Anthropic actualitzarà la seva Política de privacitat el 8 de juliol de 2026 per adaptar-se a una nova etapa de Claude: més tasques autònomes, més connexions amb aplicacions externes, possibles verificacions d’edat o identitat i una explicació més detallada sobre com es gestionen les dades dels usuaris.
Anthropic ha tornat a situar la privacitat al centre del debat sobre la intel·ligència artificial. La companyia responsable de Claude ha anunciat una actualització de la seva Política de privacitat que entrarà en vigor el 8 de juliol de 2026 i que afecta exclusivament els comptes de consum: Claude Free, Claude Pro i Claude Max. Queden fora d’aquests canvis els usuaris de Claude Team, Claude Enterprise, Claude Platform i altres serveis regulats per contractes comercials específics.
La modificació arriba en un moment especialment significatiu per a Anthropic. Claude està deixant de ser un simple chatbot conversacional per convertir-se progressivament en un assistent capaç de realitzar tasques complexes, interactuar amb aplicacions externes, recuperar informació de serveis de tercers, executar processos de diversos passos i actuar en representació dels usuaris. Aquest canvi de paradigma obliga inevitablement a replantejar la manera com es recullen, s’utilitzen i es protegeixen les dades.
Anthropic insisteix que els seus compromisos fonamentals no canvien. L’empresa assegura que no ven dades personals, que Claude continua sent una plataforma sense publicitat i que els usuaris mantenen el control sobre si les seves converses i sessions de programació poden utilitzar-se per entrenar i millorar els models d’intel·ligència artificial.
Tanmateix, la nova política també deixa clar que els sistemes d’IA estan entrant en una etapa molt més sofisticada. Com més útil esdevé un assistent digital, més informació necessita processar. I com més informació processa, més important resulta entendre exactament què fa amb aquestes dades.
La primera gran novetat afecta les tasques de diversos passos i les aplicacions connectades.
Anthropic explica que Claude és capaç d’interactuar amb serveis de tercers quan l’usuari ho autoritza o li demana que realitzi una determinada acció. Això inclou, per exemple, accedir a documents, consultar dades, llegir continguts, resumir informació o interactuar amb altres plataformes digitals.
La nova política incorpora explicacions més detallades sobre aquests fluxos d’informació i sobre com les dades poden circular entre Claude i serveis externs.
Aquest aspecte és especialment rellevant perquè representa una de les transformacions més profundes de la IA actual.
Fins ara, la majoria d’assistents funcionaven dins d’un entorn relativament tancat. L’usuari escrivia una pregunta i rebia una resposta.
Ara la situació és diferent.
Els nous sistemes d’IA estan evolucionant cap a agents digitals capaços de treballar sobre eines reals.
Poden llegir correus electrònics.
Consultar calendaris.
Accedir a bases de dades.
Interactuar amb documents.
Preparar informes.
Executar tasques de programació.
I coordinar accions entre diferents serveis.
Aquesta capacitat multiplica la seva utilitat, però també amplia enormement la superfície de risc.
Cada connexió representa un nou flux de dades.
Cada servei extern implica nous actors.
I cada actor afegeix noves preguntes sobre privacitat, seguretat i control.
Anthropic explica a la seva documentació sobre connectors que Claude pot recuperar informació i interactuar amb aplicacions externes aprofitant els permisos atorgats per l’usuari.
La segona gran novetat és la verificació d’edat i identitat.
La companyia informa que, com a part de les seves mesures de seguretat, pot demanar als usuaris que acreditin la seva edat o identitat.
Aquest canvi no és menor.
La verificació implica potencialment la recopilació de dades especialment sensibles, inclosos documents oficials, imatges o informació facilitada per proveïdors externs especialitzats en verificació.
Aquest moviment reflecteix una tendència creixent a tota la indústria.
Els desenvolupadors d’IA es troben sota una pressió cada vegada més gran per evitar usos fraudulents, activitats delictives, manipulació, estafes, ciberatacs o accés indegut a capacitats avançades.
La verificació es presenta com una possible resposta.
Però també obre interrogants importants.
Quines dades s’emmagatzemaran?
Durant quant de temps?
Qui hi tindrà accés?
Com es protegiran?
Per a molts usuaris, la relació amb un chatbot havia estat fins ara relativament anònima. La introducció de mecanismes d’identificació modifica profundament aquesta relació.
La tercera novetat afecta la participació en estudis, enquestes i entrevistes.
Anthropic amplia la informació sobre les dades que recopila quan una persona participa voluntàriament en activitats d’investigació, proves d’ús o programes de millora de producte.
És una pràctica habitual dins del sector tecnològic.
Les empreses necessiten comprendre com utilitzen els seus productes els usuaris.
Necessiten identificar problemes.
Validar noves funcionalitats.
I obtenir informació per millorar els seus serveis.
Tanmateix, la transparència continua sent essencial.
Els participants han de saber exactament quina informació es recull i amb quina finalitat.
La quarta actualització inclou més detalls sobre les pràctiques generals de tractament de dades.
