L’activista català del coneixement lliure defensa que, encara que Gemini, GPT i altres sistemes d’IA es converteixin en la nova porta d’entrada a la informació, la Viquipèdia continua sent la biblioteca pública que garanteix coneixement lliure, gratuït, verificable i en català.
Àlex Hinojo ha publicat una declaració de compromís que resumeix un dels grans debats culturals de l’era de la intel·ligència artificial: quin sentit té continuar editant la Viquipèdia quan milions de persones ja pregunten directament a Gemini, GPT, Claude o sistemes similars. La seva resposta no és nostàlgica ni tecnòfoba. És política, cultural i cívica. Per a Hinojo, la IA pot convertir-se en la interfície més còmoda per accedir al coneixement, però la Viquipèdia —i, en el seu cas, la Viquipèdia catalana— continua sent la infraestructura comuna que fa possible que aquest coneixement existeixi, sigui verificable i continuï disponible per a tothom.
Molta gent em pregunta per què segueixo editant la @Viquipedia ara que tothom fa servir Gemini, GPT o similars.
Jo ho veig així: la IA és com un barri ple de llibreries maques. Són elegants, maques i convenients, però poden tancar en qualsevol moment, convertir-se en espais de…
— Àlex Hinojo (@AlexHinojo) May 9, 2026
La metàfora que utilitza és poderosa. La IA, diu, és com un barri ple de llibreries maques: elegants, atractives i convenients, però també privades, vulnerables a canvis de model de negoci i susceptibles de tancar, encarir-se o aixecar murs de pagament d’un dia per l’altre. La Viquipèdia, en canvi, és la biblioteca pública del barri: l’escala universal cap al coneixement i la garantia que l’accés a la informació continuarà sent lliure i gratuït per a qualsevol persona, independentment de la seva butxaca, el seu idioma o la seva capacitat de càlcul.
La frase més important de la seva reflexió és potser aquesta: “La IA pot ser la interfície, però nosaltres en som l’ànima”. En poques paraules, Hinojo separa dues capes que sovint es confonen. Una cosa és la forma d’accés —el xat, l’assistent, el cercador conversacional, la resposta automàtica— i una altra molt diferent és la base cultural que alimenta aquestes respostes. Els models d’intel·ligència artificial no neixen en el buit. S’entrenen, s’ajusten i es recolzen en enormes quantitats de contingut produït per persones, institucions, mitjans, comunitats científiques i projectes oberts. Entre aquests, Wikipedia ocupa un lloc central.
La Wikimedia Foundation ha insistit en aquesta idea en els darrers anys: en l’era de la IA, Wikipedia no perd valor, sinó que esdevé més important. La fundació recorda que moltes companyies tecnològiques depenen dels seus continguts i que productes com Wikimedia Enterprise permeten a empreses accedir a Wikipedia a escala, de manera estructurada i sostenible, contribuint al manteniment de la missió sense ànim de lucre.
Hinojo no parla des de fora. Àlex Hinojo Sánchez, també conegut durant anys com a Kippelboy, és un dels noms clau del moviment Wikimedia a Catalunya. Director de projectes culturals, activista del coneixement lliure i viquipedista català, ha treballat durant anys en la relació entre museus, institucions culturals i Viquipèdia. Va ser director de projectes i director general d’Amical Wikimedia, entitat dedicada a promoure la Viquipèdia i els projectes Wikimedia en català.
La seva trajectòria és rellevant perquè la seva defensa no neix d’una reacció defensiva davant la tecnologia, sinó d’una experiència llarga en coneixement obert. Hinojo ha defensat des de fa anys que editar la Viquipèdia és una manera de compartir saber, preservar memòria i obrir institucions culturals a la ciutadania. En entrevistes anteriors ja havia subratllat que la Viquipèdia permet compartir passió i mantenir actiu el coneixement col·lectiu, i que editar-la pot ser més senzill que participar en xarxes socials.
