El divulgador tecnològic adverteix que el veritable repte no serà utilitzar la intel·ligència artificial, sinó entendre com conviure-hi sense perdre criteri, pensament crític ni humanitat.
«La gent no necessita només novetats. Necessita context.»
«La IA proposa, accelera i amplifica; però m’agrada ser qui té la responsabilitat, el criteri i la veu final.»
«La pregunta no és només què podrà fer la IA, sinó quina societat volem construir al seu voltant.»
Raül Ordóñez és un dels divulgadors d’intel·ligència artificial i tecnologia més coneguts d’Espanya. Consultor, professor, conferenciant i creador de continguts, fa més de dues dècades que està vinculat a l’àmbit tecnològic i digital. En els darrers anys s’ha convertit en una de les veus més actives en la divulgació de la IA aplicada a empreses, educació i societat. Ha participat recentment en iniciatives i esdeveniments vinculats a Google Espanya relacionats amb noves eines d’intel·ligència artificial per a l’educació i la formació.
Ets un dels divulgadors d’IA més coneguts d’Espanya. Com vius l’actual moment d’eufòria de la IA?
Ho visc amb una barreja d’entusiasme, responsabilitat i, en els darrers mesos, fins i tot et diria que amb força prudència. Entusiasme perquè estem vivint un moment tecnològic realment històric. No és una moda més ni una eina nova que apareix i desapareix: la intel·ligència artificial està canviant la manera com treballem, aprenem, creem i prenem decisions, i a més ho fa a un ritme vertiginós; sempre dic allò que si parpelleges, t’ho perds.
I això connecta amb la responsabilitat, perquè quan tens una comunitat gran i molta gent t’escolta, no et pots limitar a dir «això és increïble» cada vegada que surt una novetat. Cal explicar bé què pot fer la IA, què no pot fer, on aporta valor real i on s’està venent fum.
Crec que estem en una fase molt semblant als primers anys d’internet o dels smartphones: hi ha moltíssim soroll, molta exageració, però sota tot això hi ha una transformació profunda. La meva feina, almenys tal com jo l’entenc, és ser agent del canvi i intentar traduir aquest canvi perquè qualsevol persona, professional o empresa el pugui entendre i aprofitar sense por, però també sense ingenuïtat.
I personalment ho visc amb molta il·lusió, perquè fa anys que divulgo sobre tecnologia i poques vegades he sentit que una eina tingui tanta capacitat de democratitzar oportunitats. La IA pot ajudar una pime, un docent, un autònom, un creador de contingut o una persona que simplement vol aprendre millor. Però perquè això passi encara cal molta educació, pensament crític i acompanyament. Aquí crec que els divulgadors tenim un paper important.
Creus que som a prop d’una bombolla o encara pot créixer més l’interès per la IA a Espanya?
Crec que hi ha una part evident de bombolla: molt soroll, molt «IA washing» i moltes promeses exagerades. Però no confondria el hype amb la tecnologia de fons. Segur que tots recordem que també hi va haver una bombolla amb internet i això no va impedir que internet ho canviés tot.
A Espanya, i si m’apures, també a la resta del món, encara queda moltíssim recorregut. Encara som a la punta de l’iceberg, perquè una cosa és haver provat ChatGPT i una altra de molt diferent és integrar la IA de debò a empreses, educació, administració o processos professionals. Crec que baixarà el soroll, però creixerà el valor real. I aquesta serà la fase veritablement important.
Des de quin any et dediques a divulgar IA a les xarxes socials? A quina conclusió has arribat de la teva tasca durant l’últim any?
Realment porto divulgant sobre tecnologia fins i tot abans de l’arribada de les primeres xarxes socials. Vaig començar el meu blog el gener de 2002 i a Twitter també vaig tenir un d’aquells primers comptes en castellà, cap al 2007, que per descomptat encara mantinc. Durant més de dues dècades he treballat en l’àmbit de la consultoria tecnològica, la formació i el màrqueting digital, però va ser realment a partir de 2020 quan vaig començar a formar-me intensament en IA i, paral·lelament, a divulgar-la.
