En un món on la frontera entre el real i l’artificial és cada cop més difusa, la integritat de la informació s’ha convertit en un actiu crític. Ens enfrontem a un ecosistema saturat de dades generades automàticament i de desinformació sofisticada que no només confon la ciutadania, sinó que amenaça la presa de decisions a empreses i institucions. Fins ara, la resposta més habitual s’ha basat en el fact-checking o verificació binària: decidir si una cosa és “veritable” o “falsa”. Però aquest enfocament reactiu es queda curt davant la velocitat i la complexitat del contingut sintètic actual.
La solució no sembla ser buscar una veritat absoluta, sinó reconstruir el camí de la dada. Aquí és on entra en joc la traçabilitat de la informació. És una metodologia que, en lloc de jutjar el contingut, documenta l’origen, els canvis i el context d’allò que circula. Ara bé, la traçabilitat, per si sola, genera núvols de dades pràcticament ingovernables per a l’ull humà. Perquè aquest sistema sigui realment eficaç, necessita un motor d’intel·ligència: la intel·ligència artificial d’anàlisi d’evidència explicable. Aquesta combinació permet processar milers de fonts, reduir el soroll i, si així es defineix, calcular una puntuació de confiança basada en evidències revisables. Un exemple pioner d’aquesta sinergia és Narratio, una solució que proposa deixar enrere el “creu-me perquè sí” per passar al “confia perquè pots veure l’evidència”. És el pas de la veracitat cega a la transparència estructurada.
La traçabilitat de dades
La traçabilitat de dades no és una eina de censura, sinó un sistema de registre transparent per a la informació. El seu origen es remunta a la logística industrial i a la seguretat alimentària, on saber de quina granja prové un producte és vital per a la salut pública. Aplicada al món digital, aquesta metodologia s’encarrega de registrar el rastre d’una dada des del seu naixement: qui la va crear, en quina data, en quin context i a través de quins canals ha viatjat.
En lloc d’analitzar només el “què” diu un text o un document, la traçabilitat es focalitza en el “d’on”. Genera metadades que actuen com un registre digital verificable. Tanmateix, per si sola, la traçabilitat té una limitació clara: en un entorn de big data genera tal volum de registres i procedències que un analista humà trigaria dies a verificar una sola notícia o un informe corporatiu. És un mapa detallat, però massa vast per navegar-lo sense ajuda.
Intel·ligència artificial d’anàlisi d’evidència explicable
Aquí és on la intel·ligència artificial d’anàlisi d’evidència esdevé el motor de la recerca de la veritat. La seva funció no és simplement dir “això és correcte”, sinó connectar els punts del rastre que la traçabilitat ha registrat. Aquesta IA processa milers de fonts simultàniament, encreua referències i, sobretot, neteja el “soroll”: elimina duplicats, detecta inconsistències i estandarditza formats (per exemple, convertir un PDF, un tuit i una base de dades en informació comparable).
El que fa transformadora aquesta combinació és l’explicabilitat. A diferència d’altres sistemes que operen com caixes tancades, aquest genera un graf d’evidència. Si la IA atorga una puntuació de confiança alta a una dada, pot mostrar exactament en quines fonts es basa i quin camí ha seguit la informació. Afegeix una capa d’interpretació automatitzada que permet a les organitzacions passar del dubte sistemàtic a una confiança fonamentada en proves auditables.
Narratio i la “governança de la veritat”
L’exemple més nítid d’aquesta sinergia és Narratio, una startup espanyola que està redefinint la confiança digital. La seva plataforma aborda el problema de la infoxicació i del contingut sintètic mitjançant una API de traçabilitat que permet a empreses i mitjans ingerir dades i retornar “evidències”.
En un cas d’estudi típic, quan una organització rep un flux massiu d’informació (per exemple, informes de sostenibilitat o dades de mercat), Narratio aplica el seu motor VerifyFlow™. El sistema no només verifica afirmacions, sinó que calcula un TrustScore (puntuació de confiança). Si una dada sobre reducció d’emissions és qüestionable, el sistema assenyala la manca de font externa o l’antiguitat de la referència. El resultat és un conjunt de dades net i segellat amb un SourceBadge™, un distintiu de transparència que el lector final pot consultar per veure l’origen del que està llegint. Això redueix l’error humà en la validació i protegeix la reputació de les marques davant les al·lucinacions de la IA generativa.
Implicacions àmplies i context regional
L’èxit de models com el de Narratio a Espanya no és un fet aïllat, sinó una resposta directa a una necessitat global i, molt especialment, europea. En el context de la Unió Europea, l’entrada en vigor del Reglament d’Intel·ligència Artificial (EU AI Act) marca un abans i un després: aquesta normativa exigeix nivells de transparència i traçabilitat sense precedents, especialment per a sistemes d’IA que interactuen amb persones o generen contingut.
Més enllà del sector mediàtic, aquesta tecnologia té aplicacions crítiques en la inversió ESG (ambiental, social i de governança). Avui, moltes empreses pateixen el risc de greenwashing involuntari per manca de dades traçables. Eines que certifiquin l’origen d’una dada sobre reducció de CO₂ són essencials per al sector financer. A Espanya, l’ecosistema deep tech —amb suport d’institucions com la Universitat Pompeu Fabra i la Universidad Complutense de Madrid— està situant el país com a referent en “tecnologies de la confiança”. El repte pendent és l’estandardització: que els “passaports de dades” siguin interoperables entre indústries.
Cap a una cultura de l’evidència
La batalla contra la desinformació no es guanyarà intentant censurar allò fals, sinó atorgant un valor premium a allò traçable. La sinergia entre la traçabilitat estructurada i la IA d’evidència proposa un canvi de paradigma: hem de deixar de preguntar-nos si una cosa és “veritat” per començar a preguntar “on és la prova”. Aquest enfocament no només protegeix la integritat de la informació, sinó que retorna autonomia a l’usuari, permetent-li prendre decisions basades en dades auditables i no en actes de fe.
L’impacte positiu és enorme: implica un blindatge reputacional per a les empreses i una eina d’higiene democràtica per a la societat. En un futur pròxim, llegir un informe sense un segell de traçabilitat ens pot semblar tan impensable com comprar un medicament sense l’origen certificat. L’era de la veracitat cega s’ha acabat; comença la de la confiança demostrable.
