OpenAI estrena Dots, agents permanents capaços de treballar de manera autònoma amb més de 4.000 aplicacions, presenta GPT-6.1 Sol amb prestacions pròximes a Astra a una cinquena part del preu i afegeix un mode Ultrafast que arriba fins als 300 tokens per segon.
OpenAI ha utilitzat el seu DevDay 2026 per ensenyar alguna cosa més important que una nova col·lecció de models. La companyia de Sam Altman vol transformar ChatGPT, d’una intel·ligència artificial a la qual acudim per demanar coses, en un sistema que es manté treballant per nosaltres. La gran aposta es diu Dots: agents personals persistents capaços d’utilitzar el seu propi ordinador al núvol, connectar-se amb més de 4.000 aplicacions i executar tasques mentre l’usuari fa altres coses. El canvi conceptual és important. Fins ara obríem ChatGPT, formulàvem una petició i esperàvem una resposta. Amb Dots, OpenAI vol que deleguem objectius i deixem la IA treballant per assolir-los.
La companyia ha presentat més de vint productes i funcions durant el DevDay celebrat aquest 29 de setembre a San Francisco. Entre els principals anuncis hi ha Dots, el nou espai col·laboratiu ChatGPT Space, GPT-6.1 Sol, el mode Ultrafast, una nova Decisions API, millores substancials a Codex Security Cloud, un mercat d’aplicacions i la possibilitat d’utilitzar la identitat de ChatGPT per accedir a serveis externs. És una bateria de llançaments que no conté necessàriament un únic moment espectacular, però que dibuixa amb força claredat el següent moviment estratègic d’OpenAI: ChatGPT vol deixar de ser una aplicació més per convertir-se en la capa des de la qual utilitzem moltes de les altres.
Un treballador digital que no necessita que siguem davant seu
Dots concentra bona part de la filosofia del nou OpenAI. Un Dot pot encarregar-se d’una cosa relativament senzilla, com reservar una taula, però la companyia el presenta també com un sistema capaç d’assumir feines molt més ambicioses amb la iniciativa que es podria esperar d’un enginyer altament autònom o d’un cap de gabinet. Funciona amb GPT-6 Astra, disposa d’un ordinador propi al núvol i pot actuar sobre les aplicacions que l’usuari decideixi connectar a ChatGPT.
La xifra és significativa: més de 4.000 aplicacions. Això significa que la batalla ja no consisteix només a aconseguir que el model raoni millor, sinó a donar-li accés controlat a les eines on es desenvolupa la nostra vida digital. Correu electrònic, calendaris, documents, missatgeria, gestió de projectes, CRM, eines de programació i serveis corporatius poden convertir-se en les mans de l’agent. Dots pot mantenir el context, aprendre què necessita el seu propietari i actuar de manera progressivament més proactiva.
La diferència respecte d’un xatbot és substancial. Un xatbot espera. Un agent actua. I un agent persistent pot continuar treballant fins i tot quan l’usuari ja no està pendent d’ell. Un Dot pot rebre un objectiu, analitzar la informació disponible, utilitzar diferents aplicacions, preparar un resultat i tornar quan necessita una decisió humana. OpenAI el planteja com una IA que pot acompanyar de manera contínua l’usuari i no com una conversa que comença i acaba dins d’una finestra.
Aquesta autonomia obliga, naturalment, a introduir límits. L’usuari pot establir què pot fer el Dot per si mateix, quan ha de demanar permís i quines accions té expressament prohibides. També decideix quines aplicacions connecta. OpenAI insisteix que Dots funciona sobre el seu propi ordinador al núvol, de manera que permetre-li accedir a l’ordinador personal de l’usuari és opcional. És una precisió rellevant en un moment en què la indústria intenta augmentar simultàniament l’autonomia dels agents i la confiança de les persones que els han d’autoritzar a entrar als seus comptes.
