L’ordre executiva obliga les agències federals a substituir «intel·ligència artificial» i «IA» per «superintel·ligència» i «SI», tot i que la comunitat tecnològica utilitza des de fa dècades aquest concepte per referir-se a màquines hipotètiques capaces de superar àmpliament la intel·ligència humana.
Donald Trump ha convertit una qüestió aparentment semàntica en política oficial dels Estats Units. El president va signar el 29 de setembre una ordre executiva que estableix que els departaments i les agències del govern federal hauran d’utilitzar les expressions «Super Intelligence» i «SI» en lloc d’«Artificial Intelligence» i «AI» en la correspondència oficial, les comunicacions públiques, les pàgines web, els informes i els documents polítics. El canvi culmina una campanya iniciada dies abans pel mateix Trump, que considera que la paraula «artificial» transmet una imatge equivocada d’una tecnologia que els Estats Units pretenen liderar davant de la Xina. La decisió té una particularitat gens menor: el que la Casa Blanca denomina ara superintel·ligència continua sent, jurídicament, la mateixa tecnologia que fins ahir definia com a intel·ligència artificial.
L’ordre executiva, titulada Inaugurating the Era of Super Intelligence, argumenta que les tecnologies actuals han superat àmpliament allò que imaginaven els científics que van batejar el camp de la intel·ligència artificial fa uns setanta anys. Segons la Casa Blanca, els sistemes de frontera ja no es limiten a imitar o automatitzar determinades capacitats humanes, sinó que amplifiquen l’enginy, la creativitat i les possibilitats d’actuació de les persones en àmbits com la ciència o la medicina. Sobre aquesta base, l’Administració considera que «superintel·ligència» expressa millor el seu potencial.
D’un discurs davant l’ONU a una ordre executiva
El canvi no va sorgir de la burocràcia federal ni d’un debat acadèmic. Trump el va plantejar públicament el 22 de setembre durant la seva intervenció davant l’Assemblea General de les Nacions Unides. Allà va argumentar que utilitzar la paraula «artificial» fa que la tecnologia sembli falsa i va anunciar que els documents nord-americans passarien a utilitzar «superintel·ligència». «SI» substituiria així les universalitzades sigles «AI». Abans fins i tot havia sondejat alternatives com «extreme intelligence» o «superior intelligence» mitjançant enquestes a les seves xarxes socials.
L’Administració va començar a executar la instrucció immediatament. El Departament d’Estat va demanar als diplomàtics de la seva Oficina d’Organitzacions Internacionals que substituïssin les referències a intel·ligència artificial per superintel·ligència en les seves comunicacions. Michael Kratsios, assessor científic de la Casa Blanca, també va adoptar públicament l’expressió per parlar de la tecnologia «anteriorment coneguda com a IA». Una setmana després del discurs de Trump, l’ordre executiva converteix aquella preferència presidencial en una directriu formal per al conjunt del poder executiu federal.
L’abast de l’ordre, però, té límits jurídics. No obliga a reescriure retrospectivament regulacions, contractes, subvencions, accions presidencials ni documents històrics. Tampoc pot modificar per si sola les lleis aprovades pel Congrés en què apareix l’expressió intel·ligència artificial. Per això, Trump ordena al seu assessor de Ciència i Tecnologia que, en un termini de 60 dies, prepari una proposta legislativa per establir una definició federal de «Super Intelligence» i estudiar quines modificacions serien necessàries en les referències legals existents a «artificial intelligence» i «AI».
El problema: «superintel·ligència» ja significa una altra cosa
La decisió obre una considerable paradoxa terminològica. En la recerca sobre intel·ligència artificial, superintel·ligència no és tradicionalment un sinònim d’IA. S’utilitza per descriure una categoria hipotètica de sistemes la capacitat intel·lectual dels quals superaria àmpliament la dels millors éssers humans en pràcticament tots els dominis cognitius. El concepte és present des de fa dècades en la literatura acadèmica i posteriorment es va convertir en una peça central dels debats sobre intel·ligència artificial general, riscos existencials i control de sistemes avançats.
La mateixa ordre reflecteix indirectament aquesta dificultat. Mentre no existeixi una nova definició aprovada pel Congrés o establerta mitjançant una altra acció presidencial, «Super Intelligence» i «SI» tindran jurídicament el mateix significat que «artificial intelligence» en la legislació federal nord-americana. És a dir, els Estats Units canvien inicialment el nom, però no l’objecte al qual es refereix. L’Administració vol construir posteriorment una definició pròpia que pugui «modificar, ampliar o substituir» la definició legal existent.
