La companyia creadora de Claude ha presentat de manera confidencial la seva sol·licitud de sortida a borsa als Estats Units i aspira a convertir-se en una de les grans referències financeres de la nova economia de la IA.
La possible sortida a borsa d’Anthropic no és només una operació financera: pot convertir-se en el primer gran examen públic per saber quant val realment la intel·ligència artificial generativa fora del circuit tancat del capital privat.
Anthropic ha fet el pas que tota la indústria de la intel·ligència artificial esperava des de feia mesos. La companyia creadora de Claude, una de les grans rivals d’OpenAI, ha presentat de manera confidencial davant la Securities and Exchange Commission (SEC) dels Estats Units la documentació preliminar per preparar una oferta pública inicial d’accions. És el primer moviment formal cap a una sortida a borsa que podria produir-se aquest mateix any i que, si es confirma, situaria l’empresa al centre d’una de les operacions més observades de Wall Street.
La notícia, publicada per El Mundo i recollida també per mitjans internacionals com Reuters, Associated Press, The Guardian i El País, marca un punt d’inflexió en la cursa de la IA generativa. Anthropic no només competeix amb OpenAI en models, usuaris, grans clients corporatius i talent tècnic. Ara intenta avançar-se també en el terreny financer, convertint-se en la primera gran empresa occidental d’intel·ligència artificial generativa que se sotmet a l’escrutini dels mercats públics.
La presentació confidencial no significa que la companyia hagi de començar a cotitzar de manera immediata. És un procediment habitual als Estats Units perquè una empresa pugui avançar en la revisió dels seus comptes i del seu fullet de sortida a borsa sense revelar encara tots els detalls al mercat. La SEC examina la documentació en privat, mentre la companyia guanya temps per decidir quan farà pública l’operació, amb quina valoració, quins bancs l’acompanyaran i quin volum d’accions posarà en circulació.
Però el moviment té una enorme càrrega simbòlica. Fins ara, les grans empreses d’IA generativa havien crescut en un ecosistema dominat per rondes privades, inversions de gegants tecnològics, acords de computació al núvol i valoracions cada vegada més elevades. La borsa introdueix una altra lògica. Obliga a publicar ingressos, pèrdues, marges, riscos, costos d’infraestructura, dependències estratègiques, litigis, concentració de clients i previsions de creixement. En altres paraules: obliga a convertir el relat de la IA en números auditables.
Aquest és el veritable salt. La IA generativa ha estat, durant els darrers anys, una promesa tecnològica i una febre inversora. Anthropic pot ser la primera gran companyia d’aquest cicle que hagi de demostrar davant els inversors públics que el seu creixement justifica una valoració descomunal. Segons les informacions publicades, l’empresa hauria assolit recentment valoracions que la situen entre les startups més valuoses del món, fins i tot per davant d’OpenAI en algunes estimacions. Aquesta xifra alimenta les expectatives, però també eleva el risc: com més alta és la valoració prèvia, més gran és l’exigència de resultats futurs.
Anthropic va ser fundada el 2021 per antics empleats d’OpenAI, entre ells Dario Amodei i Daniela Amodei. Des de l’inici es va presentar com una companyia centrada en desenvolupar sistemes d’intel·ligència artificial avançats amb un èmfasi especial en la seguretat, l’alineació i el control de riscos. La seva família de models Claude s’ha convertit en una de les alternatives més sòlides a ChatGPT, especialment en entorns professionals, programació, anàlisi de documents, escriptura assistida i tasques empresarials complexes.
La rivalitat amb OpenAI és, per tant, estructural. Anthropic va néixer, en part, com una escissió crítica de la cultura i la direcció que estava prenent OpenAI. Mentre Sam Altman convertia ChatGPT en el producte que va portar la IA generativa al gran públic, Anthropic construïa una imatge de laboratori més prudent, orientat a empreses, amb un discurs molt elaborat sobre seguretat i límits dels models avançats.
La possible sortida a borsa pot alterar aquest equilibri. Un cop a Wall Street, Anthropic haurà de respondre no només davant clients, reguladors i experts en seguretat, sinó també davant accionistes. I els accionistes demanaran creixement, marges, contractes, expansió internacional i lideratge competitiu. La pregunta és inevitable: pot una empresa que ha construït part de la seva identitat sobre la prudència mantenir aquest discurs quan depengui de la pressió trimestral dels mercats?
El moment escollit no és casual. Wall Street viu una autèntica obsessió per la intel·ligència artificial. Les grans tecnològiques han disparat les seves inversions en centres de dades, xips, energia, núvol i models generatius. Nvidia s’ha convertit en el símbol borsari d’aquesta etapa. Microsoft, Alphabet, Amazon i Meta han incorporat la IA al centre de les seves estratègies. I les startups més avançades han passat a ser actius estratègics pels quals competeixen fons sobirans, tecnològiques, bancs d’inversió i grans gestors globals.
En aquest context, Anthropic ofereix als mercats una cosa que encara escasseja: una via directa per invertir en una de les companyies pures d’IA generativa més rellevants del món. Fins ara, els inversors públics podien exposar-se a l’auge de la IA comprant accions de Nvidia, Microsoft, Alphabet, Amazon o Meta. Però totes elles són conglomerats amb múltiples línies de negoci. Anthropic, en canvi, permetria apostar de manera més directa pel creixement dels models fundacionals, els assistents conversacionals i les eines d’IA per a empreses.
