Un canvi de nom i d’escala
Meta ha decidit condensar totes les seves investigacions en intel·ligència artificial sota una nova bandera: Meta Superintelligence Labs (MSL). La unitat neix amb un objectiu clar —arribar a una IA que raoni com un humà, o fins i tot més enllà— i amb dos noms al comandament que no passen desapercebuts. Alexandr Wang, fundador de l’empresa de dades Scale AI, liderarà la investigació, i Nat Friedman, ex-CEO de GitHub, s’encarregarà de convertir els avenços en productes útils. Segons va revelar Bloomberg, que va accedir a una nota interna de Meta, tots dos lideraran un equip nodrit amb talent procedent d’OpenAI, Google DeepMind i Anthropic.
Un assistent que entén i actua
La nova divisió s’encarregarà de desenvolupar un sistema d’assistència personal que aprengui de l’usuari i pugui anticipar-se a les seves necessitats. La visió de Meta va més enllà dels xatbots, busca una intel·ligència capaç d’ajudar en tasques professionals, personals i quotidianes amb un nivell de comprensió que fins ara no ha estat possible. Aquesta línia continua el treball dels models Llama 4.1 i 4.2, ja integrats en l’app Meta AI i en les ulleres Ray-Ban amb funcions generatives. El següent pas és llançar una nova generació de models abans que acabi l’any.
Dades i potència en abundància
El nou laboratori compta amb un avantatge difícil d’igualar: accés a dades massives. A més de les interaccions generades per les plataformes de Meta —Facebook, Instagram, WhatsApp—, la companyia ha adquirit el 49 % de Scale AI per més de 14.000 milions de dòlars, cosa que li garanteix datasets etiquetats amb precisió i sistemes per processar-los. A això s’hi sumen els nous centres de dades als Estats Units i Europa, alimentats per xips dissenyats per a models de gran escala. Segons el document citat per Bloomberg, Meta preveu invertir “centenars de milers de milions” en aquesta dècada.
Entusiasme, pressió i dubtes
La presentació de MSL arriba en un moment de renovat interès per la intel·ligència artificial, però també d’escepticisme. Segons va recollir Reuters, alguns analistes temen que la nova divisió pugui convertir-se en un altre “dispar lunar” sense retorn immediat, com va passar amb Reality Labs, que des de 2020 ha consumit més de 60.000 milions de dòlars sense grans resultats visibles. A aquests dubtes s’hi sumen les preocupacions mediambientals pel desplegament de centres de dades a gran escala i el possible escrutini regulador davant la rapidesa de les adquisicions. Fins i tot dins de Meta hi ha veus prudents: Yann LeCun, cap científic d’IA, ha dit que els mètodes actuals no són suficients per assolir la intel·ligència general que persegueix la indústria.
En terreny de gegants
Amb aquest moviment, Meta busca posicionar-se davant d’OpenAI, que manté el seu model tancat; Google, que alterna projectes oberts i comercials amb Gemini i DeepMind; i altres companyies com Anthropic o DeepSeek, que empenyen des de diferents enfocaments. La diferència, segons Meta, està en la distribució: ja té la infraestructura —apps, ulleres, visors, sistemes operatius— per portar la seva IA a centenars de milions de persones en poc temps. El laboratori neix com una aposta tècnica, però també com una estratègia d’expansió.
Un nou albirar
La frase que tanca el document intern de Zuckerberg, segons Bloomberg, parla de “un nou albirar per a la humanitat”. Una declaració d’intencions que evoca promeses anteriors en el món de la tecnologia. Meta Superintelligence Labs té els recursos, el talent i la urgència. Falta saber si també té la resposta a la pregunta que persegueix la indústria des de fa dècades: pot una màquina entendre el món com ho fem nosaltres?
Obre un parèntesi en les teves rutines. Subscriu-te al nostre butlletí i posa’t al dia en tecnologia, IA i mitjans de comunicació.
