Tiago Sada, directiu de World, ha passat per Barcelona per presentar la proposta de la companyia i posar en marxa un espai a l’avinguda Diagonal amb un objectiu molt concret: explicar l’aposta per una manera privada de demostrar que ets humà en plena acceleració de la intel·ligència artificial. En l’entrevista exclusiva amb Paréntesis MEDia, Sada es presenta també des del vessant personal: explica el seu origen mexicà i el seu vincle familiar espanyol. En el dia a dia, treballa colze a colze amb Sam Altman, al nucli de l’ecosistema de la IA.
Tiago Sada amb l’Orb, a Barcelona, després de l’entrevista. Saül Gordillo
Quin és el teu perfil, d’on surts i com arribes a World.
Soc el Chief Product Officer de Tools for Humanity, que és l’empresa que va incubar World. Jo soc originàriament de Mèxic, la meva família és d’Espanya, d’Astúries, però jo vaig néixer i créixer a Mèxic. I quan era petit vaig començar a construir robots i amb això, eventualment, vam ser campions mundials i vaig aconseguir una beca per anar a estudiar als Estats Units, computació i robòtica. Però a la meitat ho vaig deixar per tornar-me’n a Mèxic i començar una startup, una fintech, allà a Mèxic. A través d’aquella empresa vaig conèixer Sam Altman i, finalment, vam vendre l’empresa. I quan estava a punt de començar-ne una altra, uns amics em van parlar de World, que Sam i el seu cofundador Alex estaven fent. Llavors hi vaig entrar per ajudar-los tres mesos i ara ja fa gairebé cinc anys que hi soc.
I ara que ja sabem qui ets tu, ens pots dir com és Sam?
És clar, Sam és una de les persones més intel·ligents i més callades que he conegut. A vegades tenir reunions amb ell és fins i tot una mica frustrant perquè tot és increïblement simple i va al gra. Tu li fas una pregunta supercomplicada i et donarà una resposta de dues paraules i és la resposta correcta.
I l’interès de Sam per aquest projecte que ara aprofundirem, en quin any sorgeix i quina motivació té?
Mira, World neix ja fa més de sis anys, amb Sam i l’Alex, perquè ells el que creien aleshores —tot i que encara no havia sortit ChatGPT ni res d’aquestes coses que coneixem ara— és que la intel·ligència artificial avançaria molt més ràpid del que el món esperava en aquell moment. I que això seria una cosa increïble: tindríem desenvolupaments en medicina, en educació, en un munt de coses, però que també comportaria nous reptes i canvis a la societat. I com a societat necessitaríem eines noves per fer front a aquests reptes. Per això neix la nostra empresa, que es diu Tools for Humanity, justament per això.
Sam Altman és una de les persones més intel·ligents i més callades que he conegut. Tu li fas una pregunta supercomplicada i et donarà una resposta de dues paraules i és la resposta correcta.
De la manera com ho expliques, estem trencant una mica el tòpic que hi ha sobre Sam i sobre OpenAI, que s’està fent un creixement irresponsable; és a dir, que ell, abans de llançar ChatGPT, ja treballava en projectes perquè la IA fos responsable, oi?
És clar, això ve des del 2019 i el 2020. Estaven tenint aquestes converses, i una mica com jo ho penso és: molta gent no ho sap, però el cinturó de tres punts que ha canviat la seguretat als cotxes el va inventar Volvo, i de fet van obrir les patents perquè qualsevol altra empresa automobilística el pogués utilitzar per protegir la gent a mesura que els automòbils anaven creixent. Crec que és una cosa similar en el cas de la intel·ligència artificial: és una cosa meravellosa, tal com ho van ser els cotxes; no és que ens haguéssim de quedar amb els cavalls, però calen eines noves i crec que Tools for Humanity —que és justament el que és World— n’és una. Llavors Sam creia que això era important i no només ho vam desenvolupar, sinó que ho vam obrir. És de codi obert perquè qualsevol persona i qualsevol empresa ho pugui utilitzar per generar confiança a internet.
Aleshores, aquesta idea de Sam, tan sensible al fet que la IA sigui d’alguna manera un aliat de l’humà i no un problema per a l’humà, es sintetitza bàsicament en el projecte de World o té altres projectes entre mans que completarien aquesta sensibilitat?