Des d’aleshores s’ha convertit en una mena de cercle virtuós que no s’atura. Com més et formes, llegeixes i investigues, més necessitat tens de divulgar; i al mateix temps, el retorn que reps de la comunitat t’ajuda moltíssim a continuar aprenent i a entendre millor els dubtes, les pors i les necessitats reals de la gent.
L’últim any he tingut la sort d’estar en llocs i viure en primera persona grans moments. Per posar alguns exemples, el Google I/O de maig de 2025, al qual tornaré a assistir d’aquí a pocs dies, o el Parlament Europeu, on es debat la regulació que més directament ens afecta. I la gran conclusió és que la gent no necessita només novetats. Necessita context. Necessita que algú l’ajudi a separar allò important del que és anecdòtic, allò útil del que és vistós, allò real del fum. Perquè la IA avança tan ràpid que moltes persones senten una barreja de fascinació i esgotament.
I, a més, he confirmat una cosa en què crec molt: la divulgació no consisteix a demostrar quant saps, sinó a fer que els altres entenguin millor. Per a mi, aquesta és la clau. Traduir la complexitat, aterrar-la en casos reals i ajudar que la gent no quedi fora d’aquesta transformació.
Detectes més interès positiu o més por per part del públic que assisteix als teus esdeveniments o que et segueix a les xarxes?
Detecto molt interès, però seria ingenu dir que no hi ha por. De fet, crec que les dues coses conviuen constantment. Hi ha una part del públic que arriba amb una curiositat enorme, amb ganes d’aprendre i amb la sensació que la IA li pot obrir moltes oportunitats. Però també n’hi ha una altra que s’hi acosta amb preocupació: por de quedar-se enrere, de no entendre res, que la seva feina canviï massa ràpid o fins i tot que la tecnologia avanci sense control.
I em sembla lògic. La IA no és una eina més. Toca temes molt profunds: l’ocupació, la creativitat, l’educació, la privacitat, la manera com prenem decisions o fins i tot com ens relacionem amb la informació. És normal que desperti entusiasme, però també incertesa.
El que sí que observo és que, quan la gent entén millor com funciona, què pot fer i quins límits té, la por baixa moltíssim. No desapareix del tot, perquè algunes preguntes són legítimes i cal prendre-les seriosament, però es transforma en una cosa més útil: criteri, prudència i ganes d’aprendre.
Per a mi, aquesta és una de les parts més boniques de la formació i la divulgació: veure com una persona passa de «això em supera» a «d’acord, ara entenc com puc començar a utilitzar-ho en el meu context». Aquí és on es produeix realment el canvi.
I dels polítics o responsables de regulacions i adopció de decisions que afecten la IA, què perceps?
La percepció ràpida és que encara falta molta cultura tecnològica en molts espais on es prenen decisions importants, una cosa que malauradament no és gens nova.
La IA avança a una velocitat que no encaixa bé amb els temps habituals de la política, l’administració o la regulació. Quan una institució comença a analitzar una eina, de vegades aquesta eina ja ha canviat o fins i tot ha estat substituïda per una altra. A això s’hi afegeix que Europa és la regió del món més restrictiva pel que fa a la legislació sobre IA.
I regular és important, però crec que el gran repte és fer-ho sense frenar la innovació, protegir sense paralitzar i acompanyar sense caure en la por. Europa té una tradició molt valuosa en defensa de drets, privacitat i garanties, però no ens podem permetre mirar la innovació només des de la sospita. Necessitem regles clares, sí, però també inversió, formació, talent i una visió molt més ambiciosa.
Raül, quines eines d’IA utilitzes en el teu dia a dia?
Uf… La llista és llarga, perquè el meu perfil, com saps, no és només el d’un creador de contingut convencional, sinó que també soc professor, conferenciant i fins i tot gestor de la meva pròpia empresa… i al final és molt important provar gairebé tot allò nou que va apareixent.
Però per concretar una mica, acostumo a pivotar molt (i depenent del moment i de la tasca) entre Gemini, ChatGPT i Claude, així com les seves extensions agèntiques (Claude Cowork i Codex). Per a determinats temes, sobretot aquells relacionats amb trobar informació molt recent i actualitzada a les xarxes o disposar d’altres punts de vista, també utilitzo Grok.