Aquesta és una de les claus de l’operació. Si Anthropic debuta amb èxit, pot establir un preu de referència per a tota la indústria. La seva valoració pública serviria per mesurar, per comparació, quant podrien valer OpenAI, xAI, Mistral, Perplexity o altres companyies de la nova generació. També podria obrir una finestra perquè altres startups d’IA acceleressin els seus propis plans borsaris.
L’avantatge sobre OpenAI té una dimensió estratègica evident. OpenAI continua sent la marca més coneguda del sector i ChatGPT, el producte que va canviar la percepció pública de la intel·ligència artificial. Però OpenAI arrossega una estructura societària complexa, amb tensions entre el seu origen sense ànim de lucre, el seu braç comercial, els seus inversors i els seus acords amb Microsoft. Una sortida a borsa d’OpenAI exigiria resoldre o explicar amb enorme precisió aquesta arquitectura. Anthropic, tot i que també compta amb grans inversors i aliances estratègiques, sembla moure’s ara amb més rapidesa cap al mercat públic.
Sortir primer pot tenir avantatges. La primera companyia que aconsegueixi cotitzar captarà una atenció extraordinària. Podrà absorbir part de l’apetit inversor per la IA abans que el mercat es saturi amb noves ofertes. També podrà fixar el marc narratiu: quines mètriques importen, quins múltiples són acceptables, quins riscos es descompten i quines expectatives de creixement es consideren raonables.
Però també comporta riscos. Ser el primer implica exposar-se abans a l’escrutini. Anthropic haurà de mostrar fins a quin punt els seus ingressos creixen de manera sostenible, quant costa entrenar i servir els seus models, quina dependència manté de proveïdors de núvol, quina concentració té en grans clients i quin marge real pot obtenir en un negoci intensiu en capital.
Aquest és un dels grans interrogants de l’economia de la IA. Les empreses del sector creixen ràpidament, però també cremen enormes quantitats de diners. Els models més avançats són cars d’entrenar i cars d’operar. La demanda empresarial augmenta, però la competència pressiona els preus. Els usuaris s’acostumen a eines cada vegada més potents mentre les companyies necessiten monetitzar sense frenar l’adopció.
La sortida a borsa d’Anthropic pot obligar a posar xifres concretes a aquesta equació.
El mercat voldrà saber si Claude és un producte amb marges de plataforma o un servei d’alt cost operatiu. Voldrà saber quant pesa el negoci d’API, quant aporten els acords corporatius, quina part prové de subscripcions, quins clients concentren ingressos i quines previsions de creixement té la companyia per als pròxims anys.
La comparació amb l’era puntcom és inevitable. A finals dels anys noranta, moltes empreses d’internet van sortir a borsa amb valoracions enormes, promeses de creixement i models de negoci encara immadurs. Algunes van desaparèixer. D’altres es van convertir en gegants globals. La IA podria repetir part d’aquesta història: hi haurà excessos, decepcions i correccions, però també companyies capaces de construir negocis duradors.
Anthropic vol convèncer el mercat que pertany a aquesta segona categoria. Per fer-ho compta amb diversos arguments: un model tecnològic de referència, una base creixent de clients empresarials, una narrativa centrada en la seguretat i el suport financer de grans inversors i socis tecnològics.
La pregunta de fons és què comprarà realment qui compri accions d’Anthropic. Comprarà una empresa de models d’IA, sí. Però també una expectativa: que la intel·ligència artificial generativa es convertirà en una capa central de l’economia, que les empreses pagaran per automatitzar coneixement, que els assistents seran eines habituals de treball i que Anthropic serà capaç de capturar una part significativa d’aquest valor.
Aquesta expectativa pot ser raonable, però no està exempta de riscos. La competència és ferotge. Els models s’imiten, s’igualen i s’abarateixen amb rapidesa. Els clients poden repartir el seu ús entre diversos proveïdors. Les grans plataformes poden integrar IA als seus productes sense necessitat de recórrer sempre a tercers. I el codi obert continua pressionant els preus i democratitzant capacitats.
La sortida a borsa d’Anthropic serà, per tant, una prova de maduresa per a tota la indústria. La IA generativa haurà de deixar de parlar únicament en termes de paràmetres, demostracions i promeses. Haurà de parlar el llenguatge dels ingressos recurrents, els marges bruts, la captació de clients, la retenció, la despesa de capital, el risc legal i el govern corporatiu.
Anthropic encara no ha sortit a borsa, però ja ha creuat una frontera. Amb la presentació confidencial de la seva sol·licitud, ha deixat clar que vol convertir-se en la primera gran referència pública del negoci dels models generatius. S’avança a OpenAI, desafia el mercat a posar preu a la IA i obre una etapa en què les promeses tecnològiques hauran de sostenir-se amb comptes, contractes i resultats.
Si l’operació culmina aquest any, Wall Street no només rebrà una nova companyia tecnològica. Rebrà una de les empreses que aspiren a definir com treballarem, escriurem, programarem, investigarem i prendrem decisions durant la pròxima dècada.
I aquí rau la importància real del moviment: Anthropic no busca únicament finançament. Busca convertir-se en el termòmetre financer de la intel·ligència artificial.