Dots estarà disponible inicialment per als usuaris de ChatGPT Pro, Business Premium i Enterprise als mercats elegibles, a través del web, el mòbil i l’escriptori. OpenAI comença permetent crear un Dot per usuari, tot i que la seva arquitectura apunta cap a un futur en què puguem disposar de diferents agents especialitzats.
ChatGPT vol convertir-se en el lloc on es treballa
La segona peça és ChatGPT Space, un entorn col·laboratiu en què persones i agents poden compartir projectes. La idea estén Dots des de l’assistent individual cap al treball en equip. Si cada treballador pot disposar d’un agent, el següent pas lògic és crear un espai on els agents puguin participar al costat dels humans en els mateixos processos.
Aquí apareix una de les apostes més importants del DevDay. OpenAI no vol limitar-se a proporcionar el motor d’intel·ligència que altres empreses integren en els seus productes. Vol que ChatGPT sigui també l’espai on es fa la feina. Documents, projectes, aplicacions connectades, agents, programació, presentacions i col·laboració comencen a reunir-se dins d’un mateix ecosistema.
És una estratègia ambiciosa perquè situa OpenAI en competència amb empreses que fins ara es podien considerar simplement clients o socis dels seus models. Si ChatGPT incorpora progressivament funcions de Notion, eines de productivitat, programació, gestió de projectes i aplicacions empresarials, la frontera entre proveïdor d’intel·ligència i proveïdor de programari es torna cada vegada més difusa.
OpenAI complementa aquesta estratègia amb un marketplace que amplia la presència d’aplicacions de tercers dins de ChatGPT. L’objectiu sembla evident: no construir necessàriament totes les eines, sinó convertir ChatGPT en el lloc des del qual s’utilitzen.
GPT-6.1 Sol, una setmana després de GPT-6 Sol
L’anunci tècnicament més significatiu és GPT-6.1 Sol. OpenAI el presenta com un model amb capacitats pròximes a GPT-6 Astra, el seu model de frontera més potent, però a aproximadament una cinquena part del preu. La companyia sosté que és el model amb millor relació entre cost i rendiment que ofereix actualment.
El moment del llançament resulta especialment cridaner. OpenAI havia presentat GPT-6 Sol el 22 de setembre, tot just una setmana abans del DevDay. Set dies després ja anuncia GPT-6.1 Sol. La velocitat il·lustra fins a quin punt s’ha comprimit el cicle de vida dels models d’intel·ligència artificial. El que fa uns anys hauria merescut mesos de protagonisme comercial pot quedar actualitzat en qüestió de dies.
La reducció del cost té tanta importància com l’augment de capacitat. En aplicacions empresarials i agents que poden executar milers o milions d’operacions, el preu per token determina quins usos són econòmicament viables. OpenAI destaca especialment el cost de l’entrada emmagatzemada a la memòria cau, que pot baixar fins als 0,10 dòlars per milió de tokens, un 95% menys que el preu estàndard d’entrada indicat per la companyia i la meitat del cost equivalent de GPT-6 Sol.
L’estratègia és clara: Astra ocupa la part superior de la piràmide per als problemes més exigents; Sol intenta traslladar una part creixent d’aquesta intel·ligència a un preu que permeti utilitzar-la contínuament. La cursa dels models ja no consisteix únicament en qui aconsegueix la puntuació més alta en un benchmark. També consisteix en quant costa executar aquesta intel·ligència milers de vegades al dia.
Ultrafast: fins a 300 tokens per segon
OpenAI ha afegit una altra variable a l’equació: la velocitat. El seu nou nivell Ultrafast promet fins a vuit vegades més velocitat de generació a Codex, arribant a uns 300 tokens per segon, i fins a sis vegades més velocitat a l’API. Està disponible inicialment per a GPT-6 Astra a Codex, ChatGPT Work i l’API, mentre que GPT-6.1 Sol s’hi incorporarà posteriorment.
