La creació d’una “actriu” generada per intel·ligència artificial anomenada Tilly Norwood ha provocat reaccions gairebé unànimes de rebuig dins de la comunitat artística. La seva creadora, Eline Van der Velden, va sortir al pas per defensar el projecte, assegurant que no busca reemplaçar els éssers humans, sinó incentivar el debat artístic.
Qui és Tilly Norwood i per què genera controvèrsia
Tilly Norwood no és una actriu real: és un personatge digital creat per Particle 6 Productions. La polèmica va esclatar quan Van der Velden va afirmar que aquesta “actriu” era considerada per agències tradicionals, com si fos una figura real del món de l’entreteniment.
La proposta va tocar fibres sensibles, ja que d’alguna manera va suposar una rivalitat simbòlica amb actors i actrius humans. En un moment en què la indústria audiovisual viu tensions per l’ús d’IA en efectes, generació de rostres o duplicació digital, l’afirmació que aquest personatge podia “signar amb agents” va ser percebuda com una provocació directa.
Les crítiques més dures
Des del món del cinema i l’actuació van sorgir crítiques contundents. Alguns exemples:
- L’actriu Mara Wilson, recordada per “Matilda”, va qüestionar que la imatge de desenes de joves hagués estat combinada amb tecnologia per crear Norwood: “No podien contractar alguna d’elles?”
- Altres van assenyalar que atribuir-li una personalitat, comptes a xarxes socials i tractes “com si fos humana” és una estratègia que trivialitza el talent real.
- Un actor fins i tot va respondre amb un llenguatge directe: “That’s stupid … the existence of ‘Tilly’ … replace other actors.”
La sensació entre molts crítics és que no és només un experiment creatiu: existeix el perill que aquest tipus d’avançaments s’utilitzin per desplaçar o devaluar el treball artístic humà.
La defensa: “no és substitució, és experiment”
Davant les acusacions, Van der Velden va emetre una explicació: Tilly no pretén substituir persones, sinó ampliar les possibilitats de l’art digital. “Ella és una obra creativa, no un reemplaçament d’un ésser humà”, va afirmar.
També va proposar que la figura sigui jutjada sota els seus propis mèrits, no amb les regles que apliquen als actors humans: “Representa experimentació, no substitució”. No obstant això, la comparació directa amb humans, el màrqueting que s’ha fet d’ella com a “actriu” i els projectes de contractació la col·loquen en una zona grisa difícil de defensar.
Què revela aquest episodi sobre cinema, IA i ètica
La reacció abrasiva de la indústria revela com són de sensibles els límits entre tecnologia i creativitat humana. Aquest episodi deixa en evidència algunes tensions clau:
- La identitat professional: actors, guionistes, directors — tots poden sentir que el seu treball està en risc davant de màquines.
- Els límits del simbòlic: crear un ésser virtual i etiquetar-lo com a “actriu” no és innocent, fins i tot si no té consciència.
- La responsabilitat ètica: una IA com aquesta implica decisions sobre drets d’imatge, autoria, representació i compensació.
Per ara, Tilly Norwood podrà continuar existint com a experiment digital, però internament ha obert un front de debat. On traçarem la línia entre l’artificial i el legítimament artístic?
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
