La remodelació més gran de ChatGPT apunta a un canvi d’època: OpenAI ja no vol competir només per tenir el millor assistent conversacional, sinó per controlar l’espai de treball on empreses, programadors i usuaris deleguen tasques completes en agents d’intel·ligència artificial.
OpenAI prepara la transformació més ambiciosa de ChatGPT des del seu llançament. L’eina que va convertir la intel·ligència artificial generativa en un fenomen global vol deixar de ser percebuda com un simple chatbot de preguntes i respostes per convertir-se en una plataforma de programari empresarial, un entorn de treball on convisquin programació, agents autònoms, disseny, automatització de processos, serveis de tercers i noves formes de productivitat assistida per IA.
La informació publicada per elDiario.es, a partir d’una investigació del Financial Times, situa aquest moviment com una reacció directa a l’ascens d’Anthropic, la companyia creadora de Claude. Segons aquesta informació, OpenAI vol acostar-se a l’estratègia que ha permès al seu principal competidor multiplicar els seus ingressos en només 18 mesos i guanyar terreny entre els clients corporatius.
L’operació no és simplement estètica. No es tracta de canviar botons, reorganitzar menús o afegir noves pestanyes. El que està en joc és el model de negoci d’OpenAI en l’etapa prèvia a una possible sortida a borsa. ChatGPT ja no pot dependre només de milions d’usuaris individuals que paguen una subscripció mensual per escriure textos, resoldre dubtes, resumir documents o generar imatges. La nova batalla és a les empreses, als equips de programació, als fluxos de treball interns i a la capacitat de convertir la IA en infraestructura diària de productivitat.
Aquest gir té un nom propi: Codex.
OpenAI ha començat a situar Codex al centre de la seva estratègia. La companyia va presentar Codex com un agent d’enginyeria de programari al núvol capaç de treballar en diverses tasques en paral·lel: escriure funcions, respondre preguntes sobre una base de codi, corregir errors i proposar pull requests per a revisió. Segons la mateixa OpenAI, Codex funciona en entorns aïllats de treball, preconfigurats amb el repositori de l’usuari, cosa que li permet operar no només com un assistent que suggereix línies de codi, sinó com un col·laborador capaç d’executar tasques completes dins d’un procés de desenvolupament.
Aquest detall explica per què el redisseny de ChatGPT té tanta importància. Fins ara, l’imaginari popular associava ChatGPT a una caixa de conversa. L’usuari escrivia una petició i el sistema responia. Aquest format va ser suficient per inaugurar una nova etapa tecnològica, però no basta per construir un negoci empresarial de gran escala. Les empreses no volen només respostes. Volen eines que s’integrin als seus sistemes, automatitzin tasques, redueixin costos, accelerin desenvolupaments, generin documentació, creïn aplicacions internes, connectin serveis i ofereixin controls de seguretat, governança i traçabilitat.
Anthropic va entendre abans aquest desplaçament. El seu èxit recent no s’explica únicament per la qualitat de Claude com a chatbot, sinó per la seva capacitat per convertir-se en una eina útil dins de processos professionals concrets. Claude Code, orientat a programació i treball tècnic, ha aconseguit una tracció extraordinària perquè encaixa en una necessitat immediata d’empreses i desenvolupadors: produir programari més ràpid, revisar codi amb més eficiència i delegar tasques repetitives en sistemes capaços d’operar amb context tècnic.
OpenAI vol respondre a aquest avenç portant ChatGPT cap a un model de «superaplicació» d’IA. La idea és que l’usuari no hi entri només per conversar, sinó per fer coses: programar, dissenyar, crear aplicacions, reservar serveis, organitzar calendaris, automatitzar processos, generar documents, connectar-se amb plataformes externes i delegar accions en agents. En lloc d’un chatbot generalista, ChatGPT aspira a ser un escriptori intel·ligent.
La diferència és estratègica. Un chatbot respon. Una plataforma executa.
