Google inverteix 75 milions de dòlars a A24, un dels estudis independents més influents del cinema contemporani, per desenvolupar conjuntament amb DeepMind noves eines d’intel·ligència artificial aplicades a la creació, la producció i la distribució audiovisual.
Google ha decidit entrar a Hollywood per una porta poc convencional. No ho fa comprant una gran plataforma de streaming, ni adquirint una de les històriques productores que han dominat la indústria durant dècades, ni tampoc llançant una franquícia pròpia capaç de competir amb Marvel, Star Wars o Harry Potter. Ho fa invertint 75 milions de dòlars a A24, l’estudi independent que durant l’última dècada s’ha convertit en un símbol del cinema d’autor contemporani, de l’experimentació narrativa i de la capacitat de connectar amb una nova generació d’espectadors que busca propostes diferents de les grans produccions comercials.
L’operació, avançada per The Wall Street Journal i recollida posteriorment per EFE, representa la primera participació accionarial de Google en un estudi cinematogràfic. Tanmateix, la dimensió econòmica és només una part de la història. El veritable interès de l’acord rau en la seva naturalesa estratègica. Google i A24 han presentat la col·laboració com una iniciativa destinada a ajudar els artistes i professionals de l’audiovisual a desenvolupar nous fluxos de treball basats en intel·ligència artificial, aprofitant els avenços de Google DeepMind en generació de vídeo, anàlisi multimodal i assistència creativa.
La notícia arriba en un moment especialment significatiu per a la indústria audiovisual. Després de les vagues de guionistes i actors que van sacsejar Hollywood el 2023, la intel·ligència artificial s’ha convertit en un dels grans temes de debat del sector. Les possibilitats que ofereixen eines com Sora d’OpenAI, Veo de Google, Runway, Pika o Kling han obert noves oportunitats creatives, però també han despertat preocupacions profundes sobre el futur de moltes professions vinculades al cinema, la televisió i la producció audiovisual. En aquest context, l’aliança entre Google i A24 és molt més que una simple inversió financera: és una declaració d’intencions sobre com les grans tecnològiques volen participar en la transformació de la creació cultural.
L’elecció d’A24 no és casual. Si Google hagués anunciat una aliança amb Disney, Warner Bros. o Netflix, la notícia s’hauria interpretat principalment com una operació corporativa destinada a augmentar l’eficiència industrial. A24, en canvi, representa una altra cosa. És l’estudi responsable de pel·lícules com Everything Everywhere All at Once, Moonlight, Hereditary, Midsommar, The Zone of Interest, Civil War o Past Lives, obres que han destacat precisament per la seva personalitat artística, la seva capacitat de risc i la seva voluntat de fugir de les fórmules convencionals. Associar-se amb A24 permet a Google presentar la IA no només com una eina per automatitzar processos o reduir costos, sinó també com una tecnologia capaç de contribuir a la creativitat i a l’experimentació narrativa.
Aquesta dimensió simbòlica és probablement una de les més importants de l’acord. Durant els últims anys, moltes empreses tecnològiques han intentat convèncer creadors, artistes i professionals culturals que la IA no és una amenaça sinó una eina de suport. El problema és que bona part del sector continua observant aquestes promeses amb escepticisme. Molts creadors temen que la IA acabi sent utilitzada principalment per substituir treball humà, reduir equips i abaratir produccions. Google necessita demostrar que existeix una altra via, i A24 és probablement el soci ideal per construir aquest relat.
La companyia de Mountain View no arriba a aquest terreny sense experiència. Durant els últims anys, Google DeepMind ha desenvolupat alguns dels avenços més importants en intel·ligència artificial generativa, especialment en l’àmbit del vídeo. La plataforma Veo, presentada inicialment durant la conferència Google I/O, ha evolucionat ràpidament fins a convertir-se en una de les alternatives més sòlides a Sora d’OpenAI. La qualitat visual, la coherència narrativa i la capacitat de generar escenes complexes han situat Veo entre les eines més prometedores del sector. Però Google sap que la tecnologia, per si sola, no és suficient. Perquè aquestes eines siguin adoptades massivament, necessiten legitimació cultural.
Aquí és on entra en joc A24. L’estudi aporta una cosa que Google no pot comprar fàcilment: credibilitat artística. Mentre que una demostració tecnològica pot impressionar durant uns minuts, una pel·lícula és el resultat d’un procés creatiu molt més complex. El cinema no consisteix simplement a generar imatges atractives. Implica construir emocions, desenvolupar personatges, gestionar silencis, controlar ritmes narratius, dirigir interpretacions i crear significats. És una disciplina artística que va molt més enllà de la capacitat de produir fotogrames visualment espectaculars.
