Anthropic ha llançat una novetat que inverteix el flux habitual, en lloc d’oferir un assistent que respon, proposa un sistema que interroga. Interviewer, impulsat per Claude, està dissenyat per entrevistar usuaris reals sobre la seva relació amb la IA, les seves expectatives i les seves rutines alterades. No es tracta només de millorar productes. L’objectiu declarat és mapar emocions, temors i aspiracions davant una tecnologia que s’infiltra cada vegada més en el treball quotidià. Interviewer actua com a sismògraf d’aquesta transformació.
Com funciona aquest entrevistador artificial
L’eina es desplega en tres fases. Primer, planifica la conversa segons el perfil, després condueix l’entrevista adaptant les preguntes en temps real i, finalment, analitza les respostes a la recerca de patrons.
Cada sessió dura entre 10 i 15 minuts. En la fase pilot han participat 1.250 persones, dividides en tres grups: treballadors generals (1.000), científics (125) i professionals creatius (125).
El que les primeres dades estan explicant
El relat més comú és d’utilitat: la IA permet estalviar temps, automatitzar tasques repetitives i alliberar energia per a tasques de supervisió o creació. No obstant això, també afloren zones d’incomoditat. Alguns creatius admeten haver delegat completament decisions en la IA. Per a uns, això amplifica la seva feina; per a altres, dilueix la seva agència.
Entre científics, l’eina és benvinguda per a tasques mecàniques com redactar informes o revisar codi. Però encara es desconfia de la seva capacitat per generar idees originals o dissenys experimentals.
La percepció subjectiva també mostra una bretxa: mentre que el 65% dels usuaris defineix el seu ús com a “col·laboratiu”, les dades reals d’activitat mostren un equilibri gairebé exacte entre tasques automàtiques i compartides.
Una eina per escoltar, no només assistir
Amb Interviewer, Anthropic busca alguna cosa més que suggeriments. Vol construir un arxiu viu de com s’està utilitzant la IA i amb quins efectes emocionals, professionals i culturals. Les transcripcions, sempre amb consentiment, podran ser consultades per investigadors externs. Aquesta estratègia posiciona Interviewer com una mena d’etnògraf digital.
Tensions en una conversa circular
L’experiment planteja dilemes clars. Primer, el caràcter autoreferencial, una IA preguntant sobre IA. Fins a quin punt és possible obtenir respostes autèntiques? I què implica automatitzar també l’escolta?
Segon, la dimensió identitària, en treballs on la creativitat o el criteri són centrals, la irrupció de la IA genera més dubtes que certeses. Tercer, la distància entre percepció i pràctica suggereix que entendre l’impacte real de la IA exigeix alguna cosa més que preguntar, també cal saber interpretar.
Un mirall inesperat del present digital
Com qui posa un micròfon al mig d’una sala plena, Interviewer no dicta, només registra. Però en convertir l’usuari en entrevistat i la IA en oient activa, obliga a mirar cap a dins. Estem preparats perquè una màquina escolti els nostres dubtes sobre les màquines?
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te a la nostra newsletter i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