Aquest canvi pot marcar el futur de la competència entre OpenAI i Anthropic. Durant la primera fase de la IA generativa, la cursa se centrava en el model: qui oferia millors respostes, qui raonava millor, qui al·lucinava menys, qui era més ràpid, qui generava imatges més espectaculars o qui suportava més context. En la nova fase, la cursa es desplaça cap al producte: qui aconsegueix integrar-se millor en la vida laboral, qui resol tasques reals, qui convenç els departaments de tecnologia, qui ofereix millors eines per als equips i qui converteix la intel·ligència artificial en una inversió rendible per a les empreses.
OpenAI parteix amb un avantatge enorme: ChatGPT és una marca global, té una base massiva d’usuaris i s’ha convertit en sinònim popular d’IA generativa. Però aquesta notorietat també pot ser un problema si el producte queda associat a usos massa generals. Per a molts usuaris, ChatGPT continua sent una eina per redactar, resumir, traduir o preguntar. Per als inversors i clients empresarials, OpenAI necessita demostrar que ChatGPT pot generar ingressos recurrents d’alt valor, no només subscripcions individuals.
Aquí apareix la pressió financera. Desenvolupar models d’IA de frontera exigeix inversions gegantines en computació, centres de dades, xips, talent i infraestructura. OpenAI s’ha compromès a desplegar una capacitat de càlcul extraordinària i necessita justificar que aquests costos es poden traduir en ingressos sostinguts. La remodelació de ChatGPT s’ha de llegir en aquest context: no és només una evolució de producte, sinó una resposta a la pregunta que qualsevol inversor farà abans d’una sortida a borsa: on és el negoci rendible.
El mercat empresarial ofereix aquesta resposta. Les companyies estan disposades a pagar més que els consumidors individuals si la IA redueix hores de treball, accelera projectes, millora la productivitat o substitueix eines fragmentades. Un usuari particular pot cancel·lar una subscripció si no la fa servir durant unes setmanes. Una empresa, en canvi, pot convertir una plataforma d’IA en part de la seva infraestructura operativa, integrar-la en equips, formar empleats i pagar per llicències, seguretat i suport.
L’ambició d’OpenAI és convertir ChatGPT en aquesta infraestructura.
El redisseny previst a la interfície web i a les aplicacions mòbils aniria orientat a dirigir els usuaris cap a funcions de codi, disseny visual i aplicacions de tercers. Això suposa un canvi profund en l’experiència d’ús. ChatGPT deixaria de ser una pantalla buida esperant instruccions per convertir-se en una mena de tauler de control de capacitats. La interfície no només respondria al que l’usuari demana, sinó que suggeriria camins d’acció: crear una aplicació, automatitzar una tasca, generar un disseny, connectar un servei o utilitzar un agent especialitzat.
Aquest tipus de disseny pot tenir un efecte decisiu. En tecnologia, la interfície no és neutral. Allò que una plataforma mostra, destaca i facilita acaba condicionant els usos. Si ChatGPT col·loca Codex, agents i serveis externs en primer pla, estarà educant l’usuari per pensar la IA com una eina d’execució, no només com un interlocutor.
La integració d’aplicacions externes també és clau. Si ChatGPT vol convertir-se en una superaplicació, necessita connectar amb el món real del programari: eines de disseny, viatges, productivitat, gestió empresarial, comerç, comunicació i dades. La referència a serveis com Canva o Booking.com apunta precisament en aquesta direcció. El valor no estarà només en què ChatGPT generi una resposta, sinó en què pugui conduir l’usuari des de la intenció fins a l’acció.
L’exemple dels viatges és il·lustratiu. Un chatbot tradicional pot recomanar destinacions, comparar preus aproximats o redactar un itinerari. Un agent integrat pot consultar disponibilitat, creuar preferències, gestionar calendaris, reservar vols, proposar hotels, enviar correus i actualitzar una agenda. La diferència entre aconsellar i executar és la diferència entre una eina útil i una plataforma indispensable.
