Anthropic fusiona Claude Chat i Cowork perquè una mateixa conversa pugui començar amb una pregunta i acabar amb un informe, una presentació o una tasca executada en segon pla, fins i tot després que l’usuari hagi tancat l’ordinador.
Anthropic ha decidit eliminar una de les fronteres que encara separaven el xatbot tradicional dels nous agents d’intel·ligència artificial. Claude Chat i Claude Cowork deixen de funcionar com dos espais diferenciats i passen a integrar-se en un únic Claude capaç de decidir què necessita fer per resoldre cada encàrrec. La companyia vol que sigui la intel·ligència artificial, i no l’usuari, qui determini si una petició requereix una resposta immediata, buscar informació, utilitzar connectors, elaborar un document, crear una presentació o continuar treballant de manera autònoma durant més temps.
El canvi, anunciat el 16 de setembre, comença a desplegar-se durant les pròximes setmanes entre els usuaris dels plans Pro i Max al web, a l’escriptori i als dispositius mòbils. Anthropic preveu estendre posteriorment la nova experiència a altres plans. Team i Free arribaran més endavant, mentre que els administradors d’Enterprise rebran un avís amb almenys 30 dies d’antelació abans que s’introdueixin canvis a les seves organitzacions. La integració no requereix activar cap funció específica per als primers usuaris inclosos en el desplegament.
La novetat pot semblar inicialment una simplificació de la interfície, però implica un canvi més profund en la manera d’entendre els assistents d’IA. Fins ara, una part important de la nova generació d’eines obligava l’usuari a escollir prèviament el mode de treball: conversa per a consultes ràpides, agent per a encàrrecs complexos, eines específiques per a programació, generació de documents o creació visual. Anthropic intenta invertir aquesta lògica. L’usuari explica què necessita i Claude determina quines capacitats ha de mobilitzar.
De respondre preguntes a fer-se càrrec de la feina
La frase amb què Anthropic presenta el canvi resumeix aquesta estratègia: «No has d’escollir on va una tasca. Claude fa més feina». La companyia havia creat Cowork com un entorn diferenciat destinat a feines més complexes que una conversa convencional. Era, en certa manera, l’extensió de la filosofia de Claude Code cap a professionals que no necessàriament programen: lliurar a la IA una tasca, proporcionar-li accés a les eines necessàries i permetre que treballi durant un període prolongat per completar-la.
Però aquesta separació va començar a generar una fricció inesperada. Segons Anthropic, els usuaris utilitzaven tant Cowork com les eines visuals de Design, però havien de decidir prèviament on havia de començar cada feina. A més, allò que s’iniciava en un entorn no sempre continuava de manera natural en l’altre.
La resposta d’Anthropic ha estat eliminar aquesta decisió. Les capacitats de Cowork i Design passen a estar disponibles des de qualsevol conversa, aprofitant el context, les habilitats i els connectors que ja tingui configurats l’usuari.
La diferència respecte del xatbot clàssic és substancial. Un xatbot rep una pregunta i retorna una resposta. Un agent rep un objectiu i pot encadenar accions per intentar assolir-lo. La unificació de Claude pretén fer invisible aquesta distinció tecnològica: per a l’usuari existeix una conversa; per sota, el sistema determina fins on necessita arribar.
Claude Docs i Claude Slides entren en la mateixa conversa
La integració coincideix amb la presentació de Claude Docs i Claude Slides. Juntament amb Claude Design, aquestes eines converteixen la conversa en un espai des del qual no només se sol·licita informació, sinó on també es produeixen els documents finals.
L’usuari pot demanar un document i editar-lo conjuntament amb Claude. Pot sol·licitar una presentació i rebre les diapositives preparades. És possible modificar-les directament, presentar-les des de Claude o descarregar-les en PowerPoint o PDF. Docs, Slides i Design es troben en beta per als plans de pagament, mentre que els administradors d’Enterprise podran decidir quan habilitar-los.
