El 2025, distingir el real del generat per intel·ligència artificial és una tasca amb trampa. La intuïció ja no és suficient. Les imatges falses estan millor fetes, millor distribuïdes i millor disfressades. TheDetector és una pàgina web que permet analitzar imatges i vídeos per saber si han estat generats per intel·ligència artificial. No garanteix certeses absolutes, però ofereix un senyal: un indici per a qui sospita, un advertiment per a qui dubta. No desmunta la imatge, però obre una escletxa des de la qual començar a mirar amb més atenció.
El clic que ho canvia tot
El mecanisme és simple: puges una imatge, enganxes un enllaç o arrossegues un fitxer. En segons, la pàgina respon si aquest contingut ha estat generat per intel·ligència artificial. No es queda aquí. També ofereix una extensió per a Chrome que detecta imatges en temps real en xarxes com X, Instagram o Reddit. Com un radar que s’activa en passar el cursor. Però el gest quotidià —veure, fer scroll, compartir— ja no és innocent. La sospita es cola en cada clic.
Petits errors que el delaten
TheDetector busca detalls que no es veuen, però que hi són. Artefactes en els píxels, patrons repetits, compressions poc naturals. El tipus de rastre que deixen els generadors d’imatges en intentar imitar la imperfecció humana. L’eina es recolza en models d’aprenentatge automàtic entrenats amb milers d’imatges reals i artificials. I fa el que faria un especialista en anàlisi forense, però en versió exprés. No és l’única. Hive Moderation, InVID WeVerify o SynthID —la solució de Google— també es mouen en aquest terreny. Però TheDetector destaca per una cosa poc habitual, és gratuïta, ràpida i pensada per a usuaris comuns, no només per a mitjans o plataformes.
Resultats The Detector fotografia real
Una necessitat que va arribar per quedar-se
Segons dades recopilades per Cadena SER al gener de 2025, plataformes de detecció com VerifAI van identificar centenars de milers de vídeos manipulats que circulaven en xarxes, campanyes i fraus digitals. En la majoria dels casos, ja havien estat vistos per milers de persones. Els deepfakes ja no són una raresa. Formen part del flux diari d’imatges. I moltes vegades, funcionen perquè ningú els qüestiona. Eines com aquesta no neixen de l’entusiasme tecnològic, sinó d’una urgència.
La lletra petita també importa
No tot és transparent. En pujar una imatge a TheDetector, es cedeixen temporalment els drets d’ús. No s’explica amb detall què succeeix després. Es guarden? S’utilitzen per entrenar models? S’eliminen? És un avís habitual, però revela una tensió de fons: per verificar, també cal entregar alguna cosa. Tampoc és infal·lible. Si una imatge va ser generada per un model molt recent o poc conegut, és possible que passi desapercebuda. La cursa entre els qui creen simulacions i els qui intenten detectar-les és desigual. I ràpida.
Una mirada que aprèn a mirar
TheDetector no resol el problema. Però planteja una nova forma d’afrontar-lo. Convertir la verificació en un hàbit quotidià. Fer que dubtar no sigui sinònim de desconfiança, sinó d’atenció. Que un clic sobre una imatge sigui també una forma de resistència.
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
