SoftBank ha tancat una de les apostes privades més grans de la història de la intel·ligència artificial: 40.000 milions de dòlars invertits a OpenAI, l’empresa creadora de ChatGPT. Amb aquest moviment, el conglomerat japonès es converteix en un dels principals accionistes de la firma, només per darrere de Microsoft. L’operació, completada a finals del 2025, marca un punt d’inflexió en l’equilibri de poder de la IA global.
Capital per a l’era dels models gegants
La inversió es va distribuir en diversos trams. El més recent, de més de 22.000 milions, es va fer el desembre del 2025. Els pagaments anteriors sumaven prop de 18.000 milions, canalitzats tant de manera directa com a través de coinversors. L’acord inicial, signat al març del mateix any, establia un compromís progressiu de finançament per donar suport a la divisió amb ànim de lucre d’OpenAI.
Amb aquesta injecció, la valoració de la companyia va superar els 300.000 milions de dòlars. Alguns analistes apunten que les vendes secundàries d’accions, tancades a l’octubre, podrien haver situat aquesta xifra prop dels 500.000 milions. Una escala que no només reflecteix el potencial comercial dels seus models de llenguatge, sinó també la cursa geopolítica per liderar la pròxima infraestructura digital. En comparació, inversions rècord com la de Microsoft a OpenAI el 2023 (10.000 milions) queden clarament per sota.
L’altra cara de la IA: servidors, terrenys i megawatts
El capital de SoftBank no es tradueix només en participacions. Una bona part de l’acord està vinculada al projecte Stargate, una iniciativa conjunta d’OpenAI, Microsoft, Oracle i la mateixa SoftBank per construir centres de dades massius que permetin entrenar els futurs models d’IA. El pla inclou el desplegament de centenars de milers de xips especialitzats, com els dissenyats per Nvidia o AMD, infraestructures de refrigeració líquida i acords energètics amb proveïdors regionals per assegurar un subministrament constant.
Aquest tipus d’instal·lacions ja no són simples granges de servidors: són fàbriques de càlcul que consumeixen tanta energia com una ciutat mitjana, com Saragossa o Curitiba. El paper de SoftBank en aquest front recorda la seva estratègia passada amb ARM: invertir no només en el programari, sinó en els fonaments físics de la pròxima plataforma tecnològica.
El que es guanya, el que es ven
Per afrontar aquesta operació, SoftBank va desinvertir en altres sectors. Entre les vendes destaquen la seva participació a Nvidia i part de la seva posició a T-Mobile. Amb aquests moviments, Masayoshi Son, fundador del grup, reorienta la seva cartera cap al que considera el cor de la pròxima revolució tecnològica. És una jugada que combina risc i visió: apostar-ho tot al fet que la IA generativa no és només una moda, sinó la base d’una nova infraestructura econòmica.
Ecos d’altres bombolles, o alguna cosa diferent
Les xifres recorden altres èpoques d’eufòria tecnològica, com la bombolla puntcom de finals dels noranta. Però, a diferència d’aquelles startups inflades, OpenAI ja factura, ja llança productes i ja s’integra en empreses i serveis. Microsoft és el seu soci estratègic, i les rondes de finançament es produeixen en un context de competència directa amb Google, Amazon i nous actors xinesos.
El perfil de SoftBank, però, li atorga un rol diferent: no competeix per productes, sinó per infraestructures. Inverteix en els fonaments que altres faran servir. I en aquest escenari, la seva participació a OpenAI podria oferir-li no només rendiments financers, sinó una posició d’influència sobre quina IA es construeix i on es desplega.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