La velocitat pot semblar una qüestió secundària quan un model respon una pregunta ocasional, però es torna decisiva quan la IA està integrada en processos de treball. Un agent que programa, consulta aplicacions, analitza documents i encadena desenes d’operacions acumula la latència de cadascuna. Multiplicar diverses vegades la velocitat d’inferència pot canviar la sensació d’utilitzar un agent i, sobretot, fer viables processos que fins ara resultaven massa lents.
El problema és el preu. OpenAI introdueix Pro 500, un nou pla de 500 dòlars mensuals que ofereix els seus límits d’ús més elevats —25 vegades els de Plus— i accés a Ultrafast a Codex i ChatGPT Work. Al mateix temps, la companyia torna a obrir les subscripcions Pro 200, mantenint l’accés a models de frontera com Astra i al nou GPT-6.1 Sol.
L’aparició d’un pla de 500 dòlars mensuals també revela la segmentació creixent del mercat de la IA. Entre l’usuari gratuït, el consumidor que paga una subscripció convencional i el professional que pot justificar 6.000 dòlars anuals ja hi ha una distància enorme. OpenAI comença a cobrar no només per disposar de més intel·ligència, sinó per tenir més capacitat de còmput, més volum de treball i menys temps d’espera.
Codex es converteix també en vigilant de seguretat
El DevDay també ha reforçat Codex Security Cloud, la vessant de ciberseguretat de l’agent de programació d’OpenAI. El sistema pot analitzar repositoris complets de GitHub, revisar contínuament nous commits, investigar vulnerabilitats, eliminar duplicats entre les troballes i preparar correccions perquè un desenvolupador humà les revisi.
La novetat encaixa amb la lògica general de Dots: passar de la petició puntual al treball persistent. En lloc de demanar a un model que revisi un fragment de codi, una organització pot mantenir un repositori sota supervisió contínua. Codex pot continuar treballant encara que el portàtil del desenvolupador estigui apagat perquè l’anàlisi s’executa al núvol.
OpenAI integra en aquesta oferta les capacitats de Daybreak Blue, el seu programa per a tasques avançades de ciberseguretat defensiva. La companyia ja havia explicat que Codex Security Cloud pot mantenir repositoris connectats sota anàlisi contínua, construir models d’amenaces específics i revisar els nous canvis a mesura que s’hi incorporen. La IA comença així a assumir una funció semblant a la d’un auditor permanent del programari.
Una API per decidir, no només per escriure
Un altre anunci rellevant és la Decisions API, orientada a aplicacions que necessiten que la IA prengui o doni suport a decisions estructurades en lloc de limitar-se a generar text. És una evolució lògica. Durant els primers anys de la IA generativa, el producte fonamental era la resposta: redactar, resumir, traduir o programar. Els agents necessiten alguna cosa més: avaluar situacions i escollir quina acció executar a continuació.
Per a una empresa, aquesta diferència pot ser enorme. Molts processos no necessiten un paràgraf brillantment redactat, sinó decidir si una operació s’ha d’aprovar, quina alternativa cal escollir, quina eina s’ha d’executar o quan s’ha d’escalar una qüestió a un humà. Portar aquesta lògica a una API específica mostra que OpenAI comença a dissenyar infraestructura no només per produir contingut, sinó per automatitzar processos.
També arriba Sign in with ChatGPT, que permet utilitzar la identitat de ChatGPT per entrar en serveis externs compatibles. OpenAI confirma inicialment socis com Airtable, GitLab, HubSpot, Notion, Supabase i Vercel. La funció d’identificació comparteix nom, correu electrònic i fotografia de perfil quan correspon, mentre que altres permisos sobre dades o aplicacions requereixen autoritzacions addicionals.
El moviment recorda inevitablement els botons d’«Entrar amb Google» o «Continuar amb Apple». Si prospera, OpenAI pot convertir una part de la seva enorme base d’usuaris en una identitat reutilitzable fora de ChatGPT. I això amplia una altra vegada el perímetre de la companyia: model, assistent, agent, entorn de treball, marketplace i ara també identitat digital.