El moviment introdueix Anthropic de manera més directa en un terreny històricament dominat per les suites de productivitat. La competència ja no consisteix únicament a disposar del model capaç de redactar el millor text. L’objectiu és ocupar una part més gran del procés que existeix entre rebre un encàrrec i lliurar-ne el resultat.
ZDNET interpreta precisament aquesta incorporació de Claude Docs com un pas que situa Anthropic més seriosament en la competició per una suite de treball construïda des de la IA. La publicació recorda que també s’ha especulat amb moviments d’OpenAI en aquesta direcció.
Un informe i cinc diapositives sense canviar d’aplicació
L’exemple utilitzat per Anthropic permet entendre millor l’ambició del producte. Un professional ha de lliurar un informe setmanal al migdia. Abans de sortir de casa demana a Claude que analitzi què ha canviat durant l’última setmana, redacti el document amb el format habitual, identifiqui qualsevol element que s’hagi endarrerit i converteixi les principals conclusions en cinc diapositives per a una reunió de direcció.
Si necessita algun aclariment, Claude pregunta. Mentre l’usuari es desplaça cap a l’oficina, pot comprovar des del telèfon com avança la feina. Quan hi arriba, disposa de l’informe a Docs i de la presentació corresponent. Com que tots dos elements procedeixen de la mateixa conversa, les diapositives mantenen coherència amb el document original.
El professional pot aleshores corregir directament una frase, deixar un comentari a Claude dins d’una diapositiva, ajustar el resultat i compartir-lo. Si, a més, converteix el procés en una tasca programada per a cada dilluns, Claude pot començar l’informe següent sense necessitat de tornar a rebre la petició.
Aquest últim element és particularment significatiu. L’assistent deixa de dependre exclusivament de l’esquema pregunta-resposta. Pot existir una feina persistent que s’executa perquè ha estat definida prèviament. La IA comença així a incorporar-se als processos periòdics d’una organització i no únicament a les consultes puntuals dels seus treballadors.
L’ordinador pot estar tancat
La capacitat de continuar treballant quan l’usuari ha tancat el portàtil constitueix una altra diferència rellevant respecte de la primera generació d’assistents generatius. Anthropic explica que un usuari pot lliurar un informe que venç al migdia i deixar que Claude continuï treballant mentre ell ja no és davant de l’ordinador.
L’arquitectura de Cowork ajuda a explicar aquesta possibilitat. Anthropic indica en la seva documentació tècnica que les sessions s’executen per defecte al núvol: el bucle de l’agent i l’execució de codi tenen lloc als servidors de la companyia, mentre que les sessions i els fitxers es desen al compte de Claude de l’usuari.
Això transforma també la relació temporal amb la intel·ligència artificial. ChatGPT, Claude i altres assistents van néixer associats a una dinàmica síncrona: l’usuari escriu, espera uns segons i rep una resposta. Els agents introdueixen una altra lògica. L’usuari pot formular un objectiu, abandonar la sessió i tornar-hi més tard per comprovar què ha passat.
La IA deixa progressivament de ser únicament una eina que espera instruccions davant d’una caixa de text per convertir-se en un treballador digital al qual es poden lliurar processos amb una certa continuïtat.
Un sol enllaç per a documents, dissenys i presentacions
Anthropic també intenta reduir la fragmentació dels resultats. Tot el que es genera mitjançant Claude Design, Slides o Docs pot quedar allotjat en un únic enllaç compartible accessible des del telèfon. L’usuari pot seleccionar un element, moure’l manualment o demanar a Claude que el modifiqui mitjançant llenguatge natural.
Aquest plantejament és important perquè una de les limitacions dels primers assistents d’IA era precisament la distància entre generar contingut i treballar-hi realment. El model podia escriure el text d’una presentació, però l’usuari l’havia de traslladar després a PowerPoint, Google Slides o Canva. Podia preparar un informe, però després calia copiar-lo a Word o Google Docs.
Anthropic intenta eliminar passos intermedis. La IA no es limita a generar la matèria primera: vol participar en la construcció de l’objecte final.