L’aparició de la IA generativa ha canviat el terreny. Abans, moltes cerques passaven per Google i acabaven a Wikipedia. Ara, una part creixent d’usuaris formula la pregunta directament a un chatbot i rep una resposta sintètica. Aquest canvi pot fer que Wikipedia sigui menys visible a la superfície, encara que continuï sent essencial en la profunditat. La resposta apareix en una interfície tancada, però sovint descansa sobre un ecosistema de coneixement obert construït durant dècades.
Aquí hi ha el nucli de l’advertència de Hinojo: si deixem de documentar el món en la nostra llengua i amb el nostre context cultural, la IA no ho farà per nosaltres. O ho farà malament, de manera incompleta, amb biaixos, amb dependència de fonts dominants i amb una visió cultural empobrida. La Viquipèdia catalana no és només una versió traduïda de Wikipedia. És una manera d’ordenar, anomenar i explicar el món des d’una comunitat lingüística concreta.
Aquest punt és decisiu per a llengües com el català. La IA generativa tendeix a funcionar millor en idiomes amb més dades disponibles, més presència digital i més contingut estructurat. Si una llengua té menys corpus, menys articles, menys referències i menys documentació digital, els models la representen pitjor. La conseqüència pot ser una nova desigualtat cultural: les llengües amb més dades esdevenen més visibles i precises; les llengües amb menys dades queden subordinades, simplificades o absents.
Per això la Viquipèdia catalana té una funció que va molt més enllà de l’enciclopèdia. És un arxiu viu de conceptes, biografies, llocs, institucions, tradicions, termes científics, història local, cultura popular i memòria col·lectiva en català. Cada article ben referenciat no només informa un lector humà. També contribueix a mantenir una presència digital estructurada que pot alimentar cercadors, assistents, models de llenguatge i sistemes de recuperació d’informació.
La Wikimedia Foundation ha expressat una idea similar en presentar la seva estratègia d’IA: la comunitat humana de voluntaris és l’element més important i únic de l’èxit de Wikipedia. La fundació sosté que la IA pot ajudar a eliminar barreres tècniques i facilitar tasques, però no reemplaçar la cura, la deliberació, el consens i el treball editorial de les persones que construeixen coneixement fiable.
La distinció és fonamental. La IA pot resumir, traduir, suggerir enllaços, detectar vandalisme, ajudar a millorar estil o localitzar buits. Però no pot substituir el pacte comunitari que sosté Wikipedia: neutralitat, verificabilitat, referències, revisió pública, historial de canvis i discussió entre editors. L’enciclopèdia oberta no és només una base de dades. És una institució social.
En aquest sentit, la declaració de Hinojo també és una defensa de la traçabilitat. Una resposta d’IA pot sonar convincent, però sovint amaga el camí que porta fins a ella. Wikipedia, amb tots els seus defectes, mostra fonts, historial, debats, editors i canvis. El lector pot verificar. Pot corregir. Pot discutir. Pot veure quan un article és incomplet o està en disputa. Aquesta transparència és part del seu valor democràtic.
La IA generativa, en canvi, presenta un risc conegut: pot produir afirmacions falses amb aparença de seguretat, fabricar cites, barrejar fonts o esborrar matisos. Per això diverses comunitats de Wikipedia han reforçat cauteles sobre l’ús de contingut generat per IA. The Guardian va informar el març del 2026 que Wikipedia va prohibir oficialment l’ús d’eines d’IA per generar o reescriure contingut enciclopèdic, amb excepcions limitades per a traduccions o correccions menors revisades per humans.
La decisió no significa rebutjar la IA en bloc. Significa protegir el cor editorial del projecte. Wikipedia no es pot convertir en un dipòsit de textos generats automàticament sense control, perquè perdria allò que la fa valuosa: fiabilitat relativa, verificabilitat i confiança comunitària. La IA pot assistir, però no ocupar el lloc de la responsabilitat humana.
El problema de la confiança ja es va veure quan la Wikimedia Foundation va pausar una prova de resums generats per IA després de crítiques d’editors que temien un dany immediat a la credibilitat de l’enciclopèdia. La reacció mostra que la comunitat no s’oposa necessàriament a tota innovació, però sí exigeix que qualsevol canvi preservi la confiança acumulada durant 25 anys.