Mira, Sam té un munt de coses al món. Crec que World, definitivament, neix d’aquesta empresa, Tools for Humanity, que són les eines que necessitem com a humans. I World, específicament, el problema que ataca és que amb la intel·ligència artificial, quan pots fingir qualsevol cosa, pots crear qualsevol contingut, es fa molt difícil saber en què —i en què— confiar a internet. És un problema que ja teníem des de fa uns quants anys. A Twitter, per exemple, jo ja vaig tenir una controvèrsia i era molt difícil saber si aquells 20.000 comptes eren 20.000 persones amb una opinió genuïna o una persona, un govern o una empresa que vol manipular l’opinió amb bots. I a mesura que ha avançat la intel·ligència artificial, ho hem començat a veure en altres parts d’internet. Empreses financeres estan tenint molts problemes amb robatori d’identitat, amb deepfakes i amb IA generativa. Però també coses més pràctiques. Jo ho veig a les aplicacions de cites: vas fent swipe i de sobte et surt algú i dius, ep, tens sis dits. Per què tens sis dits? I resulta que era un perfil fals que et volia estafar. Videojocs: jo parlo molt amb estudis de videojocs que em diuen, escolta, la gent està deixant de jugar. Més del 20% dels nostres jugadors deixen de jugar perquè ja no és divertit, perquè la gent fa trampes amb bots. I una cosa tan bàsica com les entrades per a concerts. Jo vaig portar la meva germana fa poc a Taylor Swift i aconseguir entrades va ser complicadíssim perquè totes les havien comprat els bots. I com a fan és superfrustrant que finalment vingui el teu artista preferit a la ciutat i no tinguis entrada. O si n’hi ha, costa cinc vegades més, deu vegades més pels bots. Llavors, en general, a tot internet és increïble que ja hi rondin els agents de la intel·ligència artificial, però hem de saber què és què: què és un humà i què és un bot. I aquest és justament el problema que World resol.
El cinturó de tres punts que ha canviat la seguretat als cotxes el va inventar Volvo, i de fet van obrir les patents perquè qualsevol altra automobilística el pogués utilitzar per protegir la gent a mesura que els automòbils anaven creixent. Crec que és una cosa similar en el cas de la intel·ligència artificial: és una cosa meravellosa. Calen eines noves i crec que Tools for Humanity —que és justament el que és World— n’és una.
Potser Moltbook, aquesta xarxa social d’IAs, és l’expressió màxima de com les IAs ja tenen fins i tot la seva pròpia xarxa social, no?
Sí, és clar. Ha estat molt bèstia aquestes últimes setmanes veure tot això de Moltbook i OpenClaw perquè és justament el que creiem que passarà. És com una espècie nova, com uns aliens arribant a internet que ara el compartiran amb nosaltres i, en molt poc temps, hi haurà més bots que humans a internet. I això, en general, no és dolent per si mateix. Són superútils, els agents, i ens ajudaran a fer moltes coses i a automatitzar moltes tasques. Però hem de poder saber qui és qui. I hi haurà alguns espais on estarà bé conviure agents i bots. I n’hi haurà d’altres on direm: saps què? Aquí només vull humans. Potser al meu WhatsApp només vull poder parlar amb la meva família i els meus amics sense que m’estiguin envaint els bots. Llavors, tenir aquesta eina de prova d’humanitat es torna superimportant per protegir la màgia d’internet que hem tingut aquests últims 30 anys.
Creus que la IA accelera la mort d’internet o és la salvació d’internet?
Crec que, al final, farà que internet sigui un lloc encara més especial i una infraestructura més important per al món, però definitivament requereix eines com Tools for Humanity. Si no hi ha aquest tipus d’eines que donen confiança a internet, doncs definitivament crec que pot deteriorar molt la utilitat que té avui en dia internet.
Moltbook i OpenClaw és el que creiem que passarà. És com una espècie nova, com uns aliens arribant a internet que ara el compartiran amb nosaltres i, en molt poc temps, hi haurà més bots que humans a internet. I això, en general, no és dolent per si mateix. Són superútils, els agents, i ens ajudaran a fer moltes coses i a automatitzar moltes tasques. Però hem de poder saber qui és qui.
Parlem específicament del projecte. Per a qui no entengui bé de què va el tema, com explicaries què significa el que teniu entre mans? És a dir, com funciona i quin objectiu té?
