Sota un discurs titulat “Winning the AI Race”, el president Donald Trump va presentar el seu esperat AI Action Plan, un document central de 20 pàgines que, segons els seus promotors, pretén consolidar el domini nord-americà en intel·ligència artificial mitjançant una estratègia estructurada en tres pilars: infraestructura, innovació i projecció global.
El primer pilar —infraestructura— té per objectiu agilitzar tràmits i permisos per a la construcció de centres de dades i modernitzar la xarxa energètica, clau per alimentar sistemes d’alt consum energètic. Aquest enfocament coincideix amb la recent aprovació d’inversions per valor de 90 000 M$ en infraestructures relacionades amb centres de dades i energia a Pensilvània.
El segon pilar —innovació— proposa eliminar barreres reguladores i revitalitzar el desenvolupament de “open‑weight models”, models d’IA els pesos dels quals es poden descarregar i executar localment. A més, busca limitar la possibilitat que governs estatals imposin normes restrictives, una mesura que, si bé és simbòlica per les limitacions del poder federal, representa un senyal clar de voluntat política.
El tercer component —projecció internacional— emfatitza la necessitat d’exportar tecnologia d’IA nord-americana per contrarestar la influència de models com el xinès DeepSeek. El pla respon a una narrativa similar a la de la “carrera espacial” de l’era soviètica.
L’anunci inclou la signatura de tres ordres executives dissenyades per a:
- Penalitzar biaixos “woke” en els models d’IA.
- Facilitar la construcció de centres de dades.
- Fomentar l’exportació de tecnologies a través de finançament públic.
Darrere del pla hi ha una clara influència de l’entorn tecnològic californià. David Sacks, assessor especial en IA i criptomonedes, juntament amb prominents figures de Silicon Valley, ha estat clau en la redacció del document. Aquest gir demostra un viratge cap a polítiques proindústria, en contrast amb l’enfocament precautori del Govern Biden, el qual mantenia guardrails reguladores vigents fins a gener de 2025.
L’ambiciós pla ha generat reaccions trobades. Més de vuitanta organitzacions —sindicals, ambientals i de drets civils— han llançat un contraprojecte denominat “People’s AI Action Plan”, que critica l’enfocament “massiu regal a Big Tech” i reclama que la IA es desenvolupi pensant en el benestar públic, l’equitat laboral i la sostenibilitat.
Malgrat aquestes crítiques, hi ha consens que la proposta marca un canvi radical. Segons Reuters, el pla advoca per limitar suports federals en estats amb regulacions estrictes, promoure el codi obert, i posar fi als controls a l’exportació de xips —com els imposats per Biden vis‑à‑vis a la Xina—, per accelerar el lideratge nord-americà.
La comunitat tecnològica l’aplaudeix: OpenAI, Google i Meta van participar activament en la fase de comentaris públics (més de 10 000 aportacions), alhora que economistes del sector assenyalen que el pla representa un suport sense precedents a la visió de Silicon Valley. No obstant això, persisteixen dubtes sobre les implicacions mediambientals de dades i consum energètic, aspectes que no reben respostes clares en el document.
En resum, el AI Action Plan de Trump representa un full de ruta agressiva per posicionar a EUA com a líder global en IA. Amb èmfasi en infraestructura, innovació àgil i expansió internacional, la proposta es percep com una victòria per a la indústria tecnològica, encara que perd força enfrontant oposició de sectors amplis preocupats pels drets civils, la protecció del clima i l’equitat social. El xoc entre ambdues visions promet incrementar el debat sobre el futur de la intel·ligència artificial com a força de poder, tecnologia i control social.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