Wikipedia va complir 25 anys el gener del 2026 com el recurs d’informació en línia més gran del món, sostingut per una comunitat humana i per una missió d’accés lliure al coneixement. L’efemèride arriba just quan els assistents d’IA es converteixen en intermediaris cada vegada més poderosos entre usuaris i fonts.
Aquesta coincidència històrica és important. Wikipedia va néixer com una promesa radical: que persones voluntàries podien construir una enciclopèdia global, oberta i multilingüe. La IA generativa neix amb una altra promesa: que els sistemes poden respondre de manera instantània i personalitzada a gairebé qualsevol pregunta. Ambdues promeses no són necessàriament incompatibles, però tampoc són equivalents. Una produeix coneixement comú; l’altra produeix respostes.
La diferència entre coneixement comú i resposta privada és clau. Wikipedia està disponible per a tothom, amb una llicència oberta, en múltiples idiomes i amb normes comunitàries. Un chatbot comercial pot ser útil, brillant i còmode, però depèn d’una empresa, d’una subscripció, d’una infraestructura de càlcul, de polítiques internes i d’un model de negoci. Pot canviar. Pot restringir accés. Pot prioritzar fonts. Pot desaparèixer. La biblioteca pública no és perfecta, però pertany a la comunitat.
La metàfora d’Hinojo sobre les llibreries maques i la biblioteca pública funciona perquè no demonitza les llibreries. Una llibreria privada pot ser excel·lent, especialitzada i útil. De la mateixa manera, Gemini, GPT o Claude poden ser eines extraordinàries. El problema apareix quan confonem comoditat amb garantia d’accés. La IA pot facilitar-nos l’entrada, però no ha de substituir la institució comuna que assegura que el coneixement no depengui només de plataformes tancades.
L’aparició de projectes com Grokipedia, promogut per xAI d’Elon Musk com a alternativa d’IA a Wikipedia, mostra fins a quin punt aquesta batalla ja no és teòrica. Segons diverses cobertures, la nova enciclopèdia generada o assistida per IA va ser presentada com a rival de Wikipedia, però va rebre crítiques per assemblar-se massa a continguts de la mateixa Wikipedia i per no oferir el mateix model d’edició oberta.
L’episodi reforça la tesi d’Hinojo: fins i tot quan s’intenta reemplaçar Wikipedia amb IA, Wikipedia continua apareixent com a base cultural, font o referència. El coneixement obert es converteix en matèria primera de sistemes tancats. La pregunta és si aquests sistemes retornaran valor al comú o simplement extrauran contingut per empaquetar-lo en nous productes.
La Wikimedia Foundation ha intentat respondre a aquest desafiament amb acords d’accés empresarial per a grans companyies tecnològiques. Microsoft, Meta, Amazon, Perplexity, Mistral AI i Google figuren entre els actors que han pagat o participat en Wikimedia Enterprise, una via que permet accés a continguts a escala i ajuda a finançar la missió sense ànim de lucre.
Però el problema no es resol només amb diners. També cal reconeixement cultural. Si els usuaris reben respostes d’IA sense saber quines comunitats, editors i fonts sostenen aquest coneixement, es trenca el vincle entre producció i consum d’informació. La IA pot fer invisible el treball humà. Hinojo intenta precisament tornar-lo a fer visible: “nosaltres en som l’ànima”.
Aquesta afirmació té una dimensió especialment potent a Catalunya. La Viquipèdia en català va ser una de les primeres Wikipedies no angleses i ha tingut històricament una comunitat molt activa. El seu valor no és només quantitatiu, sinó simbòlic: demostra que una llengua sense Estat propi pot construir infraestructura digital de primer nivell si té comunitat, voluntariat i projecte cultural.
En l’era de la IA, aquesta tasca esdevé encara més urgent. Si el català no està ben documentat en espais oberts, els models d’IA tendiran a recolzar-se en fonts en castellà, anglès o francès per explicar realitats catalanes. Això pot generar traduccions pobres, pèrdua de matisos, invisibilització de referents locals o dependència de marcs culturals externs. Documentar en català és, per tant, una forma de sobirania cultural.