Mira, World és una xarxa d’humans verificats. I això, bàsicament, vol dir que pots rebre una cosa que en diem una prova d’humanitat. És com un passaport que diu que ets humà i que pots anar presentant en pàgines o serveis perquè et donin un tracte especial i beneficis especials per ser humà. És bàsicament com un checkmark blau, com el de Twitter, però que sí que funciona. Que diu: escolta, aquest compte és un humà únic i real. I no diu res més de tu. No sap el teu nom, no sap la teva data de naixement, no sap res més. Llavors, és un sistema nou que és diferent d’una identitat digital. La identitat és un tema per a governs. Això és una prova d’humanitat. Ara, la pregunta és: com pots rebre aquesta prova d’humanitat? Doncs, irònicament, és molt difícil saber què és un humà i què és un bot per, en primer lloc, donar aquest passaport. Llavors, després de molts anys de desenvolupament —l’empresa va començar a Alemanya i a Silicon Valley— vam provar moltíssimes coses i vam acabar concloent que calia crear una càmera segura que pogués, sense emmagatzemar les teves dades, veure’t i decidir: ok, aquesta és una persona real i única, sí o no. I això és això. Es diu l’Orb i fa una mica de gràcia, com si fos d’una pel·lícula de Pixar. Però realment és una càmera segura. Té uns sensors molt similars als del teu iPhone i una càmera d’alta resolució. I a dins té un xip de NVIDIA, com on ara corren tots els models d’intel·ligència artificial. I aquest xip és molt important perquè ens permet fer totes aquestes verificacions al dispositiu sense que les teves dades surtin a un servidor. I quan completa la verificació, les teves fotos s’envien només al teu mòbil i s’eliminen del dispositiu. Llavors, un cop ja tens al mòbil la teva prova d’humanitat i les fotos que va fer l’Orb, pots anar i començar a usar el teu World ID en aplicacions com Tinder o Shopify o centenars d’altres aplicacions que ja tenen avui suport per a World ID. I quan vas a aquestes aplicacions, aquestes aplicacions no saben res de tu. No veuen les teves fotos, no saben quin és el teu World ID. Simplement saben: escolta, aquest és un humà únic i real.
Una persona s’identifica com a humana davant l’Orb, al nou espai de Barcelona.
I és intransferible, suposo, lògicament, oi?
Sí, és intransferible perquè cada vegada que uses el teu WordID fas una selfie, com un FaceID quan desbloqueges el mòbil, i així pots demostrar que estàs fent servir un WordID que efectivament és el teu.
Aquesta solució, que a mi em sembla absolutament lògica i necessària, la poseu en marxa a Barcelona o creieu que Barcelona és una plaça especial? La relació entre el projecte i Barcelona com la concebiu?
Mira, en general, ja avui en dia gairebé 40 milions de persones, en desenes de països d’arreu del món, s’han registrat al projecte. Gairebé 20 milions s’han verificat amb el nivell més alt de verificació, que és l’Orb. I justament ara estem obrint aquesta ubicació nova a Barcelona perquè la gent conegui el projecte. La idea és que, d’una banda, els usuaris i les empreses que volen aprendre’n més per utilitzar-lo puguin anar-hi, tenir un lloc on aprendre, semblant a un Apple Store. I sí, d’altra banda, també tindrem allà un inventari d’Orbs perquè les persones que es vulguin unir al projecte puguin anar-hi a verificar-se.
World és una xarxa d’humans verificats. I això, bàsicament, vol dir que pots rebre una cosa que en diem una prova d’humanitat. És com un passaport que diu que ets humà i que pots anar presentant en pàgines o serveis perquè et donin un tracte especial i beneficis especials per ser humà. És com un checkmark blau, com el de Twitter, però que sí que funciona. Que diu: escolta, aquest compte és un humà únic i real.
Creieu que Barcelona és una plaça més difícil que altres ciutats o altres països, en la mesura que aquí hi ha com una sensibilitat molt especial? A Europa som els campions de les normes, de les lleis, de la rigidesa i d’una certa al·lèrgia a la tecnologia. O sigui que ets a la plaça més difícil del món mundial.
Mira, jo crec que som a Barcelona perquè, en molts sentits, és com un Silicon Valley aquí a Europa. Tu mires i per tot arreu hi ha empreses de tecnologia importants, no només per a Espanya sinó per al món. I són empreses que entenen la importància d’un sistema com aquest. I crec que també és una capital cultural importantíssima per al món, on també… A nivell d’usuaris, entenem tot això que comentàvem dels concerts, les aplicacions de cites, la importància de tenir diàleg a les xarxes socials amb confiança. Llavors, creiem que tant del costat dels usuaris com del costat de les empreses és el lloc perfecte just per estar tenint aquestes converses i per això venim aquí, al lloc mateix, per tenir aquestes converses.
I l’administració, és a dir, les lleis i la política —Brussel·les, Espanya— amb un govern que també és molt garantista i tal: com us han rebut o no hi heu tingut contacte perquè no cal?