Per descomptat, NotebookLM també forma part del meu dia a dia, així com Magnific (abans Freepik) i Flow per a tota la creació i edició audiovisual, on també em recolzo en eines com CapCut, Captions o OpusClip. Gairebé millor no t’explico el que pago cada mes en subscripcions 🙂
Això sí, intento mantenir una relació asèptica amb aquestes eines. Les utilitzo moltíssim, però no els delego el judici ni el poliment final. La IA proposa, accelera i amplifica; però m’agrada ser qui té la responsabilitat, el criteri i la veu final.
Quins oficis o professions creus que es transformaran o desapareixeran en els pròxims mesos o anys amb la IA?
Més que parlar de professions que desapareixen de cop, m’agrada parlar de tasques que es transformen. Perquè de vegades el debat es planteja d’una manera massa simple, en el sentit de «la IA eliminarà aquesta feina o aquella altra». I la realitat acostuma a ser molt més complexa.
El que sí que tinc clar és que qualsevol professió basada en tasques repetitives, administratives, d’anàlisi bàsica d’informació, generació de documents, atenció inicial al client, producció de continguts molt estandarditzats o processament de dades canviarà moltíssim. No necessàriament desapareixerà la professió sencera, però sí que desapareixerà una part important de la manera com es feia aquesta feina fins ara.
Per tant, ho veurem —i de fet ja ho estem veient— en perfils administratius, atenció al client, màrqueting, comunicació, disseny, programació, traducció, formació, consultoria, recursos humans, àmbit legal, finances… pràcticament a tots els sectors hi haurà capes de treball que es podran automatitzar o amplificar amb IA.
Google està demostrant un nivell d’adaptació important, quan fa uns mesos molts gurus auguraven dificultats pel canvi d’hàbits de consulta amb els cercadors tradicionals. Quin impacte t’imagines en el futur de grans tecnològiques com Google?
Possiblement durant un temps es va simplificar el diagnòstic sobre Google infravalorant fins i tot el poder real de la companyia. Es deia: «si la gent deixa de buscar i comença a preguntar a una IA, Google té un problema». I hi havia una part de veritat en aquesta preocupació, però reduir Google només al cercador és no entendre la dimensió real de la companyia.
Google té més de 25 anys d’història, models d’IA, computació pròpia, infraestructura, talent i, sobretot, un ecosistema de distribució brutal: cercador, Chrome, Android, Gmail, YouTube, Maps, Calendar, Drive, Workspace, Gemini… És present en moltíssimes capes de la nostra vida digital.
Per això crec que el gran moviment no consisteix només a posar IA al cercador, sinó a passar de la intel·ligència artificial com a aplicació a la intel·ligència artificial com a sistema. Fins ara entràvem en una web o una app, escrivíem alguna cosa i rebíem una resposta. El que ve és una IA integrada al mòbil, al navegador, al correu, als documents, als mapes, al calendari o a les cerques.
El repte per a Google és enorme: reinventar el seu propi negoci sense trencar-lo. Però si aconsegueix combinar bé el cercador, Gemini, Maps, Gmail, Calendar, YouTube, Chrome i Android, l’impacte pot ser gegantí per al SEO, el màrqueting digital, els mitjans, els creadors i qualsevol empresa que depengui de com la gent troba informació.
Crec que les tecnològiques que guanyin aquesta etapa no seran només les que tinguin el millor chatbot, sinó les que aconsegueixin convertir la IA en una capa útil, contextual i integrada a la vida quotidiana. I aquí Google té molt, però molt de terreny guanyat.
Quines opcions té Europa o Espanya de jugar algun paper en la batalla geoestratègica de la IA davant monstres com la Xina i els Estats Units?
Si soc honest, crec que ho tenim molt difícil. L’escala de recursos, talent concentrat, capital privat, infraestructura i velocitat d’execució d’aquests dos blocs és enorme.
