El gir més profund d’OpenAI no és tecnològic, sinó polític: si la superintel·ligència arriba com preveu Sam Altman, el sistema econòmic actual no podrà absorbir l’impacte sense redefinir el repartiment de la riquesa, el treball i el paper de l’Estat.
El conseller delegat de OpenAI, Sam Altman, ha fet un pas que desborda el terreny tecnològic per entrar de ple en el debat polític i econòmic. En una entrevista amb Axios, Altman sosté que la irrupció de la superintel·ligència artificial serà tan ràpida i disruptiva que els Estats Units necessitaran un nou contracte social comparable al de l’era progressista de principis del segle XX o al New Deal de la Gran Depressió.
La proposta no és retòrica. OpenAI ha publicat un document titulat Industrial Policy for the Intelligence Age, on esbossen un conjunt de mesures per adaptar l’economia a una era en què la IA podria transformar radicalment el treball, la productivitat i la distribució de la riquesa. La idea central és clara: la IA no serà una tecnologia més, sinó una força estructural capaç de desbordar les institucions actuals.
Més que regulació: redisseny del sistema
El primer element diferencial del plantejament d’Altman és que no es limita a reclamar regulació. El que proposa és redissenyar les bases del sistema econòmic.
Entre les mesures destacades hi ha la creació d’un fons públic de riquesa que permeti als ciutadans participar directament en els beneficis generats per la IA. Aquest mecanisme buscaria compensar la concentració de capital que previsiblement provocarà l’automatització massiva.
També es plantegen nous models fiscals, incloent impostos vinculats a l’automatització i un major pes de la tributació sobre el capital. La lògica és simple però contundent: si la IA redueix la necessitat de treball humà, el sistema fiscal basat en salaris esdevé insuficient.
El treball en transformació
Un altre dels eixos clau és el futur del treball. OpenAI defensa que els guanys de productivitat derivats de la IA haurien de traduir-se en millores directes per als treballadors.
Entre les propostes hi ha la setmana laboral de quatre dies sense reducció salarial, així com l’ampliació de beneficis socials com pensions, cobertura sanitària o suport a les cures. Es tracta d’intentar redistribuir no només diners, sinó també temps.
Aquest enfocament connecta amb una idea de fons: si la IA augmenta exponencialment la capacitat productiva, no té sentit mantenir els mateixos esquemes laborals.
El “dret a la IA”
Una de les propostes més ideològicament potents és considerar l’accés a la IA com un dret bàsic. OpenAI planteja que els models avançats haurien de ser accessibles de manera assequible per garantir que ningú quedi exclòs de la nova economia.
Això implica invertir en educació, infraestructures i connectivitat, però també redefinir el paper de la IA com a bé quasi públic.
Tanmateix, aquesta idea conviu amb una tensió evident: a mesura que els sistemes esdevenen més potents, també poden requerir restriccions d’accés per motius de seguretat.
Seguretat i riscos sistèmics
Altman no amaga els riscos. En l’entrevista amb Axios, adverteix que la IA podria facilitar ciberatacs massius o fins i tot el desenvolupament d’armes biològiques per part d’actors no estatals.
El document d’OpenAI proposa reforçar els mecanismes d’auditoria per als models més avançats, crear estàndards de seguretat i establir protocols de contenció per a sistemes potencialment perillosos.
Aquest plantejament situa la IA en una categoria similar a altres tecnologies d’alt risc, com la nuclear o la biotecnologia.
Governança i poder corporatiu
Un dels aspectes més delicats és el de la governança. OpenAI defensa que les empreses que desenvolupen IA avançada haurien d’adoptar estructures amb responsabilitat pública, com les Public Benefit Corporations.
L’objectiu seria evitar la concentració excessiva de poder i garantir que els beneficis es distribueixin de manera més àmplia.
Aquest punt és especialment rellevant tenint en compte la història recent de la pròpia OpenAI, marcada per tensions internes sobre control i direcció estratègica.
Infraestructura i energia
El document també aborda una dimensió sovint oblidada: la infraestructura física. La IA requereix enormes quantitats d’energia i capacitat de càlcul.
OpenAI proposa col·laboracions público-privades per expandir la xarxa elèctrica i garantir el subministrament necessari per sostenir el creixement del sector.
Això reforça la idea que la IA no és només software, sinó una nova capa industrial.
Estratègia o responsabilitat?
El moviment d’Altman es pot llegir de diverses maneres. D’una banda, com una mostra de responsabilitat davant els riscos sistèmics de la IA. De l’altra, com una estratègia per influir en el marc regulador.
En proposar un “nou pacte social”, OpenAI no només participa en el debat, sinó que intenta definir-lo.