Mira, a qualsevol país on operem sempre estem en contacte amb les autoritats tant de privacitat i protecció de dades com amb les financeres, i és el cas a Espanya. Hi hem estat en contacte ja molts anys, així com en altres països d’Europa on hem llançat recentment: Itàlia, Regne Unit, Alemanya, a més. Ara, en el cas específic d’Europa, el nostre regulador —com funcionen les lleis a Europa— en el cas de privacitat és l’Agència de Protecció de Dades de Baviera, a Alemanya. Som una empresa alemanya, així que és el nostre regulador principal. Estem en un contacte encara més proper amb ells des de fa molts anys, entenent les parts tècniques del projecte i revisant cada cosa, rebent suggeriments i fent canvis. Ells són el nostre regulador principal a Europa, però, tot i així, estem en contacte amb tots els reguladors, no només a Espanya, sinó al món.
World estrena local a la Diagonal 564 per divulgar i captar identitats humanes
Això és un problema? Perquè us obliga a treballar amb diferents nivells de regulació i, per tant, no podeu tenir una solució universal? O no? O no heu tingut cap problema i el que esteu fent a Silicon Valley serveix per a Europa, per a Barcelona, per a altres països o continents del planeta?
En general, pràcticament tot el sistema és idèntic al món. És un protocol obert, descentralitzat, que funciona igual, és igual de privat a tot el món. Ajuda molt que sigui anònim: no emmagatzemem les dades de la gent; com et deia, les fotos es guarden al teu mòbil. Llavors això ens fa la vida més fàcil. I en general crec que la part de treballar amb els reguladors és important perquè nosaltres podem fer moltes promeses, però és important que algú vagi i verifiqui que efectivament el que diem és com funcionen les coses. Demà passat, això és una cosa tan nova que la gent tindrà preguntes. Els ciutadans tindran preguntes, la indústria i la resta. I la feina dels reguladors és anar i fer-nos aquestes preguntes i verificar que el que diem és real. Llavors crec que és una cosa molt sana, molt normal, i sempre estem en contacte amb els reguladors. I quan hi ha suggeriments sobre coses que podem millorar, les millorem, però no només en aquell país, sinó a nivell mundial. Perquè volem tenir un sistema que no només sigui privat, sinó el sistema més privat que has fet servir a la teva vida, punt.
No sé si es pot dir o si saps quines idees hi ha a Espanya i quin és l’objectiu els pròxims mesos o anys d’aconseguir un determinat nombre d’identitats humanes, de proves d’humanitat.
En general, la visió del projecte és que a llarg termini, en qüestió d’anys, potser dècades, qualsevol persona al món que vulgui participar en el projecte ho pugui fer. Ens importa molt el tema de cobertura i tenir cobertura per a tothom. Això és una cosa que portarà molt de temps. Llavors, ara, en el cas específic de Barcelona, comencem amb aquesta ubicació per poder establir aquest diàleg. Realment no és que hi hagi molts Orbs. N’hi tindrem alguns a l’espai. Però més enllà d’un tema de creixement, és un tema que volem començar a conèixer això. Perquè el que anticipem és que els pròxims mesos i els pròxims anys continuarà avançant molt la intel·ligència artificial amb coses com el Moltbook. El problema es tornarà encara més latent; llavors volem ja haver tingut les converses importants a mesura que això comenci a passar. Que la gent hagi tingut oportunitat de fer preguntes, de fer suggeriments, de conèixer el projecte, d’anar a conèixer l’Orb. I sí, és clar, si algú ja d’entrada es vol verificar, té l’oportunitat de fer-ho. Però bé, a llarg termini la idea és que no només a Espanya, sinó a tot el món, qualsevol persona que hi pugui participar tingui un Orb a prop perquè ho pugui fer.
La gràcia, suposo, és que aquesta idea serveix per a qualsevol aplicació a qualsevol país i és global, oi? O sigui que d’alguna manera no té fronteres.
Justament. La idea és que, com qualsevol cosa a internet, això sigui una identitat global, una prova d’humanitat global: si hi ha una pàgina d’internet a Xile que vols fer servir, doncs pots demostrar que ets humà en aquella pàgina d’internet a Xile sense haver de volar a Xile i rebre allà una prova d’humanitat separada. Ara, és clar que hi ha altres aplicacions, per exemple financeres, que sí que requeriran verificar no només que siguis humà, sinó la teva identitat legal. Aquí és on projectes com els IDs dels governs són superrellevants. I simplement hi haurà aplicacions que et demanaran totes dues coses: et demanaran, escolta, vull saber quina és la teva nacionalitat o quin és el teu nom real, però a més necessito saber que siguis un humà real. Llavors van molt de la mà, són molt complementaris amb els esforços locals que estan fent els governs en temes d’identitat digital.