Aquesta diferència resulta especialment rellevant perquè el debat sobre la superintel·ligència s’ha intensificat precisament durant les últimes setmanes. Responsables d’alguns dels principals laboratoris d’IA han advertit sobre els riscos associats al ràpid increment de les capacitats dels models i han demanat reforçar les salvaguardes. Utilitzar el mateix terme per designar tant els sistemes actuals com una hipotètica intel·ligència superior a la humana pot difuminar una distinció tècnica que fins ara permetia separar dos debats diferents.
Trump converteix la IA en una qüestió de competència amb la Xina
L’operació lingüística tampoc no es pot separar de la política tecnològica de la Casa Blanca. Trump ha presentat reiteradament el desenvolupament de la intel·ligència artificial com una competició estratègica amb la Xina i ha rebutjat mesures que, segons el seu criteri, puguin reduir la velocitat de les empreses nord-americanes. En el seu discurs davant les Nacions Unides va afirmar que no volia frenar una tecnologia que considera potencialment més transcendental que la Revolució Industrial.
La nova ordre arriba, a més, en un moment de preocupació pública creixent per la seguretat dels models avançats. Trump va reunir el 29 de setembre a la Casa Blanca dirigents de les principals companyies tecnològiques i d’IA. Representants de Google, Meta, OpenAI, Anthropic, Nvidia i altres empreses van participar en un acord voluntari sobre seguretat que preveu controls interns i avaluacions externes independents. Trump va presentar aquest compromís com una fórmula d’autoregulació de la indústria, tot i que el pacte no té la força jurídica d’una regulació federal obligatòria.
La tria de la paraula «superintel·ligència» adquireix així també una dimensió política. Davant d’una narrativa centrada en els perills de sistemes potencialment incontrolables, l’ordre de Trump descriu la tecnologia fonamentalment en termes d’oportunitats, creativitat, ciència, medicina i lideratge nord-americà. La Casa Blanca afirma explícitament que la terminologia governamental ha de reflectir les capacitats transformadores i les oportunitats que aquestes tecnologies poden proporcionar als ciutadans dels Estats Units.
Una paraula enmig de la batalla per controlar la IA
El canvi coincideix paradoxalment amb un moment en què la seguretat ocupa cada vegada més espai a Washington i Silicon Valley. Una enquesta Reuters/Ipsos citada després de la reunió de la Casa Blanca assenyala que el 73% dels nord-americans consultats considera que les empreses d’IA no estan fent prou per garantir que els seus sistemes siguin segurs. Al mateix temps, l’expansió dels centres de dades està provocant controvèrsies locals pel consum elèctric, l’aigua i els seus efectes sobre les comunitats on es construeixen aquestes infraestructures.
Trump intenta mantenir simultàniament dues posicions: evitar que una regulació massa restrictiva redueixi l’avantatge tecnològic nord-americà i acceptar que els sistemes més avançats necessiten mecanismes de seguretat. L’acord voluntari amb les grans tecnològiques respon a aquesta recerca d’equilibri, tot i que crítics i experts discrepen sobre si l’autoregulació pot ser suficient davant de models cada vegada més capaços.
En aquest context, substituir IA per SI és molt més que modificar dues paraules en els documents oficials. La terminologia condiciona la manera de presentar una tecnologia i, per extensió, el debat sobre aquesta tecnologia. Parlar d’«intel·ligència artificial» remet a una disciplina científica amb set dècades d’història. Parlar de «superintel·ligència» introdueix inevitablement conceptes relacionats amb màquines que superen les capacitats humanes, encara que l’Administració Trump utilitzi ara el terme amb un significat molt més ampli.
Els Estats Units obren així un experiment lingüístic de dimensions enormes. Milers de documents, pàgines governamentals, discursos i comunicacions oficials hauran d’adoptar progressivament les noves sigles. Caldrà veure si el canvi transcendirà l’Administració nord-americana i serà adoptat per empreses, investigadors i altres governs, o si coexistiran dos llenguatges: el polític de Washington i el tècnic utilitzat internacionalment per la comunitat científica.
El que ja no és una proposta és la instrucció dins del govern federal. Des del 29 de setembre de 2026, l’Administració Trump ha entrat oficialment en el que la seva pròpia ordre executiva denomina «l’era de la Super Intelligence». El canvi de nom no fa que els models siguin més intel·ligents ni altera per si mateix les seves capacitats. Però sí que revela fins a quin punt la batalla per la intel·ligència artificial ja no es disputa únicament en els xips, els models, els centres de dades i els laboratoris. També es disputa sobre les paraules utilitzades per explicar què és aquesta tecnologia, què pot arribar a ser i com volen els Estats Units presentar-la al món.
