La història de la humanitat està marcada per grans canvis de civilització provocats per innovacions que han transformat la manera de produir, relacionar-nos i entendre el món. L’agricultura va fer possible les primeres societats organitzades; la revolució industrial va donar lloc a la societat moderna; Internet va impulsar la societat del coneixement. Avui, la intel·ligència artificial anuncia un canvi encara més profund.
Cal assumir que no ens trobem davant d’una nova revolució tecnològica, sinó en el camí que ens porta cap una nova era cap una nova civilització, atès que s’estan redefineixen les regles del joc, quant a l’economia, el treball, l’educació, la ciència i la manera com prenem decisions.
Ara, estem endinsant-nos cap un ecosistema en el que, per primer cop, conviurem amb sistemes capaços d’aprendre, generar coneixement i col·laborar amb tasques cognitives amb nosaltres. El que denominem intel·ligència deixarà de ser una capacitat exclusivament humana per convertir-se en un recurs compartit entre persones i autòmats material (robots) o immaterials.
Aquesta nova era es caracteritzarà per la convergència entre els mons físic, digital i biològic, una profunda transformació del treball, noves formes de governança basades en dades i una capacitat sense precedents per afrontar reptes globals. Entre aquests reptes destaca la sostenibilitat. La intel·ligència artificial pot accelerar la descarbonització, optimitzar l’ús dels recursos, protegir la biodiversitat i anticipar els efectes del canvi climàtic. Però cal tenir cura de la seva sostenibilitat, atès que pot incrementar el consum energètic, de la potencial concentració del poder tecnològic tot ampliant les desigualtats i generar noves dependències. El seu impacte de les decisions polítiques, tecnològiques, econòmiques i socials que adoptem.
Al meu entendre el gran debat del segle XXI no és quina serà la capacitat de la intel·ligència artificial i la seva potencia, sinó quin model de civilització volem construir. Una civilització orientada únicament a l’eficiència podria generar més riquesa, però també més desigualtat i vulnerabilitat. En canvi, una civilització que situï les persones, la prosperitat compartida i la sostenibilitat al centre podrà convertir la IA en el principal instrument per millorar la qualitat de vida i preservar el planeta.
Així dons, la humanitat està entrant en una nova era, una nova civilització. El seu futur no el determinarà la tecnologia, sinó la saviesa amb què decidim orientar-la cap al bé comú.