Anthropic explica amb més precisió com es comunica amb els usuaris, com promociona els seus serveis i en quines circumstàncies pot rebre o compartir informació amb tercers.
També detalla les bases jurídiques que utilitza per processar dades personals.
Aquestes explicacions poden semblar tècniques, però tenen una gran importància.
La IA moderna depèn cada vegada més d’ecosistemes complexos.
Ja no existeix una relació simple entre usuari i proveïdor.
Ara intervenen plataformes externes.
Serveis d’identitat.
Infraestructures de núvol.
Connectors.
Sistemes de pagament.
I eines d’anàlisi.
Com més gran és l’ecosistema, més difícil resulta entendre què passa exactament amb les dades personals.
La qüestió de l’entrenament dels models continua sent especialment sensible.
Anthropic recorda que els usuaris de consum poden controlar si les seves converses i sessions de programació s’utilitzen per millorar futurs models.
La companyia havia introduït anteriorment mecanismes específics perquè els usuaris poguessin activar o desactivar aquesta opció.
Segons el Privacy Center d’Anthropic, les converses només poden utilitzar-se per entrenament quan l’usuari ho autoritza, quan existeixen motius de seguretat o quan participa explícitament en programes de recerca o millora.
Aquest punt és especialment rellevant perquè la competència entre empreses d’IA ja no es limita al rendiment dels models.
També afecta la confiança.
La manera com una empresa tracta les dades dels seus usuaris s’ha convertit en un factor diferencial.
Anthropic ha intentat posicionar-se com una de les empreses més prudents i orientades a la seguretat.
La nova política representa una prova important per mantenir aquesta reputació.
El gran repte consisteix a equilibrar dues necessitats aparentment contradictòries.
D’una banda, els usuaris exigeixen assistents cada vegada més útils.
Volen que Claude accedeixi a documents.
Que interactuï amb aplicacions.
Que coordini processos.
Que actuï com un agent digital.
De l’altra, també exigeixen privacitat, transparència i control.
El problema és que la utilitat i l’accés a dades acostumen a avançar en paral·lel.
Com més potent és l’assistent, més context necessita.
I aquest context implica informació personal.
Per això la qüestió fonamental ja no és si la IA tindrà accés a més dades.
La pregunta és qui controla aquest accés.
La privacitat en l’era dels agents intel·ligents serà molt més complexa que en l’era dels chatbots.
En una conversa tradicional, el flux de dades era relativament senzill.
Usuari.
Pregunta.
Resposta.
Ara poden intervenir múltiples sistemes.
Aplicacions externes.
Connectors.
Serveis d’identitat.
Plataformes de tercers.
I processos automatitzats.
Cada nova capa incrementa el valor del servei.
Però també augmenta els riscos.
Anthropic intenta abordar aquest repte diferenciant clarament els comptes de consum dels comptes empresarials.
Els usuaris corporatius continuen operant sota marcs contractuals específics amb garanties pròpies.
Els usuaris particulars, en canvi, estan subjectes a la política general de privacitat.
Aquesta distinció és significativa.
La privacitat s’està convertint progressivament en una característica competitiva.
Les empreses exigeixen controls més estrictes.
Els consumidors exigeixen experiències més còmodes.
I els proveïdors intenten satisfer ambdues demandes alhora.
La verificació d’identitat il·lustra perfectament aquesta tensió.
Pot millorar la seguretat.
Pot reduir abusos.
Pot limitar activitats fraudulentes.
Però també incrementa la quantitat de dades sensibles gestionades per les plataformes.
Aquest debat serà cada vegada més important.
Especialment en contextos com la ciberseguretat, la programació avançada, la investigació o l’automatització de tasques complexes.
Anthropic assegura que Claude continuarà sent una plataforma sense anuncis i que no ven dades dels usuaris.
És una promesa rellevant en una indústria on molts models de negoci digitals han estat construïts al voltant de la publicitat segmentada.
Però el repte ja no consisteix només a evitar anuncis.
Consisteix a construir mecanismes de control comprensibles per a milions de persones.
La confiança no es genera només amb documents legals.
Necessita eines visibles.
Configuracions senzilles.
Explicacions clares.
I opcions fàcils d’utilitzar.
L’actualització de la política de privacitat mostra fins a quin punt la intel·ligència artificial està evolucionant.
Claude deixa enrere la fase del simple assistent conversacional.
S’endinsa en l’era dels agents.
Dels connectors.
De les accions automatitzades.
I de les tasques complexes.
Aquest canvi pot fer els sistemes molt més útils.
Però també exigeix un nou contracte de confiança entre usuaris i proveïdors tecnològics.
Anthropic afirma que els seus principis fonamentals es mantenen intactes.
Els pròxims anys demostraran si és possible combinar una IA cada vegada més poderosa amb un nivell de control i privacitat que continuï sent acceptable per als usuaris.
Perquè la gran batalla de la intel·ligència artificial no es lliurarà només en la qualitat dels models.
També es lliurarà en la confiança.
I la confiança, en l’era dels agents intel·ligents, dependrà cada vegada més de qui controla les dades i de com s’utilitzen.