El que anticipem és que els pròxims mesos i els pròxims anys continuarà avançant molt la intel·ligència artificial amb coses com el Moltbook. El problema es tornarà encara més latent; llavors volem ja haver tingut les converses importants a mesura que això comenci a passar. Que la gent hagi tingut oportunitat de fer preguntes, de fer suggeriments, de conèixer el projecte, d’anar a conèixer l’Orb.
Teniu previst que els governs incorporin la vostra ID com un certificat… oficial davant la mateixa administració o les administracions dels països o regions o locals?
Sí, definitivament crec que a llarg termini —un altre cop, no la setmana vinent—, però a llarg termini crec que, igual que les aplicacions i les pàgines d’internet tenen aquests problemes, parlant amb governs també moltes vegades els governs tenen aquests mateixos problemes: necessiten saber no només que algú es diu Santiago Sada i que és mexicà, sinó que és un humà real. Llavors, a poc a poc, hem anat establint pilots amb governs del món que també estan fent servir el protocol. I bé, crec que a mesura que tingui més escala, sigui més conegut i tingui encara més confiança, a llarg termini veurem governs fent-lo servir, igual que les aplicacions.
Tiago Sada, Chief Product Officer de Tools for Humanity. Saül Gordillo
Tiago Sada, quin anàlisi fas de la situació de la IA actualment? És a dir, si tu haguessis de dir un titular de com veus el panorama avui, tenint en compte que quan es publiqui l’entrevista, d’aquí a uns dies, potser haurà canviat força perquè… Gemini o OpenAI ha tret no sé quina versió o aplicació, però malgrat aquest dinamisme excessiu dins de la IA, el febrer del 2016, com ho veus?
És molt senzill. Està en una trajectòria exponencial. Aquesta seria la paraula que diria. És un tema molt senzill. A mesura que avança la intel·ligència artificial, pots fer servir els mateixos sistemes d’intel·ligència artificial per accelerar el desenvolupament. Aquest desenvolupament s’accelera a mesura que el vas millorant i això causa un creixement exponencial. Ara, una cosa curiosa que una vegada vaig sentir a Sam dir i que crec que hi estic d’acord és: crec que, d’una banda, el món serà completament diferent d’aquí a 10 anys del que és avui. Però, d’altra banda, crec que ens hi acostumarem molt de pressa. Jo recordo quan va sortir ChatGPT fa 3 anys i se sentia: uau, això era una cosa increïble, completament diferent. Avui agafo el mòbil, li pregunto una cosa i és supernormal parlar amb ChatGPT. Igual que fa 20 anys no tenia mai un iPhone i ara, és clar, el món va canviar amb l’iPhone, però se sent normal, ens hi vam acostumar. Llavors crec que passarà una cosa similar amb la intel·ligència artificial: el món canviarà del tot, les feines canviaran, serà molt diferent, però alhora ens hi acostumarem molt ràpid i ser humà continuarà sentint-se com ser humà.
I què diries als qui auguren una bombolla de la IA, que ja fa mesos que diuen que petarà però no peta?
Crec que si hi ha una bombolla o no a curt termini no és la pregunta correcta. Perquè, si n’hi hagués, crec que seria com un dotcom dels 2000: potser vas avançar uns mesos la inversió i t’has de retraure. Però quan ho mires a escales de 5 anys, 10 anys, la direcció és molt clara. Llavors és molt difícil saber a nivell macroeconòmic si hi haurà una contracció, si no, això o allò. El que tinc molt clar és que d’aquí a 10 anys, a 15 anys, a 20 anys, el món serà completament diferent del que és avui. Si passarà en un any o en tres anys, això crec que ningú no ho sap, ni els directors d’aquests laboratoris d’intel·ligència artificial, ni ningú. Però el que sí que és molt clar és on serem d’aquí a 10 anys, d’aquí a 20 anys. O sigui que el camí és irreversible. I, en general, amb la tecnologia: en general, la tecnologia avança. Qualsevol persona que ha intentat frenar la tecnologia, quan van sortir els cotxes, qualsevol tecnologia que ha sortit al món, no s’atura. No s’atura. Va cap on va. Crec que, en general, és una cosa bona per al món. Té reptes nous als quals toca adaptar-se. I, per això, tindrem eines noves, com és el cas de World. Però, en general, crec que serà una cosa increïble per al món.