Aquesta evolució explica per què la batalla entre els grans laboratoris s’està desplaçant des del model cap a l’entorn de treball. Les diferències entre assistents ja no dependran únicament de qui obté millors resultats en proves de raonament, programació o matemàtiques. També importarà què pot fer cada sistema amb una resposta un cop generada.
Cowork desapareix com a decisió, no com a capacitat
Anthropic havia llançat Cowork com a resposta per als usuaris no programadors a la filosofia que havia demostrat Claude Code. La idea consistia a traslladar les capacitats agèntiques des del desenvolupament de programari cap a feines quotidianes: manipular fitxers, recopilar informació, organitzar documentació i executar tasques que exigeixen diverses accions successives.
Posteriorment, Cowork es va traslladar al núvol i va ampliar la disponibilitat al web i als dispositius mòbils. L’evolució culmina ara amb la seva integració a Claude.
No significa que les capacitats de Cowork desapareguin. Passa precisament el contrari: deixen d’estar confinades en un producte separat. L’usuari ja no s’hauria de preguntar si un encàrrec correspon al xat o a Cowork.
La documentació d’Anthropic resumeix el canvi d’una manera especialment clara: es demana allò que es necessita i Claude decideix si es tracta d’una resposta ràpida o d’una tasca.
De la interfície a la intenció
Aquest canvi apunta cap a una tendència més àmplia en el disseny de la intel·ligència artificial. Durant dècades, la informàtica ha obligat l’usuari a conèixer l’estructura de les eines. Per escriure s’obre un processador de textos; per calcular, un full de càlcul; per preparar diapositives, un programa de presentacions; per buscar informació, un navegador.
La IA generativa proposa gradualment una interfície diferent: expressar una intenció.
«Analitza aquestes dades, prepara l’informe que fem cada dilluns, identifica els problemes i converteix-lo en cinc diapositives» pot convertir-se en una única instrucció. El sistema decideix quines eines necessita i en quin ordre les ha d’utilitzar.
La veritable importància de la fusió entre Chat i Cowork és aquí. Anthropic no està simplement ajuntant dos botons. Està intentant que desaparegui per a l’usuari l’arquitectura interna de Claude.
L’equivalent seria entrar en una oficina i explicar a un col·laborador quin resultat es necessita sense especificar-li contínuament quin programa ha d’obrir, on ha de desar cada fitxer o quina eina ha d’utilitzar per a cada fase.
L’usuari conserva l’última paraula
La major autonomia introdueix inevitablement una qüestió de control. Com més accions pugui executar un agent, més importància adquireix determinar quan s’ha d’aturar i sol·licitar autorització.
Anthropic manté per defecte un sistema prudent: Claude pregunta abans de dur a terme una acció. Tanmateix, l’usuari pot modificar aquest comportament per permetre que continuï treballant i només consulti quan trobi una situació que requereixi una revisió més acurada.
La companyia insisteix que la decisió final continua corresponent a l’usuari. Aquesta arquitectura de permisos serà un dels terrenys decisius dels agents. Un sistema excessivament cautelós obliga a aprovar constantment petites accions i elimina bona part de l’avantatge de delegar. Un de massa autònom augmenta el risc d’executar decisions que l’usuari no pretenia autoritzar.
El repte consisteix a trobar un punt intermedi: prou autonomia perquè delegar tingui sentit i prou controls perquè l’humà continuï governant el procés.
El context deixa de perdre’s entre eines
Hi ha una altra conseqüència menys espectacular però probablement molt rellevant per a la feina quotidiana: la continuïtat del context. Segons Anthropic, xats, projectes, artefactes, connectors i habilitats continuen disponibles per als qui ja utilitzaven Cowork.
Això evita un dels problemes habituals dels ecosistemes fragmentats d’IA. Quan l’usuari passa d’un xat a una eina de creació, i d’aquesta a un agent, ha d’explicar novament el projecte o traslladar fitxers i context.