Ara bé, això no significa que Europa o Espanya no puguin jugar un paper rellevant. Crec que la clau és no intentar copiar exactament el model dels Estats Units o de la Xina, sinó trobar el nostre espai. Europa pot aportar molt en regulació intel·ligent, estàndards ètics, privacitat, sobirania tecnològica, recerca aplicada i adopció sectorial. I Espanya, en concret, té oportunitats importants en àmbits com l’educació, la salut, l’administració pública, el turisme, la indústria, la creativitat o el mateix idioma espanyol.
Això sí, per aconseguir-ho no n’hi ha prou amb dictar lleis, protegir o advertir dels riscos; necessitem invertir, formar talent, facilitar que les empreses adoptin IA, donar suport a startups, modernitzar l’administració i crear una cultura tecnològica molt més forta.
Espanya, si juga bé les seves cartes, pot ser un bon laboratori d’adopció de la IA en sectors molt concrets. No serem necessàriament qui construeixi tots els grans models, però sí que podem ser molt bons aplicant-los.
Ets partidari de la regulació a l’estil europeu o creus que estem perdent oportunitats per a la innovació i la competitivitat global?
Soc partidari de regular, perquè una tecnologia amb aquest impacte no es pot desenvolupar sense cap marc. Sobretot perquè la IA afecta l’ocupació, l’educació, la privacitat, la informació, la salut o fins i tot els processos democràtics. Seria ingenu deixar-ho tot simplement en mans del mercat.
Però, com he explicat abans, també crec que Europa corre el risc de sentir-se massa còmoda en el paper de qui posa les normes, mentre altres construeixen els models, les plataformes i els productes que després fem servir tots. I aquí sí que em preocupa que confonguem protecció amb paràlisi. En aquest sentit, estem perdent una oportunitat molt valuosa.
Com t’imagines la societat dels pròxims 10 anys per l’impacte de la IA?
M’imagino una societat profundament transformada, encara que no necessàriament d’una manera cinematogràfica. Crec que el gran canvi serà més silenciós: la IA estarà integrada en gairebé tot el que fem, moltes vegades sense que ni tan sols l’anomenem IA.
Anem cap a una IA molt més plàstica i general, capaç d’entendre millor com funciona el món i també el nostre context personal: què necessitem, on som, què estem fent, què preferim o quina intenció hi ha darrere d’una petició. Ja no serà només una eina a la qual escrius alguna cosa i et respon, sinó una capa d’intel·ligència distribuïda en els nostres dispositius, serveis i entorns.
I aquí hi ha una cosa que em sembla especialment interessant: durant anys la nostra relació amb la tecnologia ha estat dominada per les pantalles. Però si la IA s’integra bé en la veu, la visió, les ulleres, els auriculars, els cotxes, les llars o dispositius més ambientals, potser començarem a dependre menys de mirar una pantalla tot el dia. Als mòbils encara els queda recorregut, és clar, però intueixo que el seu paper anirà canviant.
De fet, i paradoxalment, si ho fem bé, la IA ens pot ajudar a tornar a una cosa més humana: parlar més i teclejar menys, reduir la fricció digital, delegar tasques mecàniques i dedicar més temps a pensar, crear, cuidar, ensenyar o relacionar-nos. Però aquest futur no està garantit. La pregunta no és només què podrà fer la IA, sinó quina societat volem construir al seu voltant. Aquí hi haurà el veritable repte.
Et penedeixes d’alguna decisió, addicció o afició relacionada amb les IA?
Penedir-me’n, no. Però sí que reconec que la IA té alguna cosa molt absorbent. Quan t’hi dediques, sempre hi ha una eina nova, un model nou, una actualització o una possibilitat per provar, i la frontera entre professió, curiositat i afició es torna molt fina.
La meva «addicció», si en podem dir així, potser és aquesta curiositat constant per entendre què està passant i provar gairebé tot. Però intento mantenir una certa distància: no m’interessa la IA com a espectacle tecnològic, sinó pel que pot significar per a les persones, l’educació, les empreses, la creativitat o l’accés al coneixement.
Al final, el més important continua sent fora de la pantalla: la meva família, una conversa tranquil·la, sortir a córrer, fer esport, cuidar la salut i tenir temps per avorrir-se, pensar o simplement estar. I potser aquesta també és una bona manera de relacionar-nos amb la IA: utilitzar-la molt, sí, però sense oblidar per a què la fem servir.
