The New York Times ha tornat als tribunals. Aquesta vegada no contra un gegant tecnològic, sinó davant d’una empresa emergent de ràpid creixement: Perplexity AI. El mitjà novaiorquès acusa la companyia d’infringir drets d’autor en utilitzar els seus articles per entrenar i alimentar productes d’intel·ligència artificial sense permís ni compensació. La demanda, presentada el passat divendres, no és la primera del seu tipus, però suma pressió sobre un sector en el qual la línia entre inspiració i apropiació es torna cada vegada més difusa.
Una IA que respon com si sabés massa
Perplexity AI desenvolupa sistemes basats en intel·ligència artificial per oferir respostes a preguntes d’usuaris. La seva tecnologia principal s’anomena RAG («retrieval-augmented generation»), un enfocament que combina la generació de text amb la recuperació d’informació des de diverses fonts web. És a dir, la seva IA busca dades a internet en temps real per construir respostes més precises.
Segons la demanda, el problema no és només que Perplexity utilitzi informació de tercers, sinó que les seves respostes reprodueixen, a vegades gairebé literalment, textos protegits per drets d’autor. I en molts casos, aquests continguts provenen de mitjans com The New York Times, sense que existeixi un acord ni cap remuneració.
El model de negoci en disputa
Perplexity ha intentat apaivagar els editors amb iniciatives com el «Publishers’ Program», que reparteix ingressos publicitaris amb mitjans participants, i amb Comet Plus, una versió de pagament del seu assistent que promet destinar el 80% de la subscripció mensual als editors. No obstant això, The New York Times mai va ser part d’aquests programes. La demanda sosté que Perplexity està construint un producte comercial que competeix directament amb el diari, oferint resums i respostes que substitueixen la lectura del contingut original. I, a més, ho fa, segons el diari, «raspant» fins i tot contingut que està darrere de murs de pagament.
Dades, murs i atribucions errònies
El cas també assenyala un problema recurrent en les eines d’IA, les al·lucinacions. The New York Times acusa a Perplexity de generar respostes que no només reprodueixen el seu contingut, sinó que a vegades li atribueixen informació falsa, la qual cosa danya la seva reputació. A més, destaca que ha contactat l’empresa diverses vegades durant els últims 18 mesos, sense arribar a cap acord. Aquesta demanda arriba només un any després que el diari enviés una carta de cessament i desistiment a Perplexity, i en paral·lel manté una acció legal contra OpenAI i Microsoft per motius similars d’ús de contingut periodístic sense llicència per entrenar models de llenguatge.
Demandes creuades i precedents en formació
No és un conflicte aïllat. Altres editores com News Corp, Encyclopedia Britannica, Nikkei o Reddit també han iniciat accions contra Perplexity. En paral·lel, s’espera que sentències com la recent en el cas d’Anthropic, que va acceptar pagar 1.500 milions de dòlars per l’ús de llibres piratejats per entrenar la seva IA, estableixin precedents.
Jesse Dwyer, portaveu de Perplexity, va ironitzar en declaracions a TechCrunch: “Els editors han estat demandant a noves tecnologies des de fa un segle, la ràdio, televisió, internet, xarxes socials i ara la IA. Per sort, mai ha funcionat o continuaríem parlant per telègraf”.
Un camp minat entre col·laboració i litigi
La paradoxa és evident. The New York Times no rebutja col·laborar amb empreses d’IA, manté acords de llicència amb Amazon, entre altres. Però exigeix que es valori el seu contingut. La demanda contra Perplexity busca precisament això, obligar a negociar, des d’una posició de força.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