Precisament per això, les dues companyies insisteixen a parlar de “fluxos de treball” i no simplement de generació de continguts. El concepte és revelador perquè suggereix que la IA podria intervenir en múltiples fases del procés cinematogràfic sense substituir necessàriament els creadors. Es parla de desenvolupament de projectes, elaboració de storyboards, exploració visual, localització d’escenaris, previsualització de seqüències, efectes especials, doblatge, subtitulació, promoció i distribució. L’objectiu aparent no és reemplaçar directors, guionistes o artistes, sinó proporcionar-los noves eines.
Diverses informacions apunten que una de les primeres iniciatives podria ser una aplicació de storyboarding basada en intel·ligència artificial. Aquesta és una de les àrees on la IA pot aportar més valor immediat. Tradicionalment, la creació d’un storyboard requereix temps, recursos i personal especialitzat. Una eina basada en IA podria permetre als directors experimentar amb enquadraments, moviments de càmera, il·luminació o estils visuals abans d’iniciar el rodatge. Això podria reduir costos i facilitar l’experimentació, especialment en produccions independents amb pressupostos limitats.
Però la mateixa eina també podria tenir conseqüències menys positives. Si un storyboard generat automàticament substitueix part del treball d’il·lustradors o artistes conceptuals, el debat sobre l’impacte laboral reapareix immediatament. Aquest és precisament el dilema que travessa tota la discussió sobre IA generativa: una mateixa tecnologia pot servir per augmentar les capacitats dels professionals o per reduir la necessitat de contractar-los. Tot dependrà de les decisions empresarials, dels marcs reguladors i de la manera com aquestes eines s’integrin en els processos creatius.
Google i A24 intenten anticipar-se a aquestes crítiques insistint que els artistes participaran activament en el desenvolupament de les eines. La idea és que els creadors no siguin simples usuaris finals, sinó que contribueixin a definir les funcionalitats, els límits i els objectius dels sistemes. Tot i això, continuen existint interrogants importants. Quins creadors participaran exactament? Com es protegiran els seus drets? Quina informació s’utilitzarà per entrenar els sistemes? Qui controlarà els resultats? Com es repartirà el valor generat per aquestes noves eines?
Una de les qüestions més sensibles té a veure amb els drets d’autor. Segons les informacions publicades, Google no tindrà accés al catàleg complet d’A24 per entrenar els seus models. Aquesta és una precisió important perquè el debat sobre la utilització d’obres protegides per entrenar IA continua sent un dels principals conflictes del sector. No obstant això, fins i tot sense accés directe a les pel·lícules acabades, continuen existint preguntes sobre l’ús de materials de producció, guions, esbossos visuals, proves de càmera o altres elements que formen part del procés creatiu.
L’operació també respon a una lògica empresarial molt clara. A24 fa anys que amplia el seu abast més enllà del cinema independent. La companyia s’ha convertit en una marca cultural amb una capacitat de prescripció enorme entre les noves generacions. Per a Google, associar-se amb aquesta marca representa una manera d’apropar-se a un segment creatiu que sovint observa amb desconfiança les grans tecnològiques. Per a A24, en canvi, la col·laboració ofereix accés privilegiat a algunes de les tecnologies més avançades del món en un moment en què la transformació digital de la indústria audiovisual s’accelera.
També hi ha una lectura estratègica més àmplia. Alphabet controla YouTube, la plataforma audiovisual més gran del planeta. La connexió potencial entre YouTube, DeepMind, Veo i A24 podria acabar generant noves formes de producció híbrida que combinin creadors digitals, cineastes independents i eines d’intel·ligència artificial. El futur del cinema podria estar molt més connectat amb l’ecosistema de creadors digitals del que molts imaginen avui.
Els pròxims anys seran determinants per comprovar si aquesta aposta funciona. La IA no substituirà Hollywood de la nit al dia, però sí que transformarà progressivament moltes de les eines i processos que formen part de la producció audiovisual. La qüestió fonamental és qui definirà les regles d’aquesta transformació. Si ho fan exclusivament les empreses tecnològiques, el resultat podria ser una indústria més eficient però també més homogènia. Si els creadors aconsegueixen participar activament en el disseny de les noves eines, la IA podria convertir-se en un instrument per ampliar les possibilitats creatives sense erosionar els fonaments del cinema com a expressió artística.
Google ha posat 75 milions de dòlars sobre la taula. A24 aporta talent, prestigi i legitimitat cultural. Ara queda per veure si aquesta aliança servirà per crear eines que ajudin a explicar històries més ambicioses o si acabarà sent simplement una nova etapa en la industrialització del procés creatiu. El futur del cinema no dependrà només de la potència dels algoritmes, sinó de les decisions que prenguin els creadors, els estudis, les plataformes i el públic sobre com volen utilitzar-los.
