En la seva elecció anual, la revista Time va nomenar com a Persona de l’Any 2025 als Arquitectes de la IA, un grup de figures clau en el desenvolupament i desplegament global de la intel·ligència artificial. La portada simbolitza una era en què el poder ja no es mesura només per càrrecs polítics o economia tradicional, sinó per la capacitat de dissenyar sistemes capaços d’aprendre, generar llenguatge i transformar indústries senceres.
De laboratoris a centres de poder
El reconeixement de Time recau sobre noms ja familiars en l’escena tecnològica: Jensen Huang (Nvidia), Sam Altman (OpenAI), Elon Musk (xAI), Lisa Su (AMD), Mark Zuckerberg (Meta), Demis Hassabis (DeepMind), Dario Amodei (Anthropic) i Fei-Fei Li (World Labs). El que els uneix no és un model ni un manifest, sinó el fet que les seves decisions, algoritmes i aliances configuren la infraestructura invisible que mou economies, governs i narratives.
La portada de Time il·lustrada per Jason Seiler
L’any en què tot es va accelerar
Segons Time, 2025 va ser el punt d’inflexió. ChatGPT va superar els 800 milions d’usuaris setmanals. Meta va col·locar xatbots en les seves plataformes més populars. Musk va construir centres de dades a velocitat rècord. Google va reordenar el seu cercador per donar prioritat a respostes generades per IA. I Nvidia es va convertir en l’empresa més valuosa del món, impulsada per la demanda de xips que alimenten tota aquesta revolució.
Dades, tokens i poder computacional
El cor d’aquesta transformació són els models de llenguatge. Programes que, alimentats amb dades massives i entrenats per predir paraules, evolucionen en assistents capaços d’escriure, programar o analitzar. En l’últim any, a més, van aprendre a connectar-se a internet, recordar converses anteriors i gestionar agendes personals. Per a això, clar, necessiten dades, energia i molta infraestructura.
Entre la fascinació i l’alarma
La portada de Time també planteja un dilema. La mateixa tecnologia que escriu cançons virals o ajuda en laboratoris també pot generar desinformació, suplantacions i manipulació emocional. Investigadors citats alerten sobre models que enganyen, fan xantatge o competeixen amb humans. La IA, diuen, podria convertir-se en l’eina més influent en els conflictes globals des de l’energia nuclear.
Una economia gravitacional
El creixement del sector IA arrossega la resta de l’economia. Capitals, talents i governs giren al voltant d’aquestes empreses. Hi ha qui ho descriu com un forat negre que ho absorbeix tot. Altres, com Huang, parlen d’abundància: «la IA farà que el PIB mundial passi de 100 a 500 bilions». Les xifres són impossibles de verificar, però l’efecte és evident, tots volen estar al centre del nou mapa.
Una portada que no és un premi
El títol de Persona de l’Any no implica celebració. És una foto d’impacte, no un aplaudiment. El 2025, aquest impacte té rostres concrets i una tecnologia transversal. Els arquitectes de la IA no construeixen en silenci. Ho fan en veu alta, sota els focus, i amb milions d’usuaris com a testimonis.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