Moltes novetats i un problema: OpenAI ja presenta productes cada setmana
La valoració del DevDay admet una paradoxa. Considerats individualment, els anuncis són rellevants. Dots suposa un nou intent de portar els agents persistents al gran públic professional. GPT-6.1 Sol promet acostar el rendiment d’Astra a costos molt més baixos. Ultrafast ataca la latència. ChatGPT Space reforça la col·laboració. Codex Security Cloud estén la programació cap a la vigilància permanent. Decisions API introdueix una altra peça per automatitzar processos empresarials.
Però precisament la velocitat d’OpenAI resta excepcionalitat a un esdeveniment com el DevDay. Quan una companyia presenta models, funcions i productes pràcticament cada setmana, resulta difícil reservar durant mesos una gran sorpresa per a una keynote anual. GPT-6 Sol havia arribat només set dies abans. ChatGPT feia mesos que incorporava eines, aplicacions connectades, Work, Codex i noves capacitats agèntiques. DevDay funciona aleshores menys com el moment de descobrir un futur completament inesperat i més com la fotografia d’una estratègia que ja s’estava desenvolupant davant dels nostres ulls.
El divulgador espanyol d’IA Carlos Santana ha resumit aquesta sensació assenyalant que Dots sembla una porta d’entrada més accessible a capacitats que els usuaris avançats ja podien experimentar en eines com Codex, i que l’esdeveniment, presentat com una gran keynote, va poder resultar més descafeïnat del que haurien semblat els mateixos llançaments publicats individualment durant una setmana normal. També subratlla el sorprenent salt de GPT-6.1 Sol només una setmana després de GPT-6 Sol i l’arribada d’OpenAI a un terreny, el de les API especialitzades en decisions, on ja existien propostes d’altres actors.
Aquesta lectura no redueix necessàriament la importància del que s’ha presentat. Potser indica alguna cosa més profunda sobre el moment que viu la intel·ligència artificial: el ritme de llançaments comença a ser incompatible amb el vell calendari de les grans keynotes tecnològiques. Apple podia reservar durant un any la següent generació de l’iPhone. En IA, esperar sis mesos per ensenyar una capacitat acabada pot significar arribar tard.
De preguntar a ChatGPT a donar-li feina
Per això la principal conclusió de l’OpenAI DevDay 2026 no es troba en un benchmark ni en una xifra de tokens. Es troba en el canvi de verb. Durant els primers anys de ChatGPT li preguntàvem coses. Després vam començar a demanar-li que creés coses. Amb Codex i els agents vam començar a demanar-li que fes coses. Dots porta aquesta progressió un pas més enllà: donar-li un objectiu i permetre que treballi per nosaltres durant el temps que calgui.
Aquest desplaçament explica pràcticament tots els anuncis de l’esdeveniment. Un agent permanent necessita models prou intel·ligents, però també barats. Necessita velocitat. Necessita aplicacions a les quals connectar-se. Necessita un ordinador on actuar. Necessita identitat, permisos i límits. Necessita espais on col·laborar amb humans. Necessita decidir quan ha d’actuar i quan ha de preguntar. I necessita sistemes de seguretat capaços de vigilar què està fent.
OpenAI intenta construir totes aquestes capes simultàniament. El resultat pot semblar menys espectacular que presentar un únic model que multipliqui de cop totes les capacitats anteriors, però probablement diu molt més sobre el negoci que vol construir.
ChatGPT va néixer com una caixa de text. Quatre anys després, OpenAI vol convertir-lo en el lloc on viuen els nostres agents, es connecten les nostres aplicacions, col·laboren els nostres equips i s’executa una part creixent de la nostra feina digital. L’anunci més important del DevDay 2026 no és, per tant, que ChatGPT respongui millor. És que OpenAI vol que arribi un moment en què ni tan sols hàgim d’estar preguntant-li.