No es tracta només d’orgull lingüístic. Es tracta de precisió. Un topònim, una institució, una festa popular, un concepte jurídic, una biografia local o un episodi històric poden canviar de sentit segons el marc cultural des del qual s’expliquin. La Viquipèdia permet fixar informació amb referències i context propi. La IA, si no té aquest material, improvisa o tradueix des d’altres marcs.
La frase “si no documentem el nostre món en la nostra llengua, qui ho farà?” condensa aquesta responsabilitat. No és una pregunta retòrica. A internet, allò que no es documenta tendeix a no existir. I en la IA, allò que no existeix com a dada estructurada, referenciada i accessible corre el risc de quedar fora de les respostes.
El repte és que editar Wikipedia exigeix temps, criteri i paciència. No ofereix la recompensa immediata de les xarxes socials. No produeix likes ràpids ni viralitat constant. És treball lent, acumulatiu i sovint invisible. Però precisament per això té valor. Davant la velocitat de la IA, Wikipedia representa una temporalitat diferent: la del coneixement corregit, discutit i mantingut.
Hinojo no proposa tornar enrere. No diu que calgui deixar d’utilitzar IA. Al contrari, accepta que la IA pot ser la interfície. Això implica reconèixer que molts usuaris ja no tornaran al model anterior de cerca i navegació. La batalla no és impedir que la gent utilitzi GPT o Gemini. La batalla és assegurar que, quan ho facin, darrere existeixi una base de coneixement lliure, plural i en català.
Aquesta visió encaixa amb els debats recents dins el moviment Wikimedia. La qüestió no és si Wikimedia ha d’utilitzar IA, sinó com fer-ho sense perdre la seva identitat. L’estratègia de la fundació aposta per eines que ajudin els voluntaris, redueixin barreres tècniques i alliberin temps per a tasques de més valor, sempre mantenint les persones al centre.
Aquí pot estar l’equilibri: utilitzar IA per millorar la biblioteca pública, no per reemplaçar-la per aparadors privats. La IA pot ajudar a detectar articles sense referències, proposar millores lingüístiques, facilitar traduccions revisades, identificar biaixos de cobertura, suggerir imatges lliures o resumir debats complexos per a nous editors. Però la decisió final ha de continuar sent humana i comunitària.
El risc contrari seria delegar massa. Una Wikipedia inundada de textos generats per IA perdria fiabilitat. Una comunitat que deixés d’editar perquè “la IA ja respon” perdria presència cultural. Un ecosistema informatiu dominat per assistents tancats debilitaria l’autonomia ciutadana. La comoditat pot convertir-se en dependència.
Per això la defensa d’Hinojo té un to de crida a l’acció: “Som-hi”. És una invitació a editar, documentar, referenciar, traduir, millorar, discutir i sostenir el comú. No n’hi ha prou d’admirar la Viquipèdia com a usuari. Cal participar-hi. La biblioteca pública existeix perquè algú cataloga, conserva, ordena, repara i obre cada dia.
En el fons, el seu missatge recorda que la IA no elimina la responsabilitat cultural. La desplaça. Abans, la pregunta era com fer que el coneixement estigués a internet. Ara és com fer que el coneixement obert continuï alimentant un món on la interfície pot estar controlada per empreses privades. La resposta no passa per abandonar la tecnologia, sinó per reforçar els comuns digitals.
La Viquipèdia no competeix amb la IA en velocitat ni en aparença. Competeix en legitimitat, obertura i memòria. Un chatbot pot respondre més ràpid. Però la Viquipèdia permet veure d’on surt una afirmació, corregir-la, ampliar-la i preservar-la en una llengua concreta. Aquesta diferència pot semblar menys espectacular, però és decisiva per a una societat democràtica.
La declaració d’Àlex Hinojo és, per tant, molt més que una defensa sentimental d’un projecte veterà. És una advertència sobre el futur del coneixement. Si deixem que la IA sigui no només la interfície, sinó també la propietària de les fonts, perdrem capacitat de verificació, diversitat lingüística i autonomia cultural. Si mantenim viva la Viquipèdia, la IA podrà ser una porta útil cap a un coneixement que continuarà pertanyent a tothom.
