redueixin la incertesa política.
Perfil científic: quàntica, IA i sistemes complexos
Román Orús arriba a aquest panell amb un perfil científic d’alt nivell i una trajectòria internacional consolidada. És cofundador i director científic de Multiverse Computing, companyia especialitzada en programari d’IA quàntica aplicada, i professor d’investigació Ikerbasque al Donostia International Physics Center, a Sant Sebastià.
Doctor en Física per la Universitat de Barcelona l’any 2006, va realitzar la primera tesi doctoral a Espanya centrada en algoritmes quàntics. La seva carrera posterior inclou estades postdoctorals a la Universitat de Queensland, a Austràlia, i a l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica, a Alemanya, a més de posicions acadèmiques a la Johannes Gutenberg Universität de Mainz i com a professor visitant en centres francesos i europeus de referència.
Ha treballat amb figures pioneres en computació quàntica i sistemes d’informació quàntica, i és autor de nombrosos articles científics àmpliament citats, així com de patents en tecnologies quàntiques. Entre els seus reconeixements hi ha una beca internacional Marie Curie, l’Early Career Prize de la European Physical Society i el Premi de Física, Innovació i Tecnologia de la Reial Societat Espanyola de Física.
La seva especialització en sistemes quàntics complexos, computació quàntica aplicada i intel·ligència artificial quàntica aporta al panell una perspectiva tècnica especialment rellevant en un moment en què la convergència entre IA i computació avançada comença a tenir impacte industrial i estratègic.
De la ciència a la governança: per què importa aquest panell
La creació d’aquest Panell Científic Internacional Independent sobre IA marca un canvi de fase en la conversa global. Fins ara, gran part del debat sobre intel·ligència artificial s’ha mogut entre documents de principis, marcs reguladors nacionals i codis de conducta corporatius. El nou panell introdueix una capa d’avaluació científica sistemàtica al servei directe de la governança internacional.
La seva funció serà generar anàlisis comparables, metodològicament sòlides i tècnicament auditables sobre capacitats, riscos i efectes de la IA. Això inclou qüestions com la seguretat de models avançats, riscos d’ús dual, impactes laborals, biaixos algorítmics, concentració de poder tecnològic, dependència d’infraestructures crítiques i efectes socials a gran escala.
El fet que els seus membres actuïn a títol personal i de manera independent és central. La credibilitat del panell depèn d’aquesta separació respecte d’interessos comercials o governamentals directes. No representa posicions nacionals: produeix avaluació científica.
A més, la seva feina es connectarà amb el Diàleg Global sobre Governança de la IA dins de les Nacions Unides, que funcionarà com a plataforma de discussió multilateral. Allà, els informes científics serviran de base per a negociacions, recomanacions i possibles acords de cooperació.
Espanya i l’arquitectura multilateral de la IA
El nomenament d’Orús no és un fet aïllat, sinó part d’una estratègia més àmplia de posicionament espanyol en governança tecnològica internacional. Espanya ha tingut un paper actiu en el procés intergovernamental que va donar origen al panell i ha defensat un enfocament multilateral de la governança de la IA en fòrums d’alt nivell.
Aquest posicionament es veurà reforçat amb la posada en marxa de l’AI Governance for Humanity Lab de l’ONU a València, finançat pel Govern d’Espanya amb una contribució voluntària de tres milions d’euros. Aquest laboratori funcionarà com a hub d’innovació i cooperació multilateral en matèria d’estàndards, polítiques d’IA i classificació de riscos tecnològics.
Durant els pròxims dos anys, aquest centre donarà suport a iniciatives associades al Pacte Digital Mundial, amb focus en marcs d’avaluació de riscos, bones pràctiques reguladores i metodologies de supervisió tecnològica.
El resultat és la configuració d’un ecosistema en què Espanya no només participa com a regulador nacional, sinó com a actor en la infraestructura global de governança de la intel·ligència artificial.
IA, risc sistèmic i necessitat d’avaluació independent
El rerefons d’aquestes iniciatives és la creixent percepció que la IA és una tecnologia d’impacte sistèmic. No afecta un sol sector, sinó tots: finances, defensa, salut, educació, administració pública, informació, indústria i cultura. Aquesta transversalitat exigeix marcs d’avaluació igualment transversals.
Els sistemes d’IA avançats plantegen riscos tècnics —errors a gran escala, comportaments no previstos, vulnerabilitats— però també riscos socials —desinformació, manipulació, desigualtat d’accés— i estratègics —concentració de capacitat en pocs actors, cursa tecnològica sense coordinació—.
Un panell científic internacional independent no elimina aquests riscos, però sí que pot reduir la ceguesa col·lectiva. Proporciona mapes on abans hi havia intuïcions disperses.
Ciència independent com a base de decisions públiques
La lògica de fons és que no pot haver-hi bona política tecnològica sense bona ciència independent. La velocitat de desenvolupament de la IA supera la capacitat de molts marcs reguladors tradicionals. Sense avaluació experta contínua, les decisions arriben tard o mal calibrades.
El panell al qual s’incorpora Román Orús pretén precisament això: oferir una base de coneixement estructurat, actualitzat i global per orientar decisions públiques. No dicta normes, però condiciona debats. No regula, però informa la regulació.
En un escenari de competència tecnològica intensa entre blocs i empreses, introduir ciència independent al nucli de la governança no és un detall tècnic. És una peça d’estabilitat institucional.
L’entrada d’un científic espanyol especialitzat en IA quàntica i sistemes complexos en aquest nucli decisional és, per tant, una notícia que va més enllà d’una designació individual. Assenyala on s’està construint la conversa que definirà com es governarà la intel·ligència artificial en la pròxima dècada.
