Una màquina amb braços delicats i visió artificial ha començat a recompondre frescos fragmentats de Pompeia. Ho fa peça a peça, com si escoltés el que el temps va desordenar. El sistema, impulsat per intel·ligència artificial, no només reconstrueix escenes del passat, redefineix com restaurem el patrimoni històric en l’era de l’algoritme.
Tecnologia al servei del trencaclosques
El projecte es diu RePAIR (Reconstruint el Passat: IA i Robòtica per al Patrimoni Cultural) i va començar el 2021 amb fons europeus. La tasca és monumental. Els fragments es digitalitzen en 3D i s’analitzen amb imatges hiperespectrals, capaces de revelar la composició química dels pigments, més enllà del que l’ull distingeix. Un algoritme compara forma, textura, color i referències iconogràfiques per suggerir encaixos. Després, un robot amb mans flexibles («soft hands») prova aquestes combinacions. Les proves es fan sobre rèpliques fins que l’assemblatge es considera segur. Només aleshores s’actua sobre les peces originals.
Les escenes que tornen a emergir
Els primers assaigs es van centrar en dos conjunts clau, els frescos del sostre de la Casa dels Pintors Treballant, danyats per l’erupció del 79 dC i per bombardejos a la Segona Guerra Mundial, i els fragments de la Schola Armaturarum, esfondrada el 2010. No existia una imatge completa, i molts trossos estaven erosionats. Resoldre el trencaclosques requeria simultaniejar desenes de reconstruccions possibles.
Promeses de precisió i escala
Aquesta fusió entre arqueologia i aprenentatge automàtic promet accelerar una feina que fins ara era artesanal i lenta. Restaurar ja no depèn només de l’ull expert, la tecnologia proposa hipòtesis que l’arqueòleg valida o descarta. I el seu ús podria ampliar-se a altres jaciments, on milers de fragments esperen encara ser interpretats.
L’art entre l’autèntic i el possible
Però el mètode no està exempt de preguntes. Moltes peces estan irremeiablement perdudes. Altres, tan desgastades que la seva posició original és incerta. Encara que la IA suggereixi una reconstrucció plausible, pot considerar-se fidel al que va ser? A la pràctica, la intervenció humana continua sent essencial, cada proposta tecnològica és revisada, ajustada i completada per restauradors. Aquest equilibri delicat entre automatització i criteri expert obre una discussió sobre què significa reconstruir. Estem restaurant la història o completant els seus silencis amb conjectures ben calculades?
Un precedent amb futur
Experiments anteriors amb xarxes neuronals i tècniques de “inpainting” ja havien mostrat que la tecnologia pot omplir buits en pintures medievals. Però la incorporació de robòtica de precisió, capaç d’actuar sobre objectes reals i fràgils, marca un nou llindar. Pompeia podria ser el model per a una nova era en restauració patrimonial.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
