Quan tot ho anomenem IA, la paraula perd sentit
Com va passar amb Internet, la IA deixarà de ser un nom per convertir-se en infraestructura. La intel·ligència artificial no existeix. O, més exactament, no existeix tal com ara la fem servir: com una paraula màgica que serveix per designar-ho gairebé tot. Quan una paraula ho vol dir tot, comença a no voler dir res.
Amb Internet va passar una cosa semblant. Durant uns anys tot era Internet. Les empreses feien “projectes d’Internet”, els mitjans parlaven d’Internet com si fos un món a part. Després vam començar a posar noms més concrets: webs, cercadors, xarxes socials, streaming, núvol… Internet no va desaparèixer; es va fer tan important que va deixar de ser notícia. Es va convertir en infraestructura.
Ara som en aquest mateix moment amb la intel·ligència artificial. Tot és IA. Un xatbot, un traductor, un sistema de recomanacions, un diagnòstic mèdic, un assistent personal. Tot al mateix sac. És normal: som a la fase inaugural, la de l’etiqueta comuna. Però aquesta etiqueta no durarà sempre. Aviat parlarem menys d’intel·ligència artificial i més d’agents, d’assistents, de copilots, de sistemes autònoms. I després, senzillament, ho farem servir sense anomenar-ho.
Mentrestant, repetim el mateix pèndol moral. Primer l’entusiasme: ens farà més lliures, més savis, més democràtics. Després el pànic: la pornografia, la pederàstia, les falsificacions, la destrucció de la veritat. Amb la IA passa exactament el mateix. Però les tecnologies no tenen moral. No inventen els mals d’una societat, però sí que els poden fer més grans, més ràpids i més difícils de veure. Per això no n’hi ha prou amb admirar-les o condemnar-les. Cal entendre-les, governar-les i integrar-les amb criteri.
Potser la millor manera de mirar aquest moment és posar-lo en una seqüència més llarga. L’electricitat va ampliar la capacitat física de la humanitat. Internet en va ampliar la capacitat relacional i informativa. Ara la IA s’enfila sobre aquestes dues capes i apunta a ampliar la nostra capacitat cognitiva: interpretar, generar, decidir, automatitzar o actuar.
La IA no substitueix ni l’electricitat ni Internet. En depèn. Però sobre aquestes dues infraestructures pot esdevenir la tercera gran capa: la cognitiva, travessant la feina, l’educació, la salut, la cultura, la política i la vida quotidiana. El dia que deixem de parlar d’intel·ligència artificial no voldrà dir que hagi desaparegut, voldrà dir que haurà triomfat.. que haurà deixat de ser una etiqueta per convertir-se en subsòl. Allò que no es veu, però que ho fa possible gairebé tot.
Antoni Esteve
(Amb col·laboració de la IA).