En el nou Claude, l’informe i la presentació de l’exemple comparteixen la mateixa conversa. Les diapositives saben què conté l’informe perquè totes dues peces procedeixen del mateix procés.
En feines complexes, aquesta continuïtat pot ser més important que una petita millora en la qualitat del model. Una part considerable del temps perdut utilitzant eines digitals procedeix precisament de moure informació entre aplicacions, reconstruir context i repetir instruccions.
La competició passa del xatbot a l’espai de treball
La unificació de Claude confirma, a més, cap on es dirigeix la competició de la intel·ligència artificial generativa. El xatbot va ser la porta d’entrada. L’objectiu ara és convertir-se en l’espai des del qual es fa la feina.
Això significa integrar documents, presentacions, disseny, navegació, fitxers, connectors amb aplicacions externes, memòria, execució de tasques i automatitzacions. El model continua sent el cervell, però al seu voltant comença a construir-se una mena de sistema operatiu del treball intel·lectual.
Anthropic està fent explícita aquesta transició. La pregunta que planteja el nou Claude ja no és únicament «què vols saber?», sinó cada vegada més «què vols que faci?».
La diferència sembla semàntica, però modifica profundament el producte. Respondre és una acció limitada. Fer-se càrrec d’una tasca implica comprendre un objectiu, decidir passos intermedis, utilitzar eines, mantenir context, produir fitxers i saber quan cal sol·licitar la intervenció humana.
Menys aplicacions i més delegació
Per a l’usuari habitual de Claude Chat, Anthropic promet que la transició serà pràcticament invisible. Pot continuar preguntant com fins ara. La diferència apareixerà quan formuli una petició que requereixi més feina. Aleshores Claude podrà recórrer a les capacitats que abans estaven separades a Cowork.
Per als usuaris de Cowork, la companyia assegura que els projectes existents, converses, artefactes, connectors i habilitats continuaran disponibles. Claude Design també continuarà funcionant de manera independent per als qui prefereixin utilitzar-lo així.
El desplegament gradual resulta lògic perquè la unificació augmenta considerablement l’abast potencial d’una conversa. Ja no es tracta únicament de produir text. Una petició pot desencadenar feina en segon pla, consultar fonts connectades, generar documents i produir fitxers destinats a ser utilitzats directament.
Aquesta ampliació també fa més important la transparència. L’usuari haurà de comprendre què està fent l’agent, quina informació utilitza, a quins serveis té accés i quines accions requereixen confirmació.
Claude vol que deixem de pensar en les eines
L’aposta d’Anthropic es pot resumir en una paradoxa: com més capaç es torna Claude, menys vol la companyia que l’usuari pensi en les seves diferents capacitats.
Cowork va néixer perquè el xat no era suficient per a determinades feines. Design va aparèixer perquè la creació visual requeria un entorn específic. Docs i Slides hi afegeixen ara dos formats centrals de la feina professional. Però, en lloc de convertir Claude en un menú cada vegada més complex d’aplicacions, Anthropic ha decidit recórrer el camí contrari i amagar aquesta complexitat darrere d’una conversa única.
Aquest pot ser un dels grans canvis de la pròxima fase de la IA generativa. La primera etapa va consistir a aprendre a parlar amb un xatbot. La següent està consistint a aprendre a delegar.
Quan l’usuari hagi d’escollir constantment entre xat, agent, recerca, disseny, documents o presentacions, continuarà treballant per adaptar-se a l’estructura del programari. Quan pugui simplement explicar què necessita i el sistema seleccioni les eines, serà el programari el que començarà a adaptar-se a la feina.
La fusió de Claude Chat i Cowork s’ha d’entendre des d’aquesta perspectiva. No suposa la desaparició del xat ni de Cowork, sinó la desaparició progressiva de la frontera entre tots dos. Una conversa pot començar amb una pregunta de trenta segons i acabar diverses hores després amb una recerca, un document acabat i cinc diapositives preparades per a una reunió.
Anthropic vol que tot això tingui un sol nom: Claude.
